El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o una entitat per part de la Generalitat de Catalunya
El Govern ha acordat avui concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
Les 27 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:
Jordi Aguadé i Clos
Ceramista. Pel prestigi assolit en la pràctica de la ceràmica i del disseny i per la seva dedicació a la cultura. Deixeble de Josep Llorens Artigas i col·laborador d’aquest, de Joan Miró i de Joan Vila Grau, entre d’altres artistes, l’any 1960 contribuí a fundar el grup de disseny multidisciplinar La Cantonada. Els seus treballs han obtingut diverses distincions, entre les quals destaca, el 1980, la Medalla d’Or de l’Estat de Baviera.
Josep Miquel Aixalà i Martí
Realitzador de publicitat i editor de cinema i vídeo. Pel conjunt de la seva activitat en el sector de la comunicació audiovisual, en el qual ha excel·lit mitjançant el treball a la productora Ovideo o al grup Mediapro, entre altres referents, i la seva intervenció en films, anuncis i programes televisius. Ha col·laborat amb creadors prestigiosos i ha aconseguit diversos premis, la majoria en festivals internacionals. També cal destacar-ne l’activitat docent.
Josep Maria Aragonès i Rebollar
Sacerdot. En reconeixement al seu compromís cívic i a una activitat espiritual exercida com a representant d’un cristianisme obert, acollidor i arrelat a Catalunya. L’activisme cultural que el distingeix ha contribuït valuosament a la dinamització del municipi de Torrelavit i del Penedès amb diverses iniciatives, moltes de les quals adreçades a infants i joves.
Peter Bush
Traductor i professor de traducció literària. Per la projecció de la cultura catalana a partir del treball que l’acredita com el traductor més important actualment de les nostres lletres a la llengua anglesa. Ha fet les versions de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; El quadern gris, de Josep Pla, i Incerta glòria, de Joan Sales, entre altres títols i autors. Guardonat el 2014 per la Fundació Ramon Llull, també ha traduït a l’anglès literatura castellana i portuguesa.
Maria Teresa Cabré i Castellví
Lingüista i filòloga. En reconeixement a una trajectòria científica i docent que ha contribuït a prestigiar la llengua catalana. El 1994 creà un grup de recerca que s’ha consolidat en l’àmbit de la lingüística aplicada al lèxic. Catedràtica de Terminologia i Lingüística a la Universitat Pompeu Fabra, hi dirigeix l’Observatori de Neologia i hi coordina la Càtedra Pompeu Fabra. També és presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ramon Coll i Huguet
Concertista i catedràtic de piano. Per una trajectòria reconeguda dins i fora de les terres de parla catalana i pel seu virtuosisme, el qual ha estat acompanyat per una consciència de perfeccionament constant i de recerca. Ha col·laborat com a solista amb les orquestres més prestigioses. Pertany a una generació que ha sabut transmetre a la cultura pianística de Catalunya els ensenyaments i l’experiència recollida dels grans mestres europeus.
Manuel Antoni Condeminas Hughes
Empresari i diplomàtic. Pel seu paper en la vida econòmica catalana i singularment per la seva trajectòria diplomàtica, dins la qual ha estat secretari general del Cos Consular a Barcelona. Des de l’any 1987 és cònsol general honorari de Malàisia a la capital de Catalunya, i ha organitzat diferents viatges promocionals d’empresaris catalans a aquell país del sud-est asiàtic.
Lluís Coromina Isern
Empresari i filantrop. Pel conjunt d’una trajectòria compromesa amb les comarques gironines, amb especial dedicació al món de l’art i la cultura, l’atenció a les persones i la preservació de la fauna i el medi natural. Impulsa, des del 2007, una fundació privada que canalitza aquestes activitats mitjançant la promoció i el patrocini de diverses iniciatives a Catalunya, el Brasil i la República de Guinea.
