Perseguint un somni és el concepte que vertebra la programació artística de la temporada 24/25 del Liceu, un viatge per somiar a partir del coneixement, l’art i l’òpera, sent el Liceu un mirall del món actual. Gerhard Richter, que ha col·laborat amb el llibre de temporada, és l’artista visual de la programació artística i porta sobre l’escenari del Liceu la seva obra, que dialoga amb peces de Schumann i Schubert en el concert Dichterliebe. Richter i 5 veus més consoliden El Liceu de les Arts en la seva quarta edició. Les famoses fotografies deSebastião Salgado es fusionen amb la música de Villa-Lobos i Glass al concert Amazônia i Kentridge torna al Liceu amb una proposta que barreja la seva obra amb la 10a simfonia de Xostakóvitx. Els poemes de Míriam Cano i les exposicions d’Inma Femenía i Antoni Tàpies completen aquesta programació interdisciplinària. CCCB, el MACBA i el Liceu impulsen una nova iniciativa: Micròoperes d’avui (art, música i pensament). El projecte proposa un itinerari musical pel barri del Raval que es realitzarà a les tres seus. Per la seva banda, el projecte Oh!Pera, que arriba a la seva 4a edició, estrenarà les noves composicions d’Ariadna Alsina, Sirah Martínez i Carles Prat. L’eclecticisme de qualitat i personalitat són trets distintius de la temporada on es podran veure 7 noves produccions (6 òperes i una dansa), 3 d’elles liderades pel Liceu: l’estrena mundial de la nova producció d’Àlex Ollé de l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx, l’esperada arribada del Lohengrin de Wagner ocupat per la seva besneta, Katharina Wagner, i Benjamin a Portbou, nova obra d’Antoni Ros-Marbà, qui també dirigirà la seva pròpia partitura. El Liceu coprodueix la proposta de Christof Loy de Rusalka de Dvorák amb les veus principals de Piotr Beczała i Asmik Grigorian i La Sonnambula de Bellini amb el segell de Bárbara Lluch, que es podrà veure al Liceu amb la direcció de Lorenzo Paserini i un cast de luxe encapçalat per Nadine Sierra, Xabier Anduaga i Fernando Radó, entre d’altres. Giulio Cesare de Händel, una història d’amor entre dos personalitats històriques com són Cèsar i Cleòpatra, és el títol amb el que reconegut director Calixto Bieito torna al Liceu amb una nova coproducció. Una obra barroca extraordinària dirigida per l’expert del gènere William Christie amb les veus de Xavier Sabata i Julie Fuchs. El Teatre també coprodueix un nou espectacle de dansa amb la música del Sémiramis i Don Juan de Gluck, que es podrà escoltar per primera vegada al Liceu. Jordi Savall dirigeix l’Orquestra Le Concert des Nations i el Ballet du Capitole de Toulouse posa moviment a una partitura plena de matisos. La temporada s’inaugurarà el 25 de setembre amb la nova producció de Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx, títol que clourà el 7 d’octubre amb la celebració del 25è aniversari de la reobertura del Teatre amb una funció Under35. El mestre titular de la casa, Josep Pons, dirigirà musicalment Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx,Lohengrin de Wagner i Rusalka de Dvorák. Primera proposta escènica de Romeo Castellucci al Liceu amb el Requiem de Mozart, que aborda temes com la qüestió del temps o l’esperança de renéixer. El reconegut mestre Giovanni Antonini, fundador d’Il Giardino Armonico, és l’encarregat de fer brillar una colossal partitura amb Anna Prohaska, Marina Viotti, Levy Sekgapane i Soloman Howard. La forza del destino amb la lectura de Jean-Claude Auvray torna al Liceu amb Nicola Luisotti al fossat. Maria Agresta i Saioa Hernández agafen el rol de Leonora, Artur Ruciński i Amartuvshin Enkhbat, el de Don Carlo di Vargas, i Brian Jagde i Francesco Pio Galasso, Don Alvaro. Sonya Yoncheva, Saioa Hernández i Ailyn Pérez es posen en el paper de Cio-Cio-San a Madama Butterfly, obra icònica de Puccini que torna al Liceu dirigit per Paolo Bortolameolli. Moshe Leiser i Patrice Caurier signen una exquisida producció que s’inspira en les imatges a Europa durant el segle XIX sobre el Japó. El clàssic verdià La traviata amb la producció de David McVicar omple l’escenari del Liceu amb un repartiment de luxe dirigit per Giacomo Sagripanti: Nadine Sierra i Ruth Iniesta són Violetta i Javier Camarena i Xabier Anduaga interpreten Alfredo. La temporada 24/25 comptarà amb 3 òperes versió concert i tres grans batutes: Die Fledermaus de Strauss amb Marc Minkowski, René Jacobs dirigeix Idomeneo de Mozart i La Merope de Terradellas s’estrena al Liceu amb la batuta de Francesco Corti. Gustavo Dudamel es posa al capdavant de West Side Story, el famós musical de Leonard Bernstein. El reconegut mestre veneçolà també dirigeix al Liceu la London Symphony Orchestra amb un programa que inclou Strauss i Ravel. El Liceu és i seguirà sent el temple de les grans veus amb grans recitals i concerts: un amb la diva Ermonela Jaho i un altre amb la veu prodigiosa d’Elīna Garanča. L’estimat duo format per Sondra Radvanovsky i Piotr Beczała torna al Liceu i Pretty Yende i Nadine Sierra oferiran al Liceu una vetllada inoblidable. Lise Davidsen i Matthias Goerne prometen una festa wagneriana extraordinària i a més, el Teatre incorpora una Gala Lírica amb brillants veus internacionals: Marina Rebeka, Ekaterina Semenchuk, Martin Muehle i Ludovic Tézier. La nova temporada arriba amb 3 grans espectacles de dansa: Afanador amb el Ballet Nacional de España, una estrena a Barcelona que porta la marca de Marcos Morau (La Veronal), Hammer d’Alexander Ekman amb la companyia sueca GöteborgsOperans Danskompani, Sémiramis i Don Juan que pren vida amb el Ballet du Capitole de Toulouse i la direcció de Jordi Savall. La nit de Sant Joan amb música deRobert Gerhard i direcció d’Antonio Ruz és un altre dels espectacles de dansa, inclòs en la programació de LiceuAprèn. A nivell simfònic, la temporada inclou 2 concerts dirigits per Josep Pons: Univers Mahler IV (Simfonia núm. 6) i el concert Una nit a