| ‘El Palmeral’ arriba al Teatre Akadèmia. Un calidoscopi forjat per set intèrprets d’altíssim nivell per a un text poètic i ple de bellesa que transforma el relat d’un amor prohibit en un cant a la llibertat. El Palmeral, és una coproducció de la Cia. Nigredo, Nuevo Teatro Fronterizoi el Teatre Akadèmia. A partir d’una proposta de José Sanchís Sinisterra, Albert Tola ha escrit un text poètic, íntim i lluminós. Proposta de nova creació en forma de rashomon, un poliedre de set veus que ens capbussa en les tensions i les meravelles de l’amor. L’obra es podrà veure del 2 al 27 de febrer. Rodrigo García Olza dirigeix aquest muntatge que suposa el retorn d’Alícia González Laá, Anna Casas i Elena Fortuny al TAK. Al costat del mateix García Olza defensen la peça juntament amb Ruben Ametllé, David Anguera i Juanma Diez. Set interpretacions estratosfèriques que beuen l’una de l’altra amb total harmonia i transcendeixen temps i espai per parlar-nos des d’una veritat múltiple i alhora particular en funció del punt de vista de cada personatge. El text ha estat escrit amb la complicitat de totes les actrius i actors que, a l’escenari, materialitzen una peça pensada per a totes elles i ells. La posada en escena dialoga amb la tradició d’un passat potser imaginat, les noves tecnologies aplicades a l’espectacle i, en paraules del director «la part del darrere dels nostres dies». Trepitjarem el palmerar titular d’al-Àndalus avui dia, deu segles més tard.  Fotografia promocional: Felipe Mena ) L’espectacle forma part del projecte Cicatrizar (Nuevo Teatro Fronterizo, Madrid), proposta que agrupa a cinc autores i autors (català, andalusa, andalús, castellà i basca) amb cinc autores i autors de Colòmbia. El Palmeral es va crear a Bogotà en una producció del Teatro Mayor – Julio Mario Santo Domingo. Simultàniament al muntatge que veurem al Teatre Akadèmia es reposa la versió dirigida per Jorge Hugo Marín aLa Maldita Vanidad Teatro (Bogotà, del 20 de gener al 13 de febrer). La publicació del text original anirà a càrrec d’Ediciones Antígona i també s’està preparant la traducció al xinès. El 9 de febrer se celebrarà el col·loqui postfunció «La cicatrització dramatúrgica, formal, espiritual, històrica i social» amb la participació deJosé Sanchís Sinisterra, Sandra Castro (NTF), Sònia Ros (activista i documentalista especialitzada en emigrants LGTBIQ+) i la companyia de l’espectacle. Modera Eva Hibernia. Els dies 14, 15, 21 i 22 de febrer s’impartirà el taller d’escriptura i lectura dramatitzada «Els missatges dels ocells (Altres narratives teatrals)» a càrrec d’Albert Tola i Rodrigo García Olza. Entre d’altres premisses a treballar, «Com podem fer de la narració una partitura capaç de generar moviment emocional a l’actriu i a l’actor i, conseqüentment, a l’espectadora i espectador?» Sobre l’obra… (un rashomon dramatizat) L’epicentre d’aquesta història l’encapçala aquest amor prohibit entre l’historiador i poeta, Abu Hassan, i el soldat, Tahir. Ells dos són el cor d’aquesta poesia i llenguatge. Tanmateix, quan la societat pren l’ofensiva i la tragèdia eclipsa la seva passió, el seu amor s’acaba abruptament… o no. Potser és simplement aquest el punt de partida i l’inici del viatge vers la llum i la llibertat real: l’essència palpable d’aquesta nova peça pensada específicament per als intèrprets que finalment la duen a escena tot component un calidoscopi interpretatiu d’altíssim nivell. El text d’Albert Tola presenta un passatge oníric i poètic ple de bellesa on la paraula capta fins al mínim detall i on els matisos guanyen intensitat a través de la mirada coral i les veus entrellaçades dels set personatges que hi intervenen i que conformen una història d’amor, desamor i de llum. La recerca vers la llibertat i la tolerància de dos éssers humans que, únicament, o, ni més ni menys, s’estimen. Una passió que transcendeix el moment històric i lloc geogràfic que els ha tocat viure.  Fotografia del cartell: Felipe Mena Posant-se en la pell dels personatges… Ruben Ametllé és… Hassan Hassan és un funcionari, és un historiador. És un home casat, sense fills. És mestre sufí i té un deixeble, que és Khalid. Tahir és el seu amor i el seu amic. Amb ell descobreix l’amor en totes les seves formes i en tota la seva dimensió. Alicia González Las és… Leila Dona de Hassan, la parella s’estima amb bogeria perquè comparteixen un món espiritual i intel·lectual. Són sufís i estan dedicats i entregats al món dels sabers varis de l’època. Ella sap d’aquesta passió prohibida. Tanmateix, és capaç d’acceptar les coses com venen i de contemplar-les com són. Juanma Diez és… Abdelhadi És l’encarregat d’ajusticiar a Tahir i a Hassan. El més interessant d’Abdelhadi és que és botxí a despit seu. Ell dubta i així ho mostra aquest personatge amb aquestes arestes i aquestes capes on podem veure que no està tant d’acord amb allò que ha fet, malgrat el que diu. Anna Casas és… Aisha Aisha observa i calla… Aisha cuina… Aisha serveix a la seva família i al seu marit… Aisha no ha rebut estudis… Aisha ha vist que la seva situació ha progressat en casar-se, però en ser ajusticiat Tahir veu la seva vida empitjorar, de fet veu la seva vida anar-se’n en orris… Aisha està farta de tots i vol revelar-se… Rodrigo García Olza és… Khalid Khalid és el deixeble d’Hassan. Es troba entre dues terres i es radicalitza dins dels ensenyaments del seu mestre i el món sufí, al qual pot accedir en contraposició a una embranzida populista que ve per part dels almoràvits i que li enganxa totalment perquè aquí està soterrada la seva lluita de classe, la injustícia que ha viscut sempre. David Anguera és… Tahir És un soldat que coneix (o és conegut) per Hassan. I és qui desencadena tot el que finalment acaba passant. De retruc és cunyat de l’aprenent de Hassan, per la qual cosa s’acaba creant com una peça molt familiar. Aquest personatge, a diferència dels altres, està a una altra esfera espiritual. Està vivint una metamorfosi en foc. Elena Fortuny és… L’alosa L’alosa i és un ocell que contempla l’escena de l’execució des de l’alt del cel, en el sentit també simbòlic de la paraula. Està una mica a mig camí entre el món terrenal i el món dels cels. Fa com la fotografia i recull una mica el procés de cadascú i és com un catalitzador perquè els personatges que encarnen aquesta escena comprenguin i transcendeixin. |