Llibert Cuatrecasas i Membrado
Advocat, economista i polític. Per la dedicació continuada al servei de Catalunya que ha exercit des de diferents àmbits, nacionals i internacionals. Ha format part d’organismes com el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats o el Consell d’Europa, i ha representat i assessorat el Govern català en afers europeus i exteriors. Actualment presideix l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn.
Joan de Muga Dòria
Galerista i editor. Per la seva trajectòria de compromís amb la creació contemporània. Vinculat des del 1976 a la Galeria Joan Prats i impulsor d’altres espais d’art a Nova York, Los Ángeles i Barcelona, ha destacat per la promoció internacional d’artistes catalans. També és rellevant la seva tasca al capdavant d’Ediciones Polígrafa i l’edició i distribució d’obres de grans creadors d’arreu mitjançant Polígrafa Obra Gràfica, que té presència a les principals fires d’art del món.
Eudald Maideu i Puig
Metge i promotor cultural. Per la seva trajectòria en l’àmbit de la medicina, a nivell assistencial i acadèmic, dins la qual ha presidit la Societat Catalana de Sexologia i pertany a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. I també per la promoció del patrimoni i altres activitats culturals, singularment a la comarca del Ripollès. Cal destacar-ne l’impuls en la descoberta i restauració del castell de Mataplana, vinculat a aquest llinatge i a la llegenda del comte Arnau.
Jesús Massip i Fonollosa
Arxiver, historiador i poeta. En reconeixement a la seva dedicació a la cultura des dels anys més difícils. Ha sabut projectar al conjunt de Catalunya la singularitat cultural de les terres de l’Ebre. Cal destacar-ne la tasca de director de l’Arxiu Històric de Tortosa i de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de la capital del Baix Ebre, a més d’un seguit de treballs bibliogràfics. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Vicenta Pallarès i Castelló
Activista cultural i cívica. Per una destacada tasca de dinamització duta a terme des de Caldes de Montbui i estesa al conjunt de Catalunya. És presidenta d’Acció Cívica Calderina i de la Federació d’Associacions de Caldes. La seva dedicació continuada al manteniment de les tradicions i a la promoció de la cultura l’ha dut a presidir la Federació Catalana de Catifaires, organitzadora, el 2012, del IV Congrés Internacional d’Art Efímer.
Lluís Pasqual i Sánchez
Director de teatre i d’òpera. Pel talent que distingeix la seva aportació a l’escena i a la cultura catalana i europea. Fundador del Teatre Lliure l’any 1976, el dirigeix actualment. També ha estat director del Centro Dramático Nacional – Teatro María Guerrero de Madrid, de l’Odéon – Théâtre de l’Europe de París i de la Biennal de Teatre de Venècia, a més d’assessor artístic del Teatro Arriaga de Bilbao. Ha obtingut prestigiosos guardons, nacionals i internacionals.
Joan Pera
Actor de teatre, cinema i televisió, un dels més populars en el món de l’espectacle a Catalunya des d’un sentit de l’humor genuí. Entre els seus èxits cal esmentar el paper de nebot de Joan Capri a la sèrie d’humor Doctor Caparrós, medicina general, i la seva interpretació en la comèdia de Neil Simon La extraña pareja, juntament amb Paco Morán. També destaca com a director i actor de doblatge, singularment de Woody Allen.
Carme Pinós i Desplat
Arquitecta, urbanista i interiorista. En reconeixement a una activitat professional rellevant, associada inicialment a Enric Miralles, amb qui col·laborà en el projecte olímpic de Barcelona 92. Professora a universitats d’Alemanya i dels Estats Units, el 1991 obrí el seu propi estudi d’arquitectura. Ha estat guardonada amb dos premis FAD, el Premi Nacional d’Arquitectura del govern espanyol (1995) i el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic (2008).