París amb Debussy i Ravel, un programa de música impressionista onírica. Continua el Cicle Constel·lacions amb 2 concerts en format de cambra que posaran el focus en músics de l’Orquestra Simfònica en el paper de solistes. El Projecte educatiu, LiceuAprèn, avança en la consolidació dels nous projectes iniciats en les últimes temporades i comença a enfocar-se en la celebració del 25è aniversari del Petit Liceu l’any 2025. La programació familiar inclou: 5 espectacles del Petit Liceu: La cuina de Rossini, La barcarola, Trencanous-Jazz, Miralls, i La petita flauta màgica i 5 espectacles del Liceu Jove: La torre dels somnis, La nit de Sant Joan, El monstre al laberint, El conte de Nadal de Charles Dickens i IT Dansa. Òpera entre generacions es consolida amb una funció extraordinària a un preu únic de 35 € on dues persones de diferents generacions poden compartir vivències i coneixements a l’entorn de l’òpera. Aquest nou projecte s’inicia la temporada actual, 23/24, amb La cenerentola (30/5/2024), i continuarà vigent la temporada 24/25 amb Rusalka (6/7/25). El Liceu presenta una temporada amb un pressupost global en ingressos de 54,8Mn €, on les administracions segueixen jugant un paper clau i aporten un 48% del pressupost. Els ingressos propis equivalen al 52 % restant. El projecte artístic té una partida de 15mn d’€ i la despesa educativa i social arriba als 1,2 Mn €, on s’inclou l’inici de la segona òpera d’acció comunitària. Amb una comunitat amb més de 23.000 menors de 35 anys, el Liceu incrementa fins a 6 les experiènciesLiceunder35: Lady Macbeth de Mtsensk (7/10/24), Afanador (12/10/24), Oh to believe in another world (18/10/24), Madama Butterfly (8/12/24), Requiem (sessió única i exclusiva a la Sagrada Família el dia 17/2/25) i La Sonnambula (16/4/25). La nova temporada 24/25 compta amb un total de 206 funcions amb 13 títols d’òpera, 4 espectacles de dansa, 13 concerts i recitals, així com 11 activitats a Foyer i altres sales. La programació de LiceuAprèn compta amb 10 espectacles i 74 funcions entre escolars i familiars. El Gran Teatre del Liceu presenta una nova temporada 24/25 de somni que inclou composicions de nova creació, noves produccions, reconeguts directors/es d’escena i grans veus. La nova temporada també fa una aposta a la creació del país i l’accessibilitat a l’òpera, un dels objectius troncals del Teatre. El Liceu continua en una etapa de creixement i maduració, en un camí cap a la singularitat i l’excel·lència. El món modern s’enfronta a desafiaments econòmics, socials i ambientals cada vegada més complexos. En aquest context, i com a institució cultural amb vocació pública, el Liceu es planteja què pot aportar en aquest paradigma social segellat pel caràcter transitori. Fer-se preguntes, reflexionar i donar respostes des de l’Art i l’Humanisme són els passos que aquest teatre vol continuar fent. La temporada presentada es vertebra a partir de la idea de perseguir un somni, i com aquesta tensió envers la seva consecució pot donar sentit a les nostres vides, tot acostant-nos a un escenari de felicitat. El SOMNI, així, és sinònim d’una ambició sana i un estímul emocional que ben gestionat pot ser un aliat (encara que no sigui cap garantia d’assolir-lo). El sol fet de focalitzar-nos farà que hi donem valor. Així, una extensa galeria de personatges es despulla en la seva intimitat cada nit per compartir les seves aspiracions: Katarina i Serguei (Lady Macbeth de Mtsensk) o Violetta i Alfredo (La Traviata) fantasien en fugir per celebrar el seu amor lluny de la presó social; Cio-Cio-San entre les flors de cirerer vol reconèixer l’arribada del seu Pinkerton a la nau USS Abraham Lincoln; Walter Benjamin, l’any 1940, fugint del nazisme i atrapat a Portbou, se suïcida en un acte de denúncia amb un clar ideal de llibertat europeu, o Rusalka, que anhela abandonar la diferència per poder unir-se amb el príncep. Una dosi d’utopia per perseverar en la realització d’aquest desig, entès com a projecte vital. El Liceu enceta una temporada que convida a aturar-nos i somiar amb el coneixement, l’art i l’òpera. Una temporada amb grans títols que es veurà amplificada per una sèrie de “veus”, que ens guiaran per comprendre les emocions més recòndites. En aquesta proposta, amb vocació de fer del Liceu un centre de les arts i el pensament, destaquen Gerhard Richter, Sebastião Salgado, William Kentridge, Míriam Cano, Inma Femenía i Antoni Tàpies. Una temporada per SOMIAR: les millors veus, directors i batutes El Liceu seguirà sent el temple de la lírica i convida els noms més aclamats de l’escena operística actual, entre els quals destaquen Nadine Sierra, Javier Camarena, Ermonela Jaho, Lise Davidsen, Iréne Theorin, Julie Fuchs, Juan Diego Flórez, Marina Rebeka, Piotr Beczała, Ekaterina Semenchuck, Martin Muehle, Anna Prohaska, Sara Jakubiak, Pavel Černoch, Sondra Radvanovsky, Maria Agresta, Artur Ruciński, Brian Jagde, Sonya Yoncheva, Ludovic Tézier, Asmik Grigorian, Karita Mattila, Matthias Goerne, Elisabeth Teige, Annalisa Stroppa, Klaus Florian Vogt, Matthew Polenzani, Marina Viotti, Emiliano González Toro, entre d’altres. El Teatre també reserva un lloc destacat per a les grans veus nacionals, i, d’aquesta manera trobem, en rols protagonistes durant la temporada a cantants com ara Xabier Anduaga, Saioa Hernández, Ruth Iniesta, Xavier Sabata, Serena Sáenz, Celso Albelo, Ángeles Blancas, Gemma Coma-Alabert, Gerardo Bullón i José Antonio López. La temporada 2024/2025 també rebrà alguns dels directors d’escena més aclamats, com ara Romeo Castellucci, Àlex Ollé, David McVicar, Katharina Wagner, Calixto Bieito, Bárbara Lluch o Christof Loy, i les batutes més internacionals, entre les quals hi ha les de Josep Pons, Gustavo Dudamel, Giovanni Antonini, Paolo Bortolameolli, Marc Minkowski, Giacomo Sagripanti, René Jacobs, Antoni Ros-Marbà, Francesco Corti, Jordi Savall, William Christie o Rinaldo