Dues històries d’amor prohibit que es repeteixen en el temps: un mirall al passat on veiem representat el nostre present on la dona és la protagonista Jordi Pere Cerdà (pseudònim d’Antoni Cayrol) és un clàssic català a reivindicar. Les seves obres beuen del dramatisme rural de Lorca i el costumisme amb compromís social de Guimerà. Va rebre, entre d’altres, el Premi Nacional de Literatura (1999), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1995) i Creu de Sant Jordi (1986). Grans actrius i personatges complexos: Annabel Castan, Irina Robles, Jèssica Casal i Núria Montes dibuixen amb precisió, cura i profunditat a les protagonistes d’una peça que no pujava als escenaris de Barcelona des del 1990. Llavors es va veure al Teatre Romea amb Julieta Serrano, Maite Brik, Anna Güell i Francesca Piñón dirigides per Ramon Simó. Roger Casamajor debuta en la direcció escènica amb una proposta escènica atractiva i sorprenent que manté les quatre intèrprets en escena durant tota la representació i combina una estructura circular dissenyada per Enric Romaní amb els audiovisuals d’Hector Mas i Daniel Arellano, la il·luminació de David Bofarull, l’espai sonor de Lluís Cartes i el vestuari d’Anna Mangot. La peça és una producció d’Escena Nacional d’Andorra que creua els Pirineus i es podrà veure per primer cop a Catalunya. Del 25 de gener al19 de febrer. Sinopsi de l’obra L’acció de Quatre dones i el sol se situa en un poblet del Pirineu aïllat per l’orografia, el fred, la neu i la boira. Els joves del poble són a la guerra, i el Jan, el pare, ha anat a buscar un mosso per ajudar-los en les tasques del camp. L’arribada d’un home jove pertorbarà l’ordenada vida de la casa i de les quatre dones de la família. Sembla repetir-se un triangle amorós de fa anys entre la Margarida, la Vicenta, i el Batista, el mosso que havien llogat per a l’estiu. Enguany, el conflicte sorgeix entre l’Adriana, filla de la Margarida, i la Bepa, la dona del seu fill, que ha estat empresonat en la lluita armada. L’arribada del nou mosso desperta els desitjos més íntims de les dues joves de la casa, que el veuen com una porta oberta a les seves ànsies de llibertat. Roger Casamajor: «Les nostres quatre dones són filles de la muntanya, dels pics, de les collades, del fred, de la neu, de les nits llargues, del foc i de l’estiu que crema. I és la duresa d’aquesta terra aspra la que modela, amb la seva impertorbable presència, les seves vides, els seus somnis, els seus desitjos i les seves il·lusions.» Debut en la direcció escènica El conegut actor Roger Casamajor debuta en la direcció escènica amb aquest espectacle. En les seves paraules: «Quan ens preguntem d’on som, sovint caiem en la trampa política de la frontera, de la línia divisòria, de la diferència entre els uns i els altres. Aquestes divisions artificials són esborrades sense contemplacions per la nostra inqüestionable submissió a la geografia del paisatge on hem nascut i on ens ha tocat viure. Jordi Pere Cerdà dibuixa, pinta i crea quatre personatges femenins intensos i complexos. Qui tingui arrels de muntanya hi sabrà distingir ràpidament el reflex de les nostres padrines dins de la cruesa del món que les envoltava. Fugint de maniqueismes i d’estereotips, totes tenen una entitat pròpia forta i ben definida, i, tot i que es necessiten intrínsecament les unes a les altres per poder sobreviure, sempre orbiten en una mena de dansa macabra on conviuen l’atracció i la repulsió, l’amor i l’odi, l’amistat i la traïció. Una dissort d’equilibri permanent per mantenir estatus, tradició, religió i moralitat dins de l’esperança, la il·lusió, les ganes de viure, de fugir i de tenir una veu pròpia en el seu món reduït. Un cercle viciós. Margarida, Vicenta, Bepa i Adriana, són l’expressió precisa i quirúrgica de les relacions humanes en un món tancat d’alta muntanya. La condensació en un sol text de totes les passions humanes. Un mirall al passat on veiem representat el nostre present.«  Núria Montes i Irina Robles © Hector Mas Jordi Pere Cerdà, un clàssic a reivindicar Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 4 de novembre de 1920 – Perpinyà, 11 de setembre de 2011) és un poeta, narrador i dramaturg promotor d’activitats culturals a la Catalunya del Nord. El seu nom és pseudònim d’Antoni Cayrol. Va formar part de la generació d’escriptors nord-catalans composta, entre altres, per Pere Verdaguer i Joan Morer. Va participar en la creació del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, la Universitat Catalana d’Estiu i la publicació de l’Almanac català del Rosselló, entre altres iniciatives a favor de la difusió i normalització de la llengua i la cultura catalanes. Els principals trets distintius que articulen la seva obra literària són: l’atenció a les manifestacions orals de la cultura popular cerdana, el compromís amb els esdeveniments socials i polítics que afecten el seu territori, i el gust estètic de tractar la natura com una veu viva i fonda d’on brolla la paraula més íntima de l’autor. És mereixedor dels següents premis i guardons: Premi Crítica Serra d’Or de narració per Col·locació de personatges en un jardí tancat (1985), Creu de Sant Jordi (1986), Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya per Poesia Completa (1989), Cerdà de l’Any (1993), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes(1995, fins al moment l’únic escriptor nord-català que ha rebut aquest reconeixement), Premi Nacional de Literatura per Passos estrets per terres altes (1999), Premi Nacional Joan Coromines (2006) i Premi Méditerranée Rosselló (2007). La seva obra dramàtica es compon dels següents títols: Angeleta (1952), El sol de les ginestes (1956), La set de la terra (1956), El dia neix per a tothom[c. 1960] i Quatre dones i el sol (1964). Escena Nacional d’Andorra (ENA) La Fundació Escena Nacional d’Andorra és una plataforma d’arts escèniques que té com a finalitat la producció i la promoció d’espectacles que contribueixin al desenvolupament i l’enriquiment dels professionals de les arts escèniques del territori pirinenc. Mitjançant la col·laboració i la coproducció amb altres productores, companyies i sales de Catalunya, l’Estat Espanyol i Francès, l’Escena Nacional d’Andorra busca fomentar i promocionar el talent andorrà, la creació de xarxes d’intercanvi i la participació en projectes artístics i culturals d’interès. Les darreres coproduccions de l’ENA han estat Prostitución (dirigida per Andrés Lima, amb Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste), Alba, o el Jardí de les Delícies (escrita per Marc Artigau, protagonitzada per Lluís Marco, Montse Guallar i Claudia Riera i coproduïda amb el Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta i Atrium), Muda (de Pablo Messiez i coproduïda amb el GREC) i Com menja un caníbal de la companyia La Virgueria.  Núria Montes, Jèssica Casal, Irina Robles i Annabel Castan © Hector Mas | |