Agustí Pons i Mir
Periodista i escriptor. Per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya. Va treballar a El Noticiero Universal i va integrar l’equip fundacional de l’Avui, on esdevindria subdirector d’opinió, cultura i espectacles. I especialment pel seu mestratge en l’elaboració, entre d’altres obres, de biografies de referència com les dedicades a Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Raimon Noguera i Salvador Espriu.
Philippe Saman
Director de la Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona. Per la valuosa activitat que, des del 1980, ha dut a terme al capdavant de la primera de les cambres franceses establertes fora del seu país. Durant tot aquest temps, ha enfortit amb eficàcia les relacions comercials entre Catalunya i França en un marc europeu progressivament renovat. Cal destacar la seva consideració envers Catalunya.
Mercè Sampietro i Marro
Actriu. Per la seva trajectòria de conjunt en els àmbits del cinema, el teatre, la televisió i el doblatge. Vinculada des de sempre a l’escena, la seva versatilitat li ha proporcionats èxits merescuts en el món de l’espectacle. Del 2003 al 2006 va presidir l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Les sèries televisives en les quals ha intervingut, entre les quals les produïdes per Televisió de Catalunya, han posat més a l’abast la qualitat del seu treball.
Llorenç Sànchez i Vilanova
Escriptor i activista. Pel conjunt d’una obra que depassa el centenar de títols i que constitueix una valuosa promoció de la Pobla de Segur, el Pallars i, per extensió, les comarques del Pirineu. Entre els seus llibres destaquen El comtat de Pallars 768-1491 (1975), El temple parroquial de la Pobla de Segur (1983) i L’aventura hidroelèctrica de la vall de Capdella (1991). També ha contribuït al progrés social i econòmic d’aquest entorn.
Anna Soler-Pont
Agent literària, productora audiovisual i escriptora. Per la vàlua d’una activitat destacada a partir del 1992 amb la fundació de l’agència Pontas, que li procurà projecció internacional. És rellevant la promoció internacional que ha fet de la literatura dels països d’Àfrica. Comissària el 2007 del programa de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, també ha impulsat projectes per al cinema i la televisió i ha elaborat una antologia de contes africans, a més de ser coautora de la novel·la Rastres de sàndal.
Carles Vallbona i Calbó
Metge. Pel prestigi d’una trajectòria desenvolupada des de la ciutat nord-americana de Houston tant a nivell assistencial com acadèmic. Com a col·laborador de la NASA, destaca el seu treball pioner en informàtica mèdica i recerca sobre els efectes de la immobilització en els pacients. També ha excel·lit en el control de la hipertensió arterial i la diabetis. A Catalunya, ha presidit el Consell Assessor sobre l’Activitat Física i Promoció de la Salut i és vocal del patronat de l’Hospital General de Granollers, on s’integra l’Observatori de la Salut Dr. Carles Vallbona.
Emma Vilarasau
Actriu. Per la trajectòria de conjunt que la distingeix en els àmbits del teatre, el cinema i la televisió. Bona part de la seva activitat escènica -en la qual ha obtingut nombrosos guardons- està vinculada a la companyia del Teatre Lliure. Implicada en la creativitat i la projecció del nou cinema català, les sèries i pel·lícules televisives en les quals ha intervingut han posat el seu talent artístic més a l’abast.
Miquel Vilardell i Tarrés
Metge. En reconeixement al conjunt del seu treball dins del sector, tant en l’aspecte assistencial com en l’acadèmic i corporatiu. Catedràtic de Medicina Interna a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha presidit les societats catalana i espanyola d’aquest àmbit i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. També ha coordinat l’anomenat “informe Vilardell” sobre la sostenibilitat del sistema sanitari català, i és president del consell assessor de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria.
Carles Vilarrubí i Carrió
Empresari. Per la seva significativa presència en la vida econòmica i social catalana mitjançant diferents empreses i institucions. Entre moltes altres iniciatives, cal destacar el seu paper en la posada en marxa de Catalunya Ràdio i RAC1. És vicepresident de la banca Rothschild España i president del hòlding CVC Grupo Consejeros i de la corredoria d’assegurances Willis S&C. També és vicepresident del Futbol Club Barcelona i responsable de la seva àrea institucional i internacional.
