Candelera
2 de febrer (occident); 15 de febrer (orient)
Patronatge
Valls, Ametlla de Mar, Calafell, Castelló d’Empúries, Ivorra, Perafita
La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
La presentació de Jesús al Temple i la purificació de Maria és una de les festes més antigues d’entre les tributades a Maria durant l’any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l’any 496 com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates.
La festa és hereva d’antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.
En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d’anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritu de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.
Estrictament, les processons de la Candela és, en tant que es recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d’haver infantat Jesús, a càrrec de les dones que han infantat durant l’any anterior, dones embarassades, dones que hagin perdut un infant o dones vidues. La processó es desenvolupa a l’exterior o interior de l’església i els que l’efectuen van armats amb grans candeles de cera enceses.
És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, es repartien candeles beneïdes durant aquest dia.
Tradicionalment s’ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mitjà exacte entre l’inici i la fi de l’hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita «Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu». Tradicionalment s’ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys a arribar. Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera «plora»), és quan la primavera s’avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s’entén que la Candelera «riu» i indica que la primavera tardarà més a arribar. Una variant del refrany és «Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.», relacionant el dia amb la floració.
Una creença popular, estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d’aquesta data els óssos comencen a despertar de la seva hibernació: «Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera». Al Pirineu, hom creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir. L’explicació diu que l’ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més; si hi ha noviluni, surt del seu cau, sabedor que l’hivern ha acabat.
Aquesta creença ha generat en moltes poblacions catalanes una manifestació festiva anomenada el Ball de l’Ós o Ball de l’Óssa en què un home n’acompanya un altre que va disfressat d’aquest animal. Ambdós personatges, junt amb d’altres que evolucionen amb ells, efectuen diverses bromes amb els que són per allà. El ball encara és ben viu en diferents municipis dels Pirineus (Viu de Llevata), Andorra (Encamp) i la Catalunya Nord (Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans).
També arriben les primeres cigonyes, primer símptoma de la millora en el temps i que la primavera comença a treure el cap. El dia ja s’ha allargat prou, també: «Per la Candelera, una hora entera» i «Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera».