Santa Rita torna més solidària que mai
Enguany, la venda de les roses i les espelmes anirà a càrrec de Nexe Fundació, una entitat del barri de Gràcia que treballa per l’atenció a la infància amb pluridiscapacitat, de manera que tots els beneficis generats seran destinats a l’associació solidària.
Amb aquesta iniciativa, Casa Vicens aposta per crear una nova tradició en motiu del dia de Santa Rita, ja que es proposa designar cada any una entitat diferent del barri perquè es faci càrrec d’aquesta tasca. L’any passat, va ser l’Associació Gràcia pel Sàhara qui va liderar la venda solidària i se’n va endur els beneficis.
Una tradició gracienca amb història
L’obertura del jardí als veïns i la benedicció de roses i espelmes per Santa Rita va ser una tradició instaurada al barri pels antics propietaris de la Casa Vicens, la família Herrero-Jover, que hi van viure del 1899 al 2007, després que la compressin a la vídua del Sr. Manel Vicens. Molts veïns de Gràcia recorden com cada any s’obrien les portes de Casa Vicens per adorar la Santa i com s’hi condicionava una sala al públic que s’hi apropava.
De fet, el culte a Santa Rita està present a la Casa Vicens des de l’any 1925, any de màxima esplendor de la propietat i primer moment de transformacions rellevants a la casa i el jardí. Entre les reformes dutes a terme llavors, l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez va construir una nova capella dedicada a Santa Rita, just al mateix indret on hi havia una font natural d’aigua carbonatada a la qual se li venien atribuint propietats curatives des del segle XVIII.
Els primers que van descobrir les suposades virtuts curatives de l’aigua d’aquesta font van ser els Pares Carmelites descalços del convent dels “Josepets”, actual plaça Lesseps. Arran d’atorgar-li aquestes capacitats i davant l’acceptació del poble, la font va ser batejada amb el nom de Santa Rita, “patrona dels impossibles”.
Un segle més tard, després d’enderrocar l’antiga residència religiosa, la font va ser redescoberta i, restablerta la confiança en les seves aigües, i el 1895 va ser declarada d’utilitat pública i es va iniciar la seva comercialització.