Alessandrini. L’inici de la nova temporada serà el 25 de setembre de 2024 amb l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx. Àlex Ollé, artista resident del Teatre, presenta aquesta nova producció dirigida musicalment perJosep Pons, que es posa al capdavant de l’Orquestra i el Cor del Liceu. Sara Jakubiak encarna Katerina, una dona que es rebel·la contra el sistema patriarcal tradicional i Pavel Černoch és Serguéi. ÒPERA. SOMNIS SOBRE L’ESCENARI La programació operística de la nova temporada és eclèctica, combinant noves produccions i propostes més clàssiques que faran reviure al públic moments únics de la història del teatre. Un dels moments esperats de la temporada és l’arribada al novembre del Lohengrin de Wagner ocupat per la seva besneta, Katharina Wagner, i dirigit musicalment per Josep Pons. Klaus Florian Vogt, un dels tenors més aclamats del món com a especialista en el repertori wagnerià en el paper principal del misteriós cavaller del cigne; Elisabeth Teige, autèntica reina del Festival de Bayreuth amb papers com Sieglinde, Elisabeth o Senta i, aquí, la duquessa Elsa, falsament acusada d’assassinat i Iréne Theorin, que després de les reeixides aparicions al Liceu com a Isolde, Turandot… torna ara com a astuta Ortrud. En el capítol de noves produccions per somiar es troba Benjamin a Portbou, nova obra d’Antoni Ros-Marbà, qui també dirigirà la seva pròpia partitura al juliol del 25. Aquesta òpera, encàrrec del Gran Teatre del Liceu, està escrita en dos a actes i 13 escenes a partir del llibret d’Anthony Carroll Madigan i està centrada en la vida del filòsof i crític literari Walter Benjamin. Una proposta semiescènica firmada per Anna Ponces amb l’escenografia de Playmodes, l’estudi de recerca audiovisual de les terres gironines, que amb la seva tasca creativa, immersiva, mapatge de projecció, il·luminació, escenografia digital i disseny de so, ens ajudarà a explicar visualment la història del darrer capítol d’aquest il·lustre filòsof, crític literari, traductor i assagista; idealista sensible i lluitador en la persecució d’una Europa lliure, però alhora víctima d’un món que l’assetjava amb hostilitat. L’aposta per fomentar noves creacions recau també en el projecte de microòperes anomenat Oh!pera, que té com a mentor el director Àlex Ollé, artista resident del teatre. En la seva quarta edició, aquesta col·laboració del Liceu amb la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i escoles de disseny, el Conservatori del Liceu i la Fundació Ferrer Salat i l’Institut del Teatre tindrà les obres dels compositors Ariadna Alsina, Sirah Martínez i Carles Prat i els llibretistesCarlota Gurt, Clàudia Cedó i Anna Pazos. A més, el CCCB, el MACBA i el Liceu impulsen una nova iniciativa: Micròoperes d’avui (art, música i pensament). El projecte proposa un itinerari musical pel barri del Raval que es realitzaran en les tres seus. Una primera gran oportunitat al Liceu per als creadors del futur. El Liceu coprodueix la proposta de Christof Loy de Rusalka de Dvorák dirigida pel mestre Josep Pons i que arriba al Teatre al juny del 2025. Asmik Grigorian i Piotr Beczała seran els protagonistes de les funcions d’aquesta nova producció entre el Gran Teatre del Liceu, la Säschsische Staatsoper de Dresde, el Teatro Comunale de Bolonia, el Teatro Real i el Palau de les Arts de València. Proposta subtil i psicològica firmada per Loy, Rusalka és una metàfora sobre les dificultats de comunicar-se entre dos mons. Ambientada en el vestíbul d’un teatre, on la protagonista està paralitzada i porta crosses, està envoltada de personatges que viuen dels seus records, i vol marxar per descobrir altres maneres d’entendre la realitat. Un concepte que configura un marc fort per les interaccions entre els protagonistes d’aquesta meravellosa història on els anhels ocults i els instints més foscos esdevenen visibles. La segona nova coproducció recau en La Sonnambula de Bellini amb el segell de Bárbara Lluch, que es podrà veure al Liceu amb la direcció de Lorenzo Paserini. Per desxifrar els misteris de la partitura, lliurar la màgia bel canto i afrontar la brutal exigència vocal, tindrem sobre l’escenari Nadine Sierra com a Amina i Xabier Anduaga com a Elvino, els espectaculars hereus dels llegendaris cantants protagonistes de l’estrena: Giuditta Pasta i Giovanni Battista Rubini. Aquesta coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid, el Teatre Nacional de Tòquio i el Teatro Massimo de Palermo, signada per Bárbara Lluch va ser, en la seva estrena, un èxit incontestable. La directora d’escena, tot respectant l’època en què es va ambientar l’òpera, vol desromantitzar-la tenint en compte el context #Metoo i aporta, al conte bucòlic de Bellini, un gir dramàtic final amb un toc de modernitat i perspectiva feminista. Giulio Cesare de Händel, una història d’amor entre dos il·lustres personatges com són Cèsar i Cleòpatra, és el títol amb el que reconegut director Calixto Bieito torna al Liceu amb una nova coproducció que promet despertar-nos de la cadira amb la seva interpretació de Giulio Cesare, tot transformant la paràbola de l’òpera barroca en universalista i moderna. Una obra extraordinària dirigida per l’expert del gènere William Christie amb les veus de Xavier Sabata i Julie Fuchs. Al febrer de 2025 arriba la primera proposta de Castellucci al Gran Teatre del Liceu amb el Requiem de Mozart, una orientació propera a un cant a la vida, d’extraordinària bellesa plàstica i irresistible força teatral. Aquest “Rèquiem” s’oposa al que caldria esperar d’una missa de difunts; no és un espai de lamentació, sinó que aborda temes com la qüestió fonamental del temps, de l’esperança de renéixer; explora l’origen i la fi, però també la fi com a origen mateix, permetent celebrar la vida en la seva fragilitat. Un final que vol somniar la vida, imposant-se la circularitat i la renovació. Giovanni Antonini, fundador d’Il Giardino Armonico i un dels directors musicals més respectats del panorama, serà l’advocat d’aquesta proposta bellíssima i imprescindible amb les veus d’Anna Prohaska, Marina Viotti, Levy Sekgapane i Soloman Howard. Un altre títol del repertori clàssic que torna al Liceu és La forza del destino de Verdi. En aquesta coproducció entre l’Opéra de Paris i el Gran Teatre del Liceu, firmada per Jean-Claude Auvray, l’òpera es converteix en un lloc on els somnis es trenquen contra la paret de la realitat mentre emergeix una feble, però tòxica, cançó d’esperança. Un llenç immens per a aquesta òpera amb escenografia minimalista i plena de detalls romanticistes i una partitura que exigeix uns intèrprets sublims com Maria Agresta i Saioa Hernándezper trobar tots els matisos de l’emoció de Leonora (des de l’alegria a través de la renúncia de l’últim cor trencat). Juntament amb aquestes, un repartiment amb Brian Jagde com a Don Alvaro, l’home a qui estima, i Artur Rucinski, Don Carlo, l’instrument fosc del seu destí. La brillant direcció del mestre Nicola Luisotti serà una lliçó d’estil verdià aplicat a escenes de gran lirisme i refinament, alternades amb passatges còmics. Grans veus també a Madama Butterfly, obra icònica de Puccini que torna al Liceu al desembre dirigit per una de les batutes més aclamades actualment: Paolo Bortolameolli. Sonya Yoncheva, Saioa Hernández i Ailyn Pérez es posen en el paper de Cio-Cio-San, la trista heroïna oriental disposada a sacrificar-se davant de la cruel realitat de la traïció. Moshe Leiser i Patrice Caurier signen una exquisida producció que s’inspira en les imatges a Europa durant el segle XIX sobre el Japó. El clàssic verdià La traviata obre la temporada operística del 2025 (gener) amb la producció de David McVicar. L’escenari del Liceu s’omple amb un repartiment de luxe dirigit per Giacomo Sagripanti: Nadine Sierra i Ruth Iniesta són Violetta i Javier Camarena i Xabier Anduaga interpreten Alfredo. Òperes en V.C, el SOMNI imaginat Un dels moments més esperats de la temporada serà el retorn al podi de Gustavo Dudamel: carismàtic i ple d’energia, es presenta al capdavant de West Side Story, el famós musical de Leonard Bernstein. Aquesta icònica obra, que ha captivat els espectadors durant dècades, arribarà a l’escenari del Gran Teatre del Liceu sota la batuta d’un dels directors més aclamats del món i amb les excepcionals veus en els rols principals de Nadine Sierra (Maria) i Juan Diego Flórez (Tony). El reconegut mestre veneçolà també dirigeix al Liceu laLondon Symphony Orchestra amb un programa que inclou Strauss i Ravel. La temporada 24/25 comptarà amb 3 òperes versió concert i tres grans batutes: Die Fledermaus de Strauss amb Marc Minkowski, René Jacobs dirigeix Idomeneo de Mozart i La Merope de Terradellas s’estrena al Liceu amb la batuta de Francesco Corti. Amb la voluntat de reivindicar i fer brillar el patrimoni històric de casa nostra, el Liceu presenta aquesta obra del compositor català més cèlebre del segle XVIII. Deixeble del mestre de capella de la catedral de Barcelona Francesc Valls, va anar a Nàpols, on va poder estudiar amb Francesco Durante, on va desenvolupar l’estil per la música sacra. Després del seu gran “oratorio” napolità Giuseppe rinocosciutto (1736) arribaria el seu primer gran èxit: La Merope, estrenada al Teatro delle Dame de Roma, 1743. Va representar el seu triomf definitiu a Itàlia. Van seguir altres títols com ara Artaserse (1744), Mitridate (1746) o Bellerofonte (1747), aquests dos darrers en el seu període londinenc com a director del King’s Theater Haymarket, on havia triomfat Händel uns quants anys abans. La darrera òpera de Terradellas, Sesotri (1751) serà la primera partitura d’un compositor català estrenada escènicament a Catalunya, concretament al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. Serà Francesco Corti, reconegut clavicembalista i director d’orquestra, qui, al capdavant d’AKAMUS (Akademie für Alte Musik Berlin), doni impuls a aquesta proposta de tornar a la vida aquesta partitura de gran refinament orquestral i vocal. Al desembre arriba El ratpenat (Die Fledermaus) de Johann Strauss al Liceu, de la mà de Marc Minkowski i els seus Musiciens du Louvre, una de les operetes vieneses més famoses i conegudes, plena d’embolics amorosos, jocs de seducció i canvi d’identitats i molt d’humor. Faran brillar la partitura: Huw Montague Rendall, Iulia Maria Dan, Marina Viotti i Alina Wunderlin. La immersió de René Jacobs a les òperes de Mozart passarà a la història de la música com a referencial. Al capdavant de la Freiburg Barockorchester, el mestre ens oferirà al gener Idomeneo, la interpretació més profunda, reflexiva i humana mai escoltada, on explicarà amb energia i fantasia la seva trama sobre la promesa d’un rei al déu Neptú de sacrificar la primera persona que veu si arriba a casa amb seguretat. Mentre que en el seu temps van criticar aquest Idomeneo com la darrera metamorfosi d’un gènere obsolet, Mozart va llegar-nos una obra amb una veritable fúria creativa. René Jacobs, autèntic especialista en aquest repertori, li torna el vigor necessari per interpretar aquesta partitura il·luminadora que té com a protagonista principal Emiliano González Toro. Recitals i concerts. SOMNIS emocionals El Gran Teatre del Liceu, fidel a la tradició de convocar les millors veus del món, ofereix un programa de diferents concerts i recitals que són la promesa de grans vetllades. Hi ha concerts que, abans de produir-se, són testaments de nits històriques al Teatre. El recital el 2 de juliol de Lise Davidsen i Matthias Goerne dirigit pel mestre Josep Pons serà una gran festa wagneriana. Davidsen, la promesa de la millor Isolde de la seva generació, oferirà en primícia el seu primer Liebestod al Liceu. Un regal per al nostre públic i l’anunci de quelcom extraordinari per al món de l’òpera. Amb Sondra Radvanovsky i Piotr Beczała, dues