Dani de la Orden, Mabel Olea, Victoria Szpunberg i Mari Chordà guardonats amb els Premis Time Out



El Festival Boca, l’exposició ‘Miró-Picasso’, l’obra de teatre ‘De l’amistat’, la iniciativa enCantados, Oyofe Festival i la reobertura del Molino completen el llistat de premiats d’enguany
 
Barcelona, 11 de novembre de 2024. El Time Out Market Barcelona ha acollit la gala de lliurament de la 14aedició dels premis Time Out Cultura Barcelona. Els guardons reconeixen les millors propostes de la producció cultural barcelonina, en l’àmbit del teatre, la dansa, la literatura, el cinema, l’art i la música, així com dels festivals, esdeveniments i espais que han marcat la diferència a la ciutat durant els últims dotze mesos.

Més de 500 persones han assistit a la gala presentada per Pitita Queen, i han gaudit de l’actuació de Ouineta, del menú degustació Michelin dels xefs del Time Out Market Jordi Artal i Fran López, de les propostes creatives dels xefs Lena Maria Grané & Ricki Smith i de les postres de Bubó, així com del final de festa amb DJ HAL 9000.

El jurat l’han format Anna Cerdà (gestora cultural i actual directora de la sala Paral·lel 62), Júlia Bertran (periodista cultural del 3Cat), Andreu Gomila (escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques col·laborador de Time Out), Glòria Rius (directora de negoci de la Fundació Joan Miró i professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC), Coloma Serra (directora de comunicació de Barcelona Capital Nàutica), i quatre editors de Time Out Barcelona: Borja Duñó, Eugènia Güell, Rita Roig i María José Gómez; i ha estat presidit per Eduard Voltas (director general d’estratègia de Time Out per Espanya i França).

A continuació, detallem tots els guanyadors i guanyadores per categories:



Millor creador o creadora

Victoria Szpunberg ha sigut la mereixedora del premi a Millor creadora perquè és una dramaturga i directora teatral excepcional. A les seves últimes obres –’Mal de coraçon’, ‘El pes d’un cos’ i ‘L’imperatiu categòric’– situa els personatges en situacions crítiques, amb una mirada molt oberta i incisiva al món contemporani. Szpunberg competia en aquesta categoria amb l’escriptora Eva Baltasar, autora de la primera obra en català finalista del International Booker Prize amb històries que posen les dones al centre i estan escrites amb un llenguatge poètic captivador; i amb la ballarina i coreògrafa Núria Guiu per la seva feina a ‘Supermèdium’, una història ballada de la dansa mateixa i creava ponts intergeneracionals, amb grans dosis d’humor i una energia indestructible.

Millor obra

‘Casa en flames’, de Dani de la Orden ha merescut el Premi a millor obra perquè amb un desplegament de protagonistes com Emma Vilarasau, Clara Segura, Enric Auquer i Maria Rodríguez Soto, el guió funciona com un engranatge perfecte i fa trencar de riure a l’espectador. ‘Casa amb flames’ competia amb ‘Balla la masurca!’ el primer disc en solitari de Guillem Gisbert, un compendi de cançons farcides d’idees líriques i musicals que desafien constantment l’oient; i amb ‘La nit ovípara’, de Maria Sevilla Paris, un poemari lovecraftià dens, valent i transgressor que ens atordeix amb la força de les paraules.
Projecte més innovador

Festival BOCA s’emporta el premi al projecte més innovador perquè és un festival creat per i per a joves de 14 a 19 anys que defensa la diversitat, la igualtat i l’accés a la cultura des de la connexió amb la música i el poder transformador de la presencialitat. Ells mateixos decideixen i protagonitzen l’oferta cultural, amb el suport i la mentorització de NouPOP, el CCCB i professionals de la indústria musical. Competia amb Racoon Projects, un projecte petit però exigent de la comissària Margot Cuevas, que vol allunyar-se de les galeries comercials per teixir relacions fructíferes amb els creadors; i ‘Memòries sintètiques’ de Domestic Data Streamers al DHUB, una oficina oberta a tothom que va crear imatges amb intel·ligència artificial dels records que els ciutadans explicaven.
Millor esdeveniment o festival

Oyofe Festival ha estat el guanyador per la seva bona sintonia i alegria, un festival participatiu amb seu a Barcelona que gira al voltant dels diversos estils de dansa africana i que aplega centenars de persones d’arreu del món atretes per l’estimulant batec de la cultura i la música del continent. Competia amb Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, la biennal nòmada europea d’art contemporani Manifesta que ha omplert Barcelona i onze municipis amb propostes artístiques, obrint nous espais a la ciutadania; i Ràdio Pati, que té un impacte en la recerca contra la metàstasi i que demostra que per fer un festival de nivell professional només cal música i amistat.

