Algunes esglésies reincorporen la representació d’aquest cant litúrgic medieval, prohibit durant segles però viu gràcies a la transmissió popular
Cada vegada, d’una manera més extensa i assentada, una tradició nadalenca lligada a la litúrgia eclesiàstica medieval es torna a celebrar a algunes esglésies de Barcelona. Es tracta d’El Cant de la Sibil·la, un cant gregorià considerat heretgia pel Concili de Tento, originari del segle XIII en la seva versió catalana i establert, sobretot, a diversos indrets de les illes Balears.
Celebrat abans de la Missa del Gall de la Nit de Nadal, El Cant de la Sibil·la és un cant musical basat en les paraules de les profetesses del món greco-llatí, que anunciaven la fi del món i el naixement de l’infant Jesús, redemptor dels pecats de la Humanitat. Aquesta versió del Judicii Signum llatí es torna a representar des de fa uns anys a moltes esglésies de Catalunya i del País Valencià, després de segles de prohibició i gràcies a la transmissió popular.
A Barcelona, des del 1948 es pot presenciar a Santa Maria del Mar i, recentment, dues esglésies més han incorporat la tradició: l’església de Santa Maria de Gràcia (des del 2008) i la Catedral de Barcelona (des del 2009). A la Parròquia de la Bonanova se’n pot veure la versió que ofereix Maria del Mar Bonet des del 1998.
El Cant de la Sibil·la és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de 2010. Curt i intens, amb tota una litúrgia simbòlica al seu voltant, a causa de la transmissió popular actualment se’n fan diverses representacions, tot i que en el seu origen era cantat amb devoció per un nen o una nena.