L’enterrament de la sardina és un fet que posa fi al carnaval, alhora que inicia el temps de quaresma. És una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc. i començar el temps de quaresma, i per tant temps d’abstinència i de penitència. L’origen de l’enterrament de la sardina, cerimònia que es fa a moltes poblacions del país, prové de l’antiga tradició de sortir als afores a berenar l’últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca. El fet d’enterrar la sardina també té certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa.

Denominació

Sobre el perquè es diu «enterrament de la sardina», parla de dues hipòtesis, entre altres possibles. «Sardina» era una manera col·loquial d’anomenar l’espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s’enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s’entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat.

Una altra hipòtesi, és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle XVI, diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les 11h del matí per poder fer un mos que els omplís l’estómac fins a l’hora de dinar, per un quarto, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Arribant temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d’aquesta sardina, i començaren el ritual simbòlic d’enterrar-la prop del Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeñas. En una bóta, posaven una carota de la boca de la qual en sortia la sardina, i després d’enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota