CINCO TONOS DEL COLOR AZUL

PROYECTO AZUL

del 21 DE SETEMBRE AL 2 D’OCTUBRE

Dramatúrgia: Compañía Proyecto Azul

Direcció: Paula Ribó

Repartiment: Marta Aguilar i Lluna Gay

Coach Corporal: Aina Torné

Producció: Isis López i Lluna Gay

Idioma: Castellà

Durada: 70 minuts

SINOPSIS

Quan mor un ésser estimat, ens convertim en hàmsters. Iniciem una carrera a tota velocitat amb els ulls embenats sobre una roda que no sembla avançar. Segons Elisabeth Kübler-Ross, aquesta marató s’ordena emocionalment en: negació, ira, depressió, negociació i finalment acceptació. Cinco tonos del color azul és una anàlisi del dol pel qual passa l’Ana després de la defunció de la seva mare, amb la particularitat que la protagonista està interpretada per dues actrius en lloc d’una. L’Ana és un hàmster que no deixa de pedalejar mentre el món no deixa d’engreixar els tabús que envolten el tema de la mort.

Però al final, encara que no ho sembli, sempre arriba la llum i la vida segueix.

SOBRE EL MUNTATGE

Cinco tonos del color azul s’estructura a nivell dramatúrgic sobre les cinc etapes del dol d’una mort d’un ésser estimat. En un inici, l’objectiu era mostrar aquest dol des de l’interior de la protagonista (imatges, pensaments, emocions, etc.) i des de l’exterior (el que socialment podem veure de la protagonista, l’Ana). D’aquí el fet que dues actrius interpretin un mateix personatge. Més endavant, amb l’engranatge sòlid, aquesta línia s’ha difuminat i l’espectacle s’ha convertit en un constant viatge cap a l’interior i l’exterior d’un mateix dol.

El suport audiovisual i sonor són elements molt importants per a aquesta dualitat. Les projeccions mostren un viatge paral·lel durant cada etapa. La música i els enregistraments d’àudio, en molts casos, ens traslladen directament a l’interior de l’Ana. Cada suport enriqueix la peça. Per això podem dir que Cinco tonos del color azul és el resultat d’una investigació col·lectiva sobre el dol i sobre la mort (amb tot el que això comporta en la nostra societat) i sobre les fronteres entre el teatre de text i la performance audiovisual. És una peça que està en constant creixement i que no es cansa de buscar.

PER QUÈ LA MORT?

Parlar de la mort és parlar d’un dels més grans enigmes de la humanitat i les preguntes sense resposta sempre han estat un meravellós punt de partida per a qualsevol tipus de creació.

Que tots morim és indiscutible (fins que no es demostri el contrari). El fet paradoxal és que, malgrat ser una de les poques certeses que tenim a la vida, encara no l’hem assumit com a tal.

El subtema al que s’aferra Cinco tonos del color azul és el dol, és a dir, la conseqüència immediata de la mort d’un ésser estimat. Parlar del dol és reflexionar sobre l’ésser humà en general. De l’ésser humà respecte a la mort ens interessa aprofundir en el més profund del pathos, entenent-ho com “el patètics i ridículs” que arribem a ser quan no trobem respostes en una naturalesa que ens sobrepassa. També hi ha una intenció de posar sobre la taula el tabú que encara suposa la mort en el món occidental. Per això per parlar de la mort, l’humor ha estat un ingredient fonamental.

L’interessant és veure com s’encaixa això en un món cada vegada més virtual on les coses mai acaben. La finitud és natural i imperfecta, com les

corbes dels nostres cossos o de les muntanyes, mentre que les màquines ens ofereixen palpar l’infinit.

Finalment parlar del dol és una excusa perfecta per capbussar-se en les profunditats de la psicologia humana i acceptar l’agredolç (i al mateix temps meravellós) de la vida.

PROCÉS DE CREACIÓ

El punt de partida ve donat per la inquietud de Lluna Gay a crear una peça de creació pròpia que parli sobre el dol. La mort del pare d’una amiga seva li fa adonar-se que segueix sent un tema tabú en la societat i vol abastar-ho des del llenguatge teatral, explicant aquesta realitat sobre un escenari. Per això comença a buscar un equip de persones als qui els interessi desenvolupar un duel a nivell escènic. La primera dramatúrgia la signen Marta Aguilar i la mateixa Lluna Gay (les dues actrius que interpreten l’obra) i més tard s’hi suma Paula Ribó com a directora, Aina Torné com a assessoria de cos i moviment i finalment Isis López a la producció. Tot l’equip fa un treball de camp a través del cinema, la literatura, la pintura i històries reals sobre el tema i s’endinsen, particularment,  en l’univers d’Elisabeth Kubler-Ross, doctora especialitzada a acompanyar a persones a la mort.

Cinc dones per teixir una peça de creació col·lectiva que parla sobre la mort i el dol, d’una altra dona.

Estrenen Cinco tonos del color azul a La Seca Espai Brossa al març del 2016 i al maig la programen dins del Festival Barri Brossa a la Sala Sandaru.

L’EQUIP

PAULA RIBÓ. Direcció.