de les veus més estimades pel públic liceista, viurem dues nits per recordar el 24 i 27, on s’oferiran les àries i escenes més carismàtiques del catàleg líric puccinià. L’ocasió perfecta per retre homenatge al compositor que millor ha traduït les emocions dels personatges, però també per revisar la galeria de dones fortes que pateixen grans tragèdies sobre l’escena i la col·lecció d’homes que representen els detonadors de l’acció mateixa. Un altre concert estel·lar (6 abril) serà el duo format per Nadine Sierra i Pretty Yende, acompanyades per l’Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per Pablo Mielgo. Aquest recital serà l’oportunitat de gaudir de dues de les veus més belles del món. El Liceu acull el primer recital (16 de febrer del 25) en solitari d’Ermonela Jaho després de ser coronada com una de les reines d’aquest escenari. Les seves vibrants interpretacions i la seva excepcional identificació amb els papers que interpreta fan que Jaho sigui una cantant irrepetible. Ovacionada als més grans teatres del circuit, ha estat ressenyada com “una de les grans intèrprets del verisme” i “un fenomen imparable”. Una altra veu prodigiosa és la d’Elīna Garanča que arriba al Liceu amb un íntim recital el 22 de novembre.Després dels recents èxits en el seu debut com a Kundry al Parsifal de Wagner a Bayreuth, la seva Princesa d’Eboli a la inauguració de la temporada del Teatro alla Scala o l’Amneris d’Aida a Berlín en la producció de Calixto Bieito, arriba al Liceu per oferir el seu recital en plenitud de forma. Amb un timbre captivador i bell, sense fissures en els canvis de registre, amb un centre sedós, uns greus ressonants i uns aguts penetrants, la cantant letona s’endinsa en cada rol vivint l’essència de la música. Seduint sempre amb la seva veu i les seves inflexions, passant pels filats, la sensualitat o llanguiment en el fraseig. A més, el Teatre incorpora una Gala Lírica amb brillants veus internacionals: Marina Rebeka, Ekaterina Semenchuk, Martin Muehle i Ludovic Tézier. Un quartet d’estrelles del firmament líric per revisar alguns dels moments més vibrants del catàleg verdià i verista i la literatura operística. Novament, el Liceu acollirà el Concurs Tenor Viñas, que en la seva 62a edició seguirà donant oportunitats a joves cantants. Dansa. SOMNIS des del gest En honor a la tradició i a la història del Teatre es programen tres grans espectacles del gènere: Afanadoramb el Ballet Nacional de España, una estrena a Barcelona que porta la marca de Marcos Morau (La Veronal), Hammer d’Alexander Ekman amb la companyia sueca GöteborgsOperans Danskompani, i Sémiramis i Don Juan que pren vida amb el Ballet du Capitole de Toulouse. La nit de Sant Joan amb música de Robert Gerhard i direcció d’Antonio Ruz torna al Liceu sota el paraigües de LiceuAprèn. Sémiramis i Don Juan – Nova coproducció – 26/3-1/4 En una coproducció entre Tolouse, el Liceu i Théâtre des Champs-Elysées, somniada per Jordi Savall, el Ballet du Capitole de Toulouse torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per recrear, des del gest, el món sensible i ple de matisos de la música de Gluck. Els aclamats coreògrafs Edward Clug (Don Juan) i Ángel Rodríguez (Sémiramis) es posa al capdavant de la companyia per posar color a aquestes impressionants partitures. Afanador: 12-17/10 El Ballet Nacional d’Espanya, sota la direcció de Rubén Olmo, presenta al Gran Teatre del Liceu una innovadora fusió entre flamenc i dansa, dirigida per Marcos Morau. Inspirada en l’obra del fotògraf Ruvén Afanador, l’espectacle desafia les fronteres artístiques, capturant la bellesa de la llum i les ombres per crear personatges vívids. Morau, director de La Veronal i Premi Nacional de Dansa, explora la naturalesa única del flamenc, revelant la seva fascinant plàstica i llenguatge punyent. Hammer: 29/6-5/7 Hammer, d’Alexander Ekman, és un espectacle dinàmic i introspectiu presentat per la Companyia de Dansa de l’Òpera de Göteborg. Inspirada en la transició de la comunitat hippie a la modernitat, la coreografia captura el pas de la generositat a la individualitat. Ekman, reconegut per la seva innovació i humor, ofereix una visió crítica de la societat contemporània. La fusió de dansa enèrgica i temàtica reflexiva converteix Hammer en una experiència emotiva i provocadora. Cicle simfònic i música de cambra. SOMNIS íntims La temporada 2024/25 suposarà tot un repte per a l’Orquestra Simfònica del Liceu, que demostrarà la seva excel·lència gràcies a l’aposta ferma del Teatre per a l’activitat simfònica. Liderarà aquesta aventura el director musical Josep Pons. El mestre desplegarà amb l’Orquestra Simfònica del Liceu l’integral de l’obra simfònica de Mahler, un viatge fascinant que es va iniciar la temporada anterior i que ens durà a la conquesta d’un autèntic cim musical. Aquesta temporada podrem gaudir d’un magnífic concert de laSimfonia nº6. El mestre també dirigirà el concert Una nit a París amb Debussy i Ravel el 4 de maig. La subtilesa de la representació sonora d’una impressió fugaç en un moment concret és l’ideari del programa de música impressionista que Josep Pons presenta en aquesta vetllada. Una música que cerca aquesta imatge sonora, semblant a la de la pintura francesa de l’època, amb la voluntat de transmetre l’estat d’ànim i l’atmosfera d’un moment a l’oient. La creació i desenvolupament d’aquesta semàntica musical té en el tàndem artísticPerianes (piano) – Pons dos intèrprets aclamats en el panorama internacional. Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Liceu segueix potenciant la presència de l’Orquestra fora de les parets del Teatre i visitarà diversos punts del territori català. La música de cambra també tindrà continuïtat durant la temporada 2024/25, amb un cicle “constel·lacions” amb l’objectiu de presentar al públic els músics de l’orquestra en el paper de solistes i que comptarà amb un total de 2 concerts a la temporada. El Liceu continua el seu projecte amb el director Rinaldo Alessandrini i el seu Concerto Italiano, que seguirà mostrant al Foyer la integral dels Madrigals de Monteverdi, obra que encarna el naixement del gènere de l’òpera, aquesta temporada presentant la sisena entrega amb el III llibre. SOMIAR amb les Arts El projecte artístic de Víctor Garcia de Gomar, iniciat amb la seva arribada al Teatre el 2019, aposta per fer del Liceu un centre de les arts on el subjecte principal sigui l’òpera, però en el qual també conflueixin altres disciplines com les arts visuals, l’antropologia, la filosofia, la poesia, la ciència o la tecnologia, entre d’altres. En una societat líquida i plena de factors canviants, el Teatre vol ser una fàbrica de preguntes on l’interrogant sigui el símbol permanent. L’òpera vista com un manual per a la vida, i el Liceu, una acadèmia d’emocions i passions humanes. En aquesta línia, el Liceu programa dos concerts que tenen com a protagonistes les arts sobre l’escenari:Amazônia, Oh to believe in another world i Dichterliebe. Amazônia – 26 novembre L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu presenta el concert extraordinari Amazônia de Sebastião Salgado com a part d’un projecte més ampli del fotògraf brasiler que, en els últims set anys, ha treballat recorrent l’Amazones i visitant els seus habitants. En el transcurs del concert, la música anirà acompanyada de la projecció de més de 200 imatges del gran fotògraf que sublimen la bellesa de la naturalesa alhora que adverteixen de la importància de conservar aquest entorn natural únic. Un programa musical rítmic que té, com a plat principal, la Suite de Villa-Lobos A floresta do Amazonas, feta a partir de la banda sonora de la pel·lícula de Mel Ferrer Green mansions. Oh to believe in another world – 19 octubre William Kentridge és un dels artistes visuals més carismàtics del present; capaç de fer crítiques subtils però molt àcides en forma d’advertència des de l’esmolat carbonet, torna al Liceu després de la seva exitosa producció del Wozzeck d’Alban Berg. Tornarem a gaudir de les seves profètiques visions en què persegueix el somni d’un món més just a través de la pel·lícula animada que ha creat per a la Simfonia núm. 10 de Dimitri Xostakóvitx. Allunyat de la idea de fer de Xostakóvitx una banda sonora per al film, sinó de portar en aquesta sessió la complicada relació entre el compositor amb l’estat de la Unió Soviètica, es presenten quatre dècades en perspectiva: des dels dies de la Revolució de 1917 fins a la mort de Stalin el 1953, passant per la mort de Lenin, el suïcidi de Maiakovski o l’assassinat de Trotski. Un temps al qual, contra tot pronòstic, Xostakóvitx va poder sobreviure. Josep Pons, expert en el compositor rus, es posarà al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu per mostrar-nos els secrets d’aquesta partitura colossal. Dichterliebe – 14 març El Dichterliebe, op. 48 (L’amor de poeta) és un dels cims del lied del Romanticisme alemany. Escrit per Robert Schumann el maig de 1840 a partir d’una selecció de 16 poemes de Heinrich Heine (1797-1856) del seu Lyrisches Intermezzo, de gran estil en l’elecció de la metàfora però també amb una dosi d’ironia. A banda de tenir un dels millor barítons del món, Gerald Finley, per desgranar aquesta galeria de petites estampes, cadascuna com un microcosmos autònom, podrem gaudir de les imatges d’un dels més grans artistes del nostre temps: Gerhard Richter (Dresden, 1932). Amb una producció artística que pot classificar-se entre tres categories, figurativa (pintures basades en fotografia o natura), constructivista (treball més teòric sobre els colors i panells) i abstracta, Richter s’ha guanyat aquest espai de referència. Aquesta diversitat, derivada de la constant experimentació i l’enfrontament entre l’abstracció i la figuració, constitueix una paràfrasi d’estils.  LiceuAprèn. Un projecte educatiu per a totes les edats El programa educatiu LiceuAprèn avança en la consolidació dels nous projectes iniciats en les últimes temporades i comença a enfocar-se en la celebració del 25è aniversari del Petit Liceu l’any 2025. LiceuAprèn és l’evolució natural de 25 anys de programació infantil, en un moment on els reptes i el compromís educatiu amb la societat ha de ser més sòlid que mai. LiceuAprèn té la clara voluntat d’acompanyar les persones -especialment els infants i els joves- en l’objectiu de percebre l’òpera com un espai on que poden viure amb naturalitat, que el poden gaudir, que els pot emocionar, inspirar i aprendre. Dins del context de la programació del LiceuAprèn, el Teatre impulsa projectes adreçats a diferents col·lectius, dels que en destaquem: Infants i joves de zones Rurals: Després de les darreres edicions de Liceu als Centres, la nova temporada endegarà la 4ª edició d’aquest projecte que s’ubicarà a la Catalunya central. Aquest projecte ja ha impactat a Les terres de l’Ebre, les Garrigues i el Ripollès amb gran èxit. Famílies: Després de l’èxit de la prova pilot portada a terme aquesta temporada el LiceuAprèn engega tallers familiars previs per a tots els espectacles de la seva programació. Aquests tallers volen ser espais d’experimentació amb la música i les arts escèniques que permetrà a les famílies i comunitats viure amb més profunditat l’experiència de cada espectacle i alhora impregnar-se de propostes que podran seguir desenvolupant en l’entorn familiar. Projecte participatiu amb joves: El retorn del projecte d’òpera participativa per a joves El Monstre al laberint amb 24 centres educatius de tot Catalunya que ja aquesta temporada estan vinculats al Liceu desenvolupant processos de creació dins el projecte Del laberint als Somnis. Òpera entre generacions: Una nova iniciativa per a que els amants de l’òpera puguin transmetre la seva passió pel gènere a fills i filles, fillols i filloles, nets i netes, etc. Aquesta és una funció