Guardonats a títol pòstum
Jacint Mora i Obrador
Emprenedor. En reconeixement, a títol pòstum, al conjunt de la seva trajectòria econòmica, social i política. A més de l’activitat empresarial, és remarcable la seva actuació en entitats financeres de gran significació a Catalunya. Socialment, destaca la tasca com a fundador i president d’Obinso, entitat dedicada a la reinserció de drogodependents. La seva actuació directiva a la Generalitat de Catalunya també ha estat un bon exemple de servei col·lectiu.
Francesc Xavier Vilamala i Vilà
Forner. En reconeixement, a títol pòstum, a la seva contribució al sector i a la promoció dels valors alimentaris del pa. Va compaginar durant més de tres dècades l’ofici artesà amb la presidència del Gremi de Flequers de Barcelona. Cal destacar-ne l’impuls a la tasca de formació i singularment el seu paper en la creació de l’anomenat “Pa de Sant Jordi”, un dels productes alimentaris tradicionals que s’han consolidat a Catalunya en temps recents.
Les 15 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi són:
Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes
Entitat fundada l’any 1960 que ha contribuït, des del barri de les Roquetes de Barcelona, a ensenyar i difondre la sardana i a promoure la dansa i la música tradicionals. Organitzadora del conegut aplec anual al parc de la Guineueta, també cal destacar-ne la formació de monitors en l’àmbit sardanístic i el foment activitats culturals catalanes, especialment al districte barceloní de Nou Barris.
Alter Mútua de Previsió Social dels Advocats de Catalunya a Quota Fixa
En el cent setanta-cinquè aniversari d’una de les institucions rellevants del mutualisme a Catalunya des dels valors de la solidaritat, l’ajuda mútua i la consciència col·lectiva. Està desplegada a tots els col·legis d’advocats catalans per a la previsió social dels seus membres, i exerceix sobretot una modalitat asseguradora de caràcter voluntari, alternatiu i complementari al sistema públic de la Seguretat Social.
ASPASIM
Entitat els inicis de la qual es remunten a l’any 1938, i que des de diferents barris de Barcelona es dedica a l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual greu en tots els àmbits vitals. El conjunt de la seva activitat educativa, ocupacional i residencial i els valors que transmet constitueixen un exemple molt vàlid de suport als més vulnerables i a la seva millor integració dins la societat.
Associació Egueiro
Pels més dels trenta anys de treball en l’àmbit de la rehabilitació de les persones amb problemes de drogodependències. La seva valuosa activitat, duta a terme en estreta col·laboració amb l’Administració, ha permès tractar més de vuit mil pacients des de diverses comunitats terapèutiques. Cal destacar la seva capacitat d’adaptació a les necessitats canviants del col·lectiu que atén.
Cadí Societat Cooperativa Catalana Limitada
En el centenari de la creació d’una empresa que, des de La Seu d’Urgell, és una de les cooperatives ramaderes més prestigioses de Catalunya i la més antiga de l’Estat en el sector lleter. La seva destacada contribució a l’economia pirinenca, singularment a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, ha contribuït amb eficàcia al reequilibri territorial del país.
Casa Pairal Fundació Privada
Residència de gent gran a Vilassar de Mar, en funcionament des dels primers anys del segle XX i constituïda com a Fundació el 1950. Per la continuïtat i l’eficàcia de la seva dedicació a les persones mitjançant unes instal·lacions de qualitat, amb àmplies prestacions i amb la professionalitat d’un equip d’atenció integral des del punt de vista mèdic, social i psicològic.