Millor exposició

La guanyadora és ‘Miró-Picasso’, al Museu Picasso i la Fundació Miró.  Des que el 1921 Miró va visitar l’estudi de Picasso a París, les trajectòries dels dos artistes es van anar entrellaçant com revela aquesta exposició dual que va dur a Catalunya obres d’art icòniques provinents d’arreu del món. Competia amb ‘Suzanne Valadon’, una mostra del MNAC que ens ha descobert una artista que pintava amb traços moderns, colors vius i una mirada singular del Montmartre bohemi; i ‘Núria Feliu al Palau (Robert)’, el gran homenatge que la cantant i actriu catalana mereixia en forma d’exposició, comissariada per Òscar Dalmau i amb guió de Julià Guillamon.

Millor espectacle

El millor espectacle ha estat ‘De l’amistat’, de Las Huecas, col·lectiu que han confirmat que són una de les companyies més inspirades de l’escena actual. L’obra és una autoficció delirant que parla de l’amistat i que sacseja per la força d’un imaginari i un humor literalment extraordinaris. 
 
Competia amb ‘El día del Watusi’, d’Iván Morales, que va copsar l’ànima de la trilogia de Francisco Casavella i va superar amb escreix les expectatives que havia aixecat l’adaptació d’aquesta fita de la literatura de Barcelona; i ‘Orgia’, una impactant òpera d’Hèctor Parra amb Calixto Bieito que neix a partir de la tragèdia de Pier Paolo Pasolini i que va colpir el públic del Gran Teatre del Liceu.
Millor iniciativa cultural social

enCantados s’alça com a millor iniciativa cultural social per contribuir a fer la cultura més accessible. Gràcies a enCantados, que ha interpretat en llengua de signes als concerts de The Tyets, Aitana, Coldplay i Taylor Swift, entre molts altres, les persones sordes poden viure una experiència musical, ja que la música no només s’escolta, sinó que també es veu i se sent. Competien amb l’Irídia Fest, que uneix la cultura amb la defensa dels drets humans i que, malgrat la gravetat dels temes que aborden cada dia, diu que  deixar de banda l’alegria ja seria una derrota; i ‘Màquines del temps’, en què 170 persones que es troben a la presó van participar en aquesta mostra del Santa Mònica. L’artista Antoni Hervàs, durant deu mesos, va visitar centres penitenciaris per teixir relacions creatives i afectives amb els interns. El resultat és una exposició que reflexiona sobre la percepció del temps a la presó, la situació de tancament i la vulnerabilitat acumulada dels reclusos.

Millor artista emergent

Mabel Olea és coreògrafa, performer i ballarina i explora els límits del cos amb torsions que són gairebé de ciència-ficció. Volàtil, Olea es fa seu cada projecte on deixa empremta: ha treballat amb els Javis i Rigoberta Bandini i ha fet tant televisió com escenari. Competia amb La Moukhles & Sentís, la companyia formada per Miriam Moukhles i Joan Sentís que amb ‘Nodi: de gossos i malditos’ es va convertir en un dels fenòmens de la temporada; i amb una nominació ex aequo per Electro Ma Non Troppo i Gregotechno, dos projectes musicals que sorprenen i equilibren la desimboltura amb el respecte a tradicions musicals (el barroc i el cant gregorià, respectivament) que demostren que el fandom jove és més divers i curiós del que es pensa.

Obertura de l’any

El Molino, perquè el fet que reobri un espai tan emblemàtic per a Barcelona ja és una notícia excel·lent i més, amb un projecte tan engrescador com el que proposa el Cruïlla, amb Victor Partido com a director: una experiència de proximitat amb la música (tocada) en primeríssim pla, amb un so i un tracte a l’espectador excel·lents i el jazz i altres músiques singulars com a far. Competia amb la sala d’art contemporani de la galeria Mayoral, una aposta optimista i exigent que ens permet anar de Miró o Tàpies fins als artistes que creen des del nostre present; i amb la Llibreria Sonora, un projecte humil, però molt valuós on la música pop i rock s’explica a través de la tinta i el paper dels llibres que omplen les prestatgeries.

Premi Time Out a la trajectòria

Mari Chordà, perquè ni tan sols les paraules ‘artista’, ‘activista’ i ‘poeta’ fa justícia a una trajectòria que, com el títol del seu poemari de 1976, és “moltes altres coses”. El títol l’ha heretat de l’exposició que el MACBA li ha dedicat aquest any: un homenatge en vida per una creadora excepcional, enèrgica i incansable. Des d’Amposta, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona i el Bar-Biblioteca La Sal, Mari Chordà va lluitar per la cultura catalana. Per ella, no hi havia cap diferència entre manifestar-se, anar al bar, pintar un quadre o escriure un poema. Per això, cal entendre la seva obra i la seva vida com un tot indissociable.