ELS CORS PURS al Teatre Romea, a partir del 8 de maig.
La nova direcció de l’Oriol Broggi. Una obra de cambra, interpretada per Borja Espinosa, Miranda Gas i Jacob Torres. Explicarem dalt de l’escenari la intensa història irlandesa que es recull al conte Mary de Cork, dins la publicació d’Els Cors Purs de Joseph Kessel.
La posada en escena potser us recordarà a La mort d’Ivan Ilitx. Uns actors expliquen amb un relleu constant de veus aquesta història d’amor impossible que es debat entre la política i la passió. El text l’han treballat a quatre mans el Marc Artigau i l’Oriol Broggi. Han fet una adaptació del conte i una breu introducció que beu d’altres referents irlandesos. Una proposta íntima, càlida i una posada en escena que us traslladarà a Irlanda (on hem anat per agafar imatges reals), a Cork, a les tavernes i a la lluita armada, a la construcció de la Irlanda independent i a la intimitat de l’Art Beckett, la Mary i el seu fill Gerald.
Si voleu saber de què va…
A Els cors purs dues històries s’enllacen a través de la neu que cau per tot Irlanda: una trobada al voltant d’una taula, i les escenes del passat que remourà. Una reunió familiar amb amics i records i ànecs farcits i debats sobre el matrimoni… i en Gerald, que s’ha preparat un discurs solemne per tots els convidats. De camí cap a l’hotel amb la seva dona sentirà aquella petita tristesa que, de sobte, subtil com els anys, ens farà volar cap a la Irlanda de principis del segle XX, just després de la independència entre els partidaris de Varela i els de Collins. Beckett i Mary viuen el seu amor clandestí enmig d’una guerra civil, amb un fill que volen protegir del conflicte; però serà impossible. Un vespre, després de mesos de no veure’s, Beckett i Mary es trobaran en un fosc pub de la ciutat, s’estimaran, s’amagaran secrets i hauran de triar entre l’amor o els ideals.
Si voleu llegir un text del director…
Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia –per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrera una història com aquesta, aparentment senzilla. Partint del relat de Joseph Kessel ens agradaria aconseguir explicar la relació gairebé immòbil entre dues persones que s’estimen; explicar les seves causes, arguments, renúncies.
Com transportar aquesta situació, pràcticament sense acció, al llenguatge teatral? Deixarem que els actors s’apoderin dels personatges (o a la inversa), des del lloc on es troba cadascú. Potser el teatre és aquesta cerca, un camí difícil per tal de trobar un nou llenguatge, una manera de mostrar allò que no veiem a primer cop d’ull; una espieta per on poder observar la quietud de dues persones que no permeten estimar-se. Una pena infinita. Un rosec al cor que apareix tot d’una, mentre a l’escenari, els actors –i els personatges– dissimulen allò que senten. I volen, i també les paraules volen, i amb elles les idees, i tot pot flotar davant nostre sense que ho trobem estrany. Per què Matisse pinta gent nua ballant sobre dos colors, o Marc Chagall dos enamorats sobrevolant la vida que passa, i ens podem posar a plorar sense motiu? Perquè ho trobem bonic, bell? O perquè ens explica alguna cosa que portem dins utilitzant una nova forma?
Aquesta història de Cork, a la vella, convulsa, generosa, amable Irlanda, ens aterra al cor, tot d’una, i voldríem que no en marxés mai més. Vet aquí que Els cors purs és un conte que voldria ser un poema. Un conjunt d’imatges, de paraules, de música, davant vostre, dins vostre.
Oriol Broggi, director
*Podeu comprar les entrades AQUÍ. Us recordem que fins al 2 de maig les trobareu a 20€ per les primeres setmanes de funcions.