 Estrenem «El collar de la reina», la nova i hilarant comèdia amb aires de vodevil protagonitzada per Marta Pérez (T de Teatre) i Arnau Puig. Una peça de nova creació del tàndem format per l’intèrpret i Ricard Farré Adrià Aubert i Carla Coll dirigeixen un fregolista «tour de force» on Pérez i Puig es desdoblen en 11 personatges a un ritme galopant que funciona com una bomba de rellotgeria escènica L’obra, germana espiritual de l’èxit «El bon policia», aporta una mirada incisiva i punyent que ens trasllada al Versalles del segle XVIII amb constants picades d’ullet a la nostra realitat immediata Fotografia: Arnau Puig i Marta Pérez © Felipe Mena El collar de la reina escenifica un dels escàndols més hilarants de la història. L’afer del collar (la joia més impressionant de tots els temps), va marcar un abans i un després en l’esdevenir de la humanitat: la Revolució Francesa. Una obra d’orfebreria teatral escrita a quatre mans per Ricard Farré i Arnau Puig i dirigida per Adrià Aubert i Carla Coll, que també han assistit a la dramatúrgia, al costat de l’actriu Marta Pérez. Enric Romaní signa una escenografia que, juntament amb el vestuari de Maria Albadalejo, el disseny d’il·luminació de Daniel Gener, el disseny de so de Damià Duran i l’attrezzo de Montse Farrarons, facilita el ritme frenètic de la peça i la constant transformació d’espais i personatges. Després de la bona acollida de Nit de Reis (2018-19) i La mascarada (2019-20), el Teatre Akadèmia torna a col·laborar amb El Maldà amb aquesta coproducció. El collar de la reina es podrà veure del 24/01 al 18/02 i té data d’estrena el 26/01. Sinopsi L’obra reflecteix un dels escàndols més hilarants i descarats de la història, l’espurna que va provocar l’esclat de la Revolució Francesa i l’inici d’una nova època. El collar més valuós de tots els temps, una falsa comtessa, uns joiers estafats, un cardenal desplomat i un final de festa amb escàndol nacional inclòs. Aquests són els principals ingredients d’aquesta conxorxa que va tenir a Maria Antonieta i a Lluís XVI com a grans perjudicats, sense ni tan sols ser-ne conscients. Som lluny de la societat de Versalles de finals del XVIII, el món avança a una velocitat esfereïdora, però la corrupció i l’ambició semblen no passar de moda… més encara si tenim una societat en crisi i la joia més impressionant que ha existit mai enmig de l’enrenou. Des d’un treball artesà i acurat ens endinsarem en aquesta farsa que ens té fascinats i que per primer cop es pot veure a sobre d’un escenari. Els dos intèrprets representant tots els personatges de l’auca i el joc amb les convencions teatrals són el segell d’aquest espectacle que vol acostar a l’espectador a uns fets, que encara que costi de creure, són absolutament reals. Una comèdia que comença amb aires de vodevil, es va enredant com un thriller endimoniat i acaba com un drama de conseqüències històriques. De Napoleó a Maria Antonieta: L’obra arriba al Teatre Akadèmia després del gran èxit de la producció pròpia Els Buonaparte, que finalitza funcions el 14/01 amb les localitats exhaurides. Stefan Zweig: L’escriptor i biògraf austríac va descriure el cas del collar com «una de les farses més descarades de la història». 2 intèrprets per a 11 personatges  Arnau Puig Amb en Ricard Farré vam idear com podíem tramar aquesta història on apareixen molts personatges. Això fa que el joc teatral sigui més divertit, perquè aconseguir explicar tot aquest embolic tan estrafolari amb només dos intèrprets fa que la comicitat sigui encara més potent.  Marta Pérez Per mi era un repte el fet que només som dues persones en escena i que havíem de fer tots els personatges i que treballar amb l’Arnau em feia molta il·lusió, treballar amb l’Adrià també i el procés d’assaig la veritat és que està sent trepidant. Fotografies: Arnau Puig i Marta Pérez © Felipe Mena Cronologia 1770: Lluís XV encarrega un collar de 647 diamants (2.800 quirats), el més car de tota la història, per regalar-hi a la seva amant Madame du Barry. 1774: La mort s’emporta sobtadament al rei i el collar no arriba mai a les mans de la seva amant. 1775: Els joiers que han fabricat el collar i guarden el secret de qui l’havia de dur, busquen desesperadament un comprador, ja que estan arruïnats pel valor de la peça. 1785: Un entramat d’estafadors i farsants adquireixen el collar tot dient que és un desig de la mateixa Maria Antonieta, la sobirana més capritxosa del moment. Aquí comença una història d’embolics on l’interès, la religió, l’amor, el poder, la llum i la foscor desenvocaran en la més gran de les revolucions: la francesa. La Revolució Francesa, una farsa: La rellevància de l’afer va contribuir a enfonsar la imatge pública de la reina Maria Antonieta, que es va guanyar l’enemistat de la vella noblesa i va perdre el suport del poble de França. El clar antecedent del conflicte. La fórmula: A través de la comèdia i la sàtira s’aborden temes tan complexos i actuals com el poder (en diversos àmbits), una societat en crisi o la corrupció. Una història que arriba per primer cop al teatre. Una aventura dramatúrgica a quatre mans En aquesta nova versió tenim la voluntat de mantenir la bellesa del llenguatge, jugar amb les paraules i esprémer totes les convencions teatrals per explicar la història des del “pur teatre”. La nostra il·lusió és construir un text original, nou, basant-nos en tots els referents que ens han arribat fins al dia d’avui. Creant així, una dramatúrgia única on la comèdia, la sàtira i la història s’uneixin en un escenari que ens trasllada a Versalles, però amb un joc d’elements moderns i pròxims que ens ajudin a apropar aquesta història al públic d’ara. A través de la comèdia i la sàtira s’aborden temes tan complexos i actuals com el poder (en diversos àmbits), una societat en crisi o la corrupció. Amb la construcció d’uns personatges singulars, cadascun amb el seu objectiu, anirem endinsant-nos en aquesta història on la veritat i la mentida, aquesta balança tan delicada, farà anar de corcoll a tothom, fins i tot a aquells que no hi tenen res a veure n’acabaran sent víctimes. L’obra ens retrata dos vessants molt oposats de l’essència humana: el fer per sobreviure i el fet de viure sense fer massa res. Tots els personatges tenen ànsies de volar, però uns no tenen ales i els altres les tenen massa pesades per volar. Els vicis i les virtuts d’una mateixa societat que no sembla la mateixa. Mentre uns viuen en un món gris, trist, intolerant amb la diferència i immobilista, els altres celebren banquets i es banyen en diamants. Ricard Farré i Arnau Puig Actualitat: L’espectacle neix d’un treball artesà i acurat que juga amb les convencions teatrals i amb el desig d’endinsar a l’espectador en aquesta gran comèdia on la veritat, per molt que ens costi de creure, superarà la ficció. Nova autoria: Un text escrit per Ricard Farré i Arnau Puig, qui dos anys després d’estrenar la seva primera i exitosa adaptació, El bon policia, s’endinsen en l’escriptura d’un text des de zero amb l’objectiu de convertir aquest episodi històric en una peça hilarant, fascinant i sorprenent. | |