extraordinària a un preu únic de 35 € on dues persones de diferents generacions podran compartir vivències i coneixements a l’entorn de l’òpera. Aquest nou projecte s’inicia la temporada actual, 23/24, amb La cenerentola (30/5/2024), i continuarà vigent la temporada 24/25 amb Rusalka (6/7/25). Aquesta obra mestra de la lírica del Romanticisme esdevindrà un escenari excel·lent per inspirar aquest diàleg intergeneracional tan necessari. Més informació a: https://www.liceubarcelona.cat/ca/liceuapren/presentacio nova temporada del LiceuAprèn es configura per 10 espectacles: 5 del Petit Liceu i 5 del Liceu Jove. La franja dels espectacles per als més petits agrupa els espectacles de La Petita Flauta Màgica, La Cuina de Rossini, Trencanous-jazz, La Barcarola, i Miralls. La petita Flauta Màgica, el clàssic de la programació infantil i familiar, el 2025 farà 25 anys des de la seva estrena i ja son més de 460.000 espectadors que han gaudit d’aquest espectacle amb música de Mozart i la direcció d’escena de Joan Font (Comediants). La cuina de Rossini, amb direcció escènica de David Selvas i direcció i adaptació musical d’Andreu Gallén, explica la història de dos joves, en Ross i la Isabella, els quals, en un viatge d’amistat i de descoberta, s’endinsaran en un món fascinant que els portarà fins a les òperes de Rossini. A través d’aquesta història, l’espectacle aprofita per tractar valors com la passió per la música i els hàbits alimentaris saludable. A Trencanous-Jazz, una proposta que porta el segell escènic de Joan Maria Segura on titelles i jazz es fusionen per reinterpretar el ballet de Txaikovski des d’una mirada actual, plural i inclusiva. Amb La Barcarola, els més petits s’endinsen en un viatge musical i visual que inclou una selecció d’àries d’òpera arranjades per atraure els més menuts. La direcció d’escena porta el segell de Juan Pablo Mendiolai la direcció musical va a càrrec de Francesc Valldecabres. A través de la dansa i la música, l’espectacle Miralls, ofereix al públic infantil una experiència sensorial de connexió i proximitat. Un recorregut simbòlic des de la descoberta del jo fins a l’experimentació amb els elements de la natura amb el mirall com a fil conductor. La producció està dirigida per Miquel Gené i Quim Serra, i recull àries d’òpera conegudes, fragments instrumentals i un tema propi homònim. Els últims anys, el Liceu ha estat desenvolupant espectacles per franges per a públic jove com poden ser: El monstre al laberint, El Conte de Nadal de Charles Dickens, La nit de Sant Joan o La Torre dels somnis, nova producció que s’estrenarà el proper mes de juny 2024 i que es podrà tornar a veure aquesta nova temporada. La Torre dels Somnis és un espectacle de gran format amb el segell de Lluís Danès que combina l’òpera amb l’art del circ i la poesia. Una proposta operística amb música de Puccini i una dramatúrgia que, posant en valor els somnis i les utopies, narra el darrer desafiament de la realitat contra els impossibles que habiten la torre. El conte de Nadal, que novament envairà el Teatre amb l’esperit nadalenc de Charles Dickens, la músicad’Albert Guinovart i l’art amb sorra de Borja González, l’Orquestra Simfònica del Liceu, la formació VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió i els solistes vocals. L’òpera participativa El monstre al laberint, de Jonathan Dove, està dirigida escènicament per Paco Azorín i musicalment per Manel Valdivieso, i compta amb la participació d’estudiants de centres educatius de Catalunya i l’Orquestra del Conservatori del Liceu. L’espectacle trasllada el mite de Teseu i el minotaure a la realitat actual de les persones refugiades. La nit de Sant Joan és un espectacle de dansa on s’interpreta l’obra de Robert Gerhard Soirées de Barcelone amb guió de Ventura Gasol. Soirées de Barcelone és la segona creació per a ballet de Robert Gerhard. Es tracta d’una obra per a piano inspirada en la música tradicional catalana on fàcilment podem identificar danses i melodies del nostre folklore. Antonio Ruz, d’una forma simbòlica i creativa, ha volgut impregnar la coreografia d’elements que ens connecten amb les nostres tradicions, com poden ser el simbolisme del foc, la sardana, els castells o les figures del bestiari. El Liceu segueix amb la seva col·laboració amb la jove companyia de l’Institut del Teatre, IT Dansa, la jove companyia de l’Institut del Teatre sota la direcció de Catherine Allard, que es presentarà al Teatre-Auditori Sant Cugat. La Cuina de Rossini, Trencanous-jazz, La Torre dels Somnis, El Conte de Nadal de Charles Dickens, La Nit de Sant Joan i El Monstre al laberint, compten amb la participació de músics vinculats al Conservatori del Liceu – Fundació Ferrer Salat. La nova temporada, en xifres A nivell econòmic, la nova temporada 24/25 inicia un nou període lliure del deute històric, una fita rellevant pel Liceu ja que s’allibera d’un deute de 16m d’€ que es va adquirir el 2013. L’actual temporada també cancel·larà el deute adquirit durant la crisi de la COVID, tancant així un període de càrrega financera pel Teatre. Aquest serà un punt d’inflexió on el Liceu podrà mirar al futur amb optimisme, sempre estan alerta de circumstàncies com l’increment de preus generalitzats en bens i serveis que fan que el Liceu, així com tota la societat, continuï contemplant reptes econòmics. El Teatre seguirà afrontant amb confiança aquesta creativitat en equilibri amb l’esforç del seu equip i el suport de tots el que l’han fet possible. El Liceu presenta una temporada amb un pressupost global en ingressos de 54,8Mn d’€, una xifra superior a la de la temporada passada, que va ser de 52,8 Mn d’€. Les administracions segueixen jugant un paper clau i aporten un 48% del pressupost. Els ingressos propis equivalen al 52 % restant. El projecte artístic té una partida de 15Mn d’€ i la despesa educativa i social arriba als 1,2Mn d’€, on s’inclou l’inici