Castells i Planas de Cardedeu
Taller de construccions escenogràfiques situat ben a prop d’aquesta vila del Vallès Oriental, des d’on els germans Jordi i Josep Castells i Planas i part dels seus descendents han creat escenografies per a companyies teatrals del prestigi de Comediants, La Cubana, Dagoll Dagom o La Fura dels Baus. També han treballat per al cinema, la televisió i la publicitat. Per la creativitat i l’ofici demostrats al llarg de més de tres dècades i la seva valuosa contribució a la cultura.
Comunitat de Monges Benedictines del Monestir de Sant Daniel de Girona
En la celebració del mil·lenari d’aquest cenobi, creat a partir de la venda de l’alou de Sant Daniel a la comtessa Ermessenda i el seu espòs, el comte Ramon Borrell. La seva comunitat, l’única benedictina femenina de Catalunya que resideix en el mateix lloc on va néixer, és integrada actualment per set monges que compten amb un ampli suport social i promouen el paper del monestir com a referent de patrimoni i impulsor de cultura.
Confraria de Mestres Fusters i Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona
Per la seva contribució, documentada des de mitjans del segle XIII, a la dignificació dels oficis de la fusta en totes les seves variants. La Confraria i el Gremi han promogut l’ús i el coneixement d’aquest material i han fomentat la innovació d’un sector que, sobretot pel que fa al moble, el disseny i la construcció, té una presència ben significativa en la vida de les persones i en el progrés de les societats.
Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona
En el marc de l’Any de les Biblioteques, que coincideix amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya i de l’Escola Superior de Bibliotecàries, de la qual la Facultat és hereva. Per la continuïtat d’uns estudis ben implicats en la transformació d’una professió que ha sabut adaptar-se a les necessitats de la societat. L’aprenentatge de nous sistemes d’informació i de documentació contribueix a fer més eficaç aquest impuls.
Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
Entitat vinculada a un centre sanitari creat fa 550 anys, amb orígens al segle XII. Per la seva contribució continuada a la salut i el benestar de la ciutat de Tarragona i del seu entorn. Cal destacar-ne l’atenció a les persones de qualsevol condició, incloses les més desvalgudes, i la seva capacitat d’adaptació a les vicissituds històriques i a les noves necessitats sanitàries i socials.
Fundació Privada Vallès Oriental
En el cinquantenari d’una entitat que, en el seu entorn i en el conjunt de Catalunya, és un exemple de dedicació per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin gaudir de les mateixes oportunitats que tothom. Des de la convicció que aquestes persones i també els seus familiars han de veure reconeguts i garantits els drets a l’autonomia personal, la inclusió social i una vida i una educació de qualitat.
Grup de Treball Estable de les Religions (GTER)
Com a entitat pionera a la península ibèrica i de referència a Europa en el seu àmbit. L’integren representants de diverses confessions que fan del diàleg interreligiós una base de convivència, de pedagogia i d’acció des de valors com la pau, l’harmonia entre les creences i la col·laboració per tal de contribuir a un món humanament més respectuós, culturalment més plural i socialment més inclusiu.
Hospital del Mar
En la commemoració del centenari d’una institució sanitària de Barcelona vinculada especialment als seus barris marítims. Dedicat inicialment a combatre les malalties infeccioses i les epidèmies greus, en la dècada del 1970 del segle XX s’hi va crear la primera unitat de deshabituació de toxicomanies de Catalunya. Centre de referència durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, destaca tant per la tasca assistencial com la de recerca, actualment integrades en el Parc de Salut Mar.
Teatre Romea
Pel paper rellevant que aquest equipament, creat el 1863, ha tingut en la cultura i la societat de Barcelona i de Catalunya. Al seu escenari s’hi han estrenat obres memorables del teatre català, vinculades a autors, directors i actors de primer nivell. Del 1981 al 1997 va esdevenir la seu del Centre Dramàtic de la Generalitat. Gestionat actualment pel Grup Focus, el compromís persistent dels seus propietaris ha aconseguit l’adaptació del Romea als nous corrents escènics i a les tendències culturals contemporànies