Llicenciada en art dramàtic a l’ Escola superior d’art dramàtic Eòlia i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Component de The Mamzelles Teatre des del 2010. Ha participat com actriu a My Sweet Country dirigida per Álex Mañas estrenada al Teatre Poliorama, The Experiment a l’Espai Lliure i Orgía, on a més de participar com a actriu firma la coodirecció, estrenada també a l’ Espai Lliure. Al 2014 escriu F.A.M.Y.L.I.A estrenada a la Sala Atrium y també col·labora com actriu al programa Crackòvia de TV3. Al 2015 dirigeix el seu primer curtmetratge i apareix com actriu al llargmetratge Searching for Meritxell. Té dos discs al mercat Que se desnude otra i Totem, amb la formació musical The Mamzelles. Ha format part del doblatge de pel·lícules com El viaje de Chihiro, Brave, Frozen o Zootrópolis. Al 2015 estrena Diciendo esto no quiero decir nada com actriu i creadora de la peça. Posteriorment dirigeix Cinco tonos del color azul estrenada a la Seca Espai Brossa i traballa com actriu i coodirectora a Yo quería ser una chica Almodóvar pero dejó de tener sentido.

LLUNA GAY. Actriu.

Llicenciada en art dramàtic a l’Institut del Teatre en l’especialitat de teatre musical. Ha treballat en espectacles com Maria Aurèlia Capmany, una dona, un país dirigida per Agustí Humet; Laundry de Ladies sota la direcció de Xavier Martínez; Tras la puerta de la companyia Pentateatre de Marc González de la Varga reestrenada al Teatro del Barrio de Madrid; Rv en Rz dirigida per Abel Vernet; Com viure i no morir en l’intent d’Aitor Rodero dirigida per Sílvia Navarro; al Festival Grec 2012 amb Waits Fm d’ Albert Boronat dirigida per Nicolas Chevalier i Ana Roca. Apareix a la pel·lícula Secuestro (Rodar y rodar) recentment estrenada, com a personatge capitular a La Riera i és personatge protagonista a la sèrie The Voids de Fran Granada. Nominada com a millor actriu al Festival Basta Festival (Sèrbia) pel seu paper protagonista a Te voy a hacer gritar de Filip Martinovic. Té una extensa formació en teatre, dansa i cant amb professionals com Pere Sais, Moreno Bernardi Joaquín Oristrell, Pep Armegol, Coco Comín, Isabel Soriano, Krystian Lupa, Ana Frenkel a centres com el Timbal, Escola superior d’art dramàtic Eòlia o a l’escola Panstwowa Wyzsza Szkola Teatralna de Wroclaw (Polònia).

MARTA AGUILAR. Actriu.

Graduada al Col·legi de Teatre de Barcelona, Técnica en Eduació Infantil y ex maquinista de tren. Formada en ball flamenc amb Ivan Góngora, entre d’altres. Conti¬nua la formació escènica fent diferents cursos: De creació a partir de la improvisació amb Alfredo Sanzol; Ivan Morales; d’ interpretació amb Cristina Banegas; de Técnica Meisner, de Comèdia del Arte con Pere Ferran, i cursos de dansa, cant, dramatúrgia, etc.

Participa como actriu en diferents projectes de creació: Peso Neto  dirigida per Bárbara Mestanza; Femelles amb Georgina Espinosa, Nuestras Cositas i Piensa mal y acertarás sota la direcció de Rai Morte. Directora i autora de Collectivus. Ajudant de direcció de Souvenir d’Arsènic Teatre. Actriu a Sala d’espera i Futur d’Oliver Kluck.

Col·labora com actriu a la pel·lícula Arteria Invisible de Pere Vilà, a varis curtmetratges; El vestit de David González; Y otro año, perdices de Marta Díaz i varis videoclips.

Treballa en la creació d’un espectacle teatral; Cinco tonos del color azul dirigit per Paula Ribó. Participa com dramaturga en l’última obra que dirigirà Iván Morales.

AINA TORNÉ. Coach corporal.

Formada a l’escola de ballet Olga Roig, amb professors com Carles Ibáñez, David Campos, Víctor Ullate entre d’altres. Llicenciada en pedagogia de la dansa per l’ Institut del Teatre. Al 2010 entra a formar part de la companyia de El Molino (Barcelona). Al 2012 participa com a ballarina a la pel·lícula Tengo ganas de ti. Al 2013 participa a la sèrie televisiva de Globomedia Antena 3 Bienvenidos al Lolita com a ballarina i personatge secundari. Al 2014 participa com a ballarina a la pel·lícula Solo química. Participa en diferents spots publicitaris i ajuda en la creació de peces de dansa contemporània. Actualment està immersa en diferents projectes creatius i  pedagògics.

ISIS LÓPEZ. Producció.

Llicenciada en comunicació audiovisual a la Universitat Ramón Llull. Treballa en diversos programes de televisió com: Terapia de pareja (la Sexta), Toca el 2 (TV3), Envasat al 8 (8tv) o Sota terra (TV3). Inicia la seva faceta com a productora d’ espectacles col·laborant en el Festival Internacional de Curtmetratges Mecal i a la Mostra de cine del Quebec. Al  2010 es trasllada a les Illes Açores on durant tres anys treballa en la gestió cultural de diversos espectacles com: A Padeira que suspira Livros, Apaixomai@s, Baleerias y Antes que o mar espirre. Al 2013 torna a Barcelona i s’ incorpora a l’ equip de la companyia Pentateatre com a productora: Pentateatre Vol. 3, Tras la Puerta, Xarnegos y El niño de la tele.