El Palau Martorell presenta l’exposició Chagall. El color dels somnis que podrà visitar-se en la seva seu situada al carrer Ample 1, al bell mig de Barcelona, del 31 d’octubre al 24 de març de 2024. La mostra, comissariada per Lola Durán Úcar, compta amb una acurada selecció de més de 150 obres, almenys 25 d’elles mai vistes a Espanya, que recorren a través de 7 seccions els grans temes que van inspirar a l’artista: Orígens, Món Sagrat, Èxode, Color, París, Faules i Amor. El Palau Martorell es posiciona amb aquesta exposició com un dels centres d’art més notables de la ciutat, amb una cuidada programació dedicada a grans artistes.  Marc Chagall (Vitebsk, Rusia, 1887-Saint Paul de Vence, Francia, 1985) es un artista inclassificable, creador de un estil propi, que construeix al llarg de la seva vida un univers personal a través de les seves pintures, en les quals destaquen els seus colors intensos que donen vida a l’escenografia i als personatges, reals o imaginaris, que habiten les seves obres. De jove es va instal·lar a París, on va romandre la major part de la seva vida, i va estar en contacte amb les avantguardes artístiques de principis del segle XX. Les seves creacions estan influïdes pel cubisme, el fauvisme, el surrealisme i l’orfisme, però les seves ànsies d’independència i llibertat el van mantenir al marge d’adscriure’s a aquests moviments. Chagall. El color dels somnis planteja un recorregut per cinquanta anys de treball, dividit en 7 seccions que presenten els principals temes que van inspirar la seva creació i la seva vida. I. ORÍGENS Per a poder entendre l’obra de Marc Chagall és fonamental conèixer els seus orígens que es remunten al seu naixement el 7 de juliol de 1887 a la petita localitat de Vitebsk, que en aquell moment formava part de l’Imperi Rus. Aquesta ciutat, meitat jueva i meitat russa, situada a la frontera entre Rússia i Bielorússia, va tenir una influència determinant en la infància de Chagall. L’ambient i els costums de Vitebsk van deixar en ell records i influències culturals profundament arrelades. Aquest període de la seva vida va estar marcat per la vida familiar, les oracions, les visites a la sinagoga, l’assistència a l’escola, els jocs infantils, els somnis, el yiddish …; vivències d’una infància que va impulsar el seu profund interès per la naturalesa, la vida quotidiana, les llegendes populars i les creences jueves. Malgrat que l’artista va passar la major part de la seva llarga vida lluny de la seva ciutat natal, els seus records d’infantesa i la seva estimada Vitebsk, així com les tradicions russes, són un element constant en la seva obra al llarg de tota la seva trajectòria. Com apuntava el propi artista: “El títol de “Un pintor rus” significa més per a mi que qualsevol fama internacional… en els meus quadres no hi ha un centímetre lliure de nostàlgia per la meva terra natal“.  II. MÓN SAGRAT Marc Chagall era jueu i la seva infància es va veure profundament afectada per l’antisemitisme de l’Imperi Rus. Va ser testimoni de la persecució i l’exili dels seus compatriotes per les seves creences religioses, i en el més profund de la seva ànima existia una immensa tristesa pel sofriment del seu poble. En 1931 realitza un recorregut per Egipte, Síria i Palestina. La peregrinació a Terra Santa suposa la visita dels llocs que van ser escenari de la història del poble escollit: Haifa, Tel Aviv i Jerusalem. L’experiència va suposar per a l’artista una tornada a la tradició del judaisme, i al mateix temps una profunda reflexió sobre la seva identitat i una comunió amb la naturalesa. En aquesta secció es mostren diverses obres en les quals s’aprecia aquest fort impacte emocional que va tenir el viatge en l’esperit de Chagall. Les seves creacions sobre la Bíblia reflecteixen la seva fe, la seva vitalitat, la intensa llum palestina que l’il·lumina i la força espiritual rebuda. III. ÈXODE L’existència de Marc Chagall va estar marcada per la guerra i el desarrelament. L’artista va representar l’èxode bíblic com una al·legoria de la persecució a la qual es van veure sotmesos els jueus amb la invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial; amenaça que va obligar l’artista a fugir de París a un exili forçat als Estats Units. Chagall, a través de vint-i-quatre escenes i d’una manera molt personal,va interpretar la gesta del poble jueu, que, amb l’ajuda del seu Déu, i guiat per Moisès, va escapar de l’esclavitud a la qual estava sotmès a Egipte, per a arribar finalment a la Terra Promesa. Un bon nombre dels aiguaforts d’aquesta sèrie, que es poden veure en l’exposició, reprodueixen o estan directament inspirats en els gouaches que Chagall va realitzar sobre l’Èxode al 1931. En aquesta sèrie de litografies, Chagall es va manifestar una vegada més com un mestre de la composició i del color.  IV. COLOR Chagall és reconegut com el gran mestre del color i per això una de les seccions de l’exposició té per objecte explorar aquest àmbit de l’artista. Chagall va desenvolupar un món de ric simbolisme, de colors brillants amb matisos impossibles. Colors saturats i vibrants, tons lluminosos i intensos, que defineixen la seva obra i contribueixen a crear el seu univers oníric. L’artista comprèn l’essència del color, amb el qual transmet sensacions i emocions,modificant la realitat a través de la seva paleta. En la seva joventut parisenca va establir relacions molt estretes amb els poetes més innovadors de les avantguardes. Ells comprenien el món màgic i metafòric de les seves pintures i li donaven suport en els seus projectes. Com es pot veure en l’exposició, l’acolorit ambient del circ va captivar Chagall des de la seva infància. Els pallassos i acròbates porten a la seva memòria els dies de fira a Vitebsk, quan entre música i malabarismes somiava amb una vida bohèmia. Chagall crea un llenguatge propi, lluminós, profund, amb el qual transmet que un món diferent és possible; en el fons, un missatge d’esperança. V. PARÍS Al 1910 Chagall viatja per primera vegada a París i s’instal·la en un estudi en el barri de Montparnasse. L’artista se sentia atret per la capital francesa, que s’havia convertit en el centre del món de l’art. París era el focus de les avantguardes artístiques, on confluïen artistes fascinats per l’ambient bohemi, els cafès cosmopolites, les possibilitats de formar-se en les acadèmies i museus, i, sobretot, l’existència dels Salons que brindaven l’oportunitat d’exhibir les seves creacions. París és la ciutat que l’acull quan es veu obligat a abandonar definitivament Rússia en els anys vint; i també serà la llar que somiarà durant el seu exili americà, a causa de l’ocupació nazi. A la seva tornada dels Estats Units, París el rebrà amb els braços oberts, i li dedicarà una gran exposició retrospectiva en el Museu d’Art Modern, l’any 1947. La ciutat que tantes vegades li va donar la benvinguda i el va acollir, es converteix en una de les seves principals fonts d’inspiració. Al 1954, Chagall realitza una sèrie de litografies per a la revista Derrière le miroir, que són una autèntica declaració d’amor a París. A través d’acolorides imatges va representar els seus elements arquitectònics més icònics com la Torre Eiffel, el Panteó, Notre Dame… entre els quals suren els seus personatges fantàstics. Diverses d’aquestes obres poden veure’s a l’exposició. Amb les seves creacions Chagall va retre homenatge a París que “va il·luminar el meu món ombrívol, com si del sol es tractés”.  VI. FAULES Una de les seccions més importants de l’exposició, amb gairebé un centenar d’obres, és la dedicada a les Faules de La Fontaine. En 1927 el marxant d’art i editor Ambroise Vollard va encarregar a Chagall la il·lustració de les Faules de La Fontaine, que van ser editades anys més tard per Tériade, al 1952. La Fontaine, escriptor francès del segle XVII, és apreciat com un dels més destacats representants dins d’aquest gènere i les seves Faules són considerades una obra mestra de la literatura francesa amb relats inoblidables com ‘La cigala i la formiga’ o ‘La guineu i el raïm’. Quan Chagall va il·lustrar aquestes narracions moralitzadores se sentia proper a la tradició russa, a les icones i als lubki, estampes acolorides pertanyents a la cultura popular russa que apareixien acompanyades d’un text senzill i que s’utilitzaven tradicionalment per a instruir les persones amb escassa formació. Una de les raons que feia especial aquest encàrrec era la fascinació que Chagall sentia pels animals. L’artista havia crescut en un poble i els animals formaven part de la seva infància i de la seva vida. Vedelles, vaques, porcs, granotes, guineus, galls, formigues… creen un imaginari màgic que reflecteix de manera impecable la fantasia i la ironia de l’escriptor. La Fontaine i Chagall, malgrat pertànyer a èpoques diferents, tenien aspectes en comú: el gust per les tradicions populars, la reflexió sobre el comportament humà i una desbordada imaginació. En aquest llibre il·lustrat, es crea, així, una profunda simbiosi entre la idea, el text i la imatge. VII. L’AMOR L’estiu de 1915 Marc Chagall es va casar amb Bella Rosenfeld. En la seva autobiografia La meva vida, l’artista va relatar de manera poètica les sensacions que la seva estimada li provocava: “Jo només obria la finestra de la meva habitació i l’aire blau, l’amor i les flors entraven amb ella”. Bella va ser la companya i musa de Chagall fins a la seva prematura mort al 1944, i apareix en multitud dels quadres que l’artista va pintar durant tota la seva vida, alguns d’ells són presents en l’exposició. Bella i Chagall sentien l’amor com una força poderosa que els ajudava a fer front als obstacles de la vida. La intensitat de la seva unió els eleva per sobre de la vida quotidiana. L’absència de gravetat, aquest dolç surar pel blau brillant, és la transcripció visual de l’exaltació de l’amor. I al costat de l’amor, els rams de flors apareixen acolorits i harmoniosos en les obres d’art de Chagall. Multitud de flors esclaten en color: violetes, roses, peònies…, plenes de vida, de somnis i d’esperança. I sempre acompanyades d’una parella d’enamorats, com a símbol del paradís. Com evocava l’artista: «Bella em va donar la primera flor… Podries preguntar-te durant hores què signifiquen les flors, però per a mi són la vida mateixa, en tot la seva feliç lluentor. No podríem prescindir de les flors». Per a més informació sobre Marc Chagall podeu visitar el web oficial de l’artista: www.marcchagall.com PALAU MARTORELL Calle Ample, 11 08002 Barcelona HORARI De dilluns a diumenge 10:00 – 20:00 (darrer accés a les 19h) PREU 14€ Entrada general 10€ Entrada reduïda | |