de la segona òpera d’acció comunitària. Alguns dels objectius econòmics aquesta temporada és l’increment en un 3% dels ingressos via venda d’abonaments o localitats, així com un augment de les aportacions privades gràcies a la millora de les deduccions fiscals en la normativa del mecenatge , i la possible aplicació de les deduccions fiscals per inversions en espectacles en viu d’arts escèniques i musicals. La nova temporada 24/25 compta amb un total de 206 funcions amb 13 títols d’òpera (6 de les quals son noves produccions/coproduccions), 3 espectacles de dansa (1 dels quals és una nova coproducció), 13 concerts i recitals, així com 11 activitats a Foyer i altres sales. La programació de LiceuAprèn compta amb 10 espectacles i 74 funcions entre escolars i familiars. Públic i Abonaments Actualment, el Gran Teatre del Liceu compta amb 15.700 abonaments – 14.350 fixes + 1.350 carta-, que equival a 10.500 abonats – 9700 fixes + 800 carta-. Per la temporada 24/25 el Liceu es posa com objectiu mantenir el creixement sostingut els darrers anys, amb uns 2.500 nous abonaments, aquesta xifra permet al Liceu equilibrar i augmentar lleugerament la massa d’abonats. Els abonats del Liceu gaudeixen cada temporada d’una experiència que va més enllà del simple fet operístic. El Teatre esdevé un espai de trobada, de descobriment, d’aprofundiment i de reflexió a través de les arts amb desenes d’activitats organitzades per aquest col·lectiu que enriqueixen l’experiència de venir al teatre. A més, la flexibilitat totalcontinua sent un dels valors fonamentals en el disseny dels abonaments, això permet als abonats la possibilitat de fer-se l’abonament a mida i canviar les funcions per poder-se adaptar a cada calendari. Ja per acabar, els abonats també gaudeixen de descomptes exclusius del 15 i 25%* (*concerts, recitals i espectacles de dansa) en l’adquisició d’entrades addicionals. Amb aquestes novetats, el Gran Teatre del Liceu reafirma el seu compromís amb els seus fidels abonats, oferint-los una experiència cultural única i personalitzada. En termes d’edat, es manté l’edat dels abonats a 64 anys i el públic no abonat se situa als 46 anys, igual que la temporada passada, fent que la mitjana d’edat s’ubiqui als 51 anys. Públic Turista El Gran Teatre del Liceu compta amb el que porta de temporada amb un 17% de públic turista, dos punts percentuals més que la temporada anterior. Aquesta xifra és equivalent al 12% de públic internacional, xifra superior al 7% que el Liceu tenia abans de la pandèmia; i el 5% de públic de fora de Catalunya. Amb el que queda de temporada el Teatre espera poder situar-se al 20% de públic turista i superar les dades de la temporada anterior. Liceunder35, els joves ocupen el Liceu El setembre de 2018 va néixer el Liceunder35, i des de llavors, ja s’han celebrat 22 sessions under35 i la iniciativa ha portat 33.200 joves menors de 35 anys al Liceu a un preu reduït d’entre 20 i 30€ (aquest últim preu pel ball de màscares). La comunitat que s’ha generat al voltant d’aquesta iniciativa ja compta amb 23.000 joves menors de 35 anys que no només els permet tenir accés a aquestes entrades a preu reduït amb accés prioritari, sinó que també els dona accés a activitats complementaries que s’organitzen durant la temporada. Liceunder35 s’iniciarà el 7 d’octubre de 2024, 25 anys després de la reobertura del Teatre. Tota una declaració d’intencions de com han de ser els teatres d’òpera del segle XXI: dels joves. La nova producció d’Alex Ollé de Lady Macbeth de Msensk (07/10/24) serà el primer dels títols que es podran veure en aquestes experiències per a menors de 35 anys a 20€, seguit de l’espectacle de dansa Afanador del Ballet Nacional de España (12/10/24), i el concert simfònic de la Oh to believe in another world amb les projeccions de l’artista William Kentridge (18/10/24), Madama Butterfly de Puccini (8/12/24) que comptarà amb l’excepcional ball de Màscares -iniciativa que es va iniciar el 2023 amb gran èxit- que compta també amb un preu excepcional de 30€ i, per acabar, La sonnambula de Bellini (16/4/25) una nova coproducció del Liceu. La basílica de la Sagrada Família serà l’escenari privilegiat d’una de les excepcionals trobades Under35 on es presentarà en versió concert el Requiem de Mozart (17/2/25) a càrrec de les formacions musicals del Gran Teatre del Liceu, amb el mestre Giovanni Antonini al capdavant. Un acte gratuït fruit de l’acció conjunta de les dues institucions. Les entrades es podran adquirir a través d’un sorteig que s’anunciarà el gener de 2025. A banda de les sessions Liceunder35, el Liceu també posa a disposició les entrades joves a 30 € a partir de 72h abans de qualsevol funció (aplica a totes les zones del teatre). A dia d’avui ja són 24.300 entrades joves que s’han consumit des de la temporada 18/19. Intel·ligència artificial La campanya gràfica de la temporada 24/25 ha estat concebuda en col·laboració amb Domestic Data Streamers (https://www.domesticstreamers.com/) i l’artista vietnamita Thinh Truong, prenent com a inspiració el lema de la temporada «perseguint un somni». A partir d’aquesta premissa, s’ha donat vida a una sèrie d’imatges captivadores i evocadores per il·lustrar alguns dels espectacles de la temporada. Aquestes creacions, elaborades mitjançant intel·ligència artificial, es basen en l’evolució a través d’aquesta tecnologia d’imatges de les pròpies òperes o els propis projectes, projectant una representació visual que captura l’essència de l’escena i ajuda a explicar-ne el contingut amb una única imatge. A més, en algunes d’aquestes fotografies s’han recreat de forma digital alguns dels cantants protagonistes, que en un context ètic i segur, ha permès a la intel·ligència artificial reinterpretar la seva imatge i situar-los en les propostes gràfiques. Art, innovació i somnis es fusionen en aquestes peces que tracen part del relat de la temporada 24/25.  | |