Un dels èxits de la temporada passada es podrà veure de nou del 10 al 26 de juny, aquest cop al Teatre Gaudí
Després de 5 mesos en cartellera, 3 pròrrogues al Versus Teatre, gira per diferents indrets de Catalunya i amb més de 5.000 espectadors, Ever Blanchet ha decidit recuperar aquest muntatge i canviar-lo d’espai per tal de donar-li una mirada renovada.
Els motius de l’èxit
Després de 10 anys d’estrenes per mig món i multitud d’idiomes, l’autora holandesa Maria Goos va visitar Barcelona i per l’alegria de tots les seves paraules van ser “és la millor versió que he vist mai de Cloaca”.
Els responsables d’aquest fenomen són Miquel Sitjar (La Riera, Pel davant i pel darrere), Ramon Godino (La Riera, Tu digues que l’estimes), Pep Papell (Goodbye Barcelona, Al sud del sud), Konstantina Titkova (Kubala, Moreno i Manchón) i el mateix director Òscar Molina que també interpreta un dels personatges (Agost, El Drac d’Or).
Un altre dels factors que sumen i fan que Cloaca sigui un èxit és sens dubte la banda sonora composta per la banda de blues barcelonesa Malacara & Wilson Band. A més, cada dijous, divendres i dissabtes, la banda ofereix concerts en directe abans de la funció a la sala annexa al mateix teatre mentre els assistents es prenen una cervesa cortesia d’Estrella Damm (patrocinador de l’obra). La música del seu disc Hopeless Blues atorga a l’espectacle originalitat i frescor i transporta al públic als diferents espais de l’obra fent que sigui encara més fàcil entrar en la història i deixar-se endur pels personatges.
Un espectacle intens
Cloaca tracta sobre l’amistat de quatre homes adults i com el pas del temps i la recerca constant d’èxit, diners i poder acaba perjudicant el vincle de la relació. El conflicte de la història es desencadena quan Pieter (Òscar Molina) un funcionari públic que col·lecciona pintures descartades pels museus, rep una trucada telefònica que li informa que aquestes pintures han adquirit un inesperat valor i ha de retornar-les; Jan (Ramon Godino), un polític ambiciós a l’espera d’un càrrec superior i amb un matrimoni que va a la deriva apareix per sorpresa a la casa de Pieter i en assabentar-se del problema del seu amic truca en Tom (Miquel Sitjar), un advocat desequilibrat per la seva suposada superada drogoaddicció. Marteen (Pep Papell) és el darrer dels amics en aparèixer, un arrogant director teatral d’avantguarda que es convertirà en el punt discordant del grup. Per últim, Konstantina Titkova interpreta l’únic personatge femení de l’obra que apareix en forma de regal d’aniversari marcant un abans i un després en el transcurs de la història.
Emmarcada en un context de corrupció actual Cloaca no és només una expressió amb la qual aquest grup d’amics es saluden, és una metàfora ocurrent, amb tocs de comèdia surrealista i drama, que fa referència a tot el que rebutgem i allò del que hauríem de desprendre’ns.