Jocs Olímpics d’estiu de 1992
La seu de la XXV edició dels Jocs Olímpics d’estiu es va triar entre les diferents candidates a la 91a Sessió del Comitè Olímpic Internacional, celebrada el 17 d’octubre de 1986 a Lausana, Suïssa. Aquests van ser els resultats de les votacions
Barcelona | Catalunya | 29 | 37 | 47 | |
París | França | 19 | 20 | 23 | |
Brisbane | Austràlia | 11 | 9 | 10 | |
Belgrad | Iugoslàvia | 13 | 11 | 5 | |
Birmingham | Regne Unit | 8 | 8 | – | |
Amsterdam | Països Baixos | 5 |
Els Jocs Olímpics d’estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d’agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.
La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al qual posteriorment se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d’acollir els Jocs Olímpics de Barcelona’92 i només se’n va conservar la façana.
Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d’aquest estadi s’hi aixecà l’Anella Olímpica, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp d’hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi, l’edifici de l’INEFC i d’altres instal·lacions.
També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat, com ara el poliesportiu de l’Espanya Industrial al barri d’Hostafrancs, on es desenvoluparen les competicions d’halterofília.
Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d’infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món.
Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poblenou, Montigalà (Badalona), entre altres.