La nova comèdia de Roger Peña ( Poder Absolut , Iaia! ) s’estrenarà el dia 2 de febrer
GUILLERMO TOLEDO protagonitza al TEATRE APOLO l’espectacle de nova creació “CREMATS”
Us informem que, després de l’enorme acollida que està assolint “LA RATONERA” d’Agatha Christie, el TEATRE APOLO de Barcelona estrenarà el proper 2 de febrer una nova producció: “CREMATS” , una comèdia sobre l’enveja, la rancúnia, la gelosia, l’ambició i altres “virtuts” essencials que estarà en cartell durant 5 úniques setmanes .
“CREMATS” és una obra escrita i dirigida per Roger Peña (responsable d’èxits recents com Poder Absoluto i Iaia!, i guanyador del IV Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta), i interpretada per un repartiment de luxe encapçalat per l’actor doblement nominat als premis Goya Guillermo Toledo .
Juntament a Toledo, composen la companyia Maife Gil ( Això, a un fill, no se li fa, La senyora Kelin, Els nois d’història, Les noies del calendari…), Tilda Espluga (Llibertat, Bartolomé encadenado, La casa de Bernarda Alba, Juli Cèsar …) i Isaac Alcayde (Nit de Reis, L’inspector, Un Mosquit Petit, L’olor sota la pell…).
L’obra se centra en la història de la Mònica, el Rashid, la Isabel i el Jordi, quatre personatges cremats per la vida que porten : la seva rutina, la seva economia i les seves relacions són un autèntic desastre. Tothom té un objectiu concret i, a partir dels seus respectius plans, començaran els embolics i cadascun d’ells descobrirà que està pitjor del que es pensava… Com la vida mateixa.
“CREMATS” és un espectacle que cerca els contrastos i els canvis constants de registres en una muntanya russa entre la brutalitat, l’emoció, l’humor negre i l’àcida tendresa per despullar 4 éssers tan normals i tan miserables com qualsevol de nosaltres.
En to de comèdia esbojarrada i abordant temes d’actualitat, “CREMATS” toca de ple els problemes de la nostra societat. La crisi, la doble moral, la incomunicació i les relacions mal portades són el nostre pa de cada dia i també el d’aquesta obra. Fins i tot, el bilingüisme del text és també intencional, una mostra més de la intransigència del món en què vivim, una mostra més que allò que ens podria unir de vegades ens enfronta.