EL BALLET ‘DON QUIXOT’ MÉS CÈLEBRE DEL REPERTORI ARRIBA AL LICEU AMB LA COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA
‘Don Quixot’ va suposar el retorn de la CND al repertori clàssic després de 25 anys de dansa contemporània i d’autor
José Carlos Martínez fa una interpretació personal dels ballets originals de Marius Petipa i Alexander Gorski sobre la partitura de Ludwig Minkus
El cos de ball de la companyia, format per 50 ballarins, estarà acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i la batuta del mestre Oliver Díaz
Aquesta coreografia, que barreja la dansa clàssica amb la tradició espanyola del bolero i el fandango, és una de les més aplaudides de la companyia arreu del món
El Gran Teatre del Liceu convida la Compañía Nacional de Danza entre el 14 i el 17 de setembreamb una de les seves peces més reeixides dels darrers anys, el ballet Don Quixot. Després de 25 anys especialitzats en dansa d’autor, l’arribada a la direcció de José Carlos Martínez ha permès a la CND retornar al repertori clàssic amb aquesta obra que ha recollit grans crítiques arreu del món des de la seva estrena l’any 2015. “Un clàssic amb Matrícula d’Honor”, segons Julia Martín d’El Mundo, i “una nit històrica per la companyia” segons Julio Bravo del diari ABC, una companyia que en aquesta ocasió estarà acompanyada de l’Orquestra Simfònica del Liceu sota la batuta del mestre Oliver Díaz.
Don Quixot de Marius Petipa va ser, juntament amb El llac dels cignes, un dels ballets més populars a Rússia, on es va crear el 1869 sobre una partitura de Ludwig Minkus. Aquesta obra, plena de color, trencava amb l’univers de les criatures sobrenaturals o etèries dels ballets clàssics del segle XIX per posar en escena la gent del poble. El director artístic José Carlos Martínez es basa en aquesta coreografia original de Petipa però també en les diverses versions que ha tingut l’ocasió de ballar durant la seva llarga trajectòria (Nuréiev, Baríxnikov i Gorski). Ha volgut mantenir la construcció coreogràfica del ballet però introduint matisos en els personatges i sobretot en la dansa, a la qual li ha tret “la paròdia espanyola” i l’ha dotat de més dinamisme introduint un bolero i un fandango que respecten l’essència de la cultura i tradició espanyoles.
50 ballarins i ballarines donaran vida a aquest ballet que s’inspira en un episodi narrat en el capítol 19 de la segona part de l’insigne llibre de Cervantes, en el qual s’expliquen les anomenades Bodas de Camacho, un embolic amorós sorgit quan obliguen la jove Quiteria a casar-se amb el ric del poble, tot i que ella estima el murri Basilio. La intervenció del Quixot i Sancho Panza, que passaven per allà, serà decisiva en el desenllaç feliç d’aquest relat que ha adquirit vida pròpia des del ballet.
Compañía Nacional de Danza
Fundada l’any 1979 com a Ballet Nacional de España Clásico, els seus directors han estat Víctor Ullate, María de Ávila, Ray Barra, Maya Plisétskaya, Nacho Duato, Hervé Palito i, des del 2011, José Carlos Martínez. La direcció de Martínez ha sabut combinar peces de reputats coreògrafs contemporanis amb creacions originals d’artistes espanyols, obres neoclàssiques i d’altres de llenguatge acadèmic. El projecte de l’actual director inclou el foment de la dansa i el seu extens repertori, tot reservant un espai a la creació espanyola. La convivència de perfils més contemporanis amb d’altres més acadèmics ha estat una de les grans apostes de Martínez. Així mateix, la creació de nous públics és una altra de les prioritats de la companyia, així com seguir el procés d’internacionalització, reflectit en l’augment de compromisos nacionals i internacionals.