Bústia de Textos Teatrals del TNC: lectura dramàtica del primer text seleccionat
©Meritxell Gutiérrez
La mancha, d’Albert Lladó i direcció escènica de Jordi Prat i Coll, arriba a la Sala Tallers
La mancha, d’Albert Lladó, és el primer text sorgit de la Bústia de Textos del TNC, on després d’un procés d’assessorament i laboratori dramatúrgics, es mostra al públic a través d’una lectura escenificada dirigida per Jordi Prat i Coll. Seran només 4 funcions, de l’11 al 14 de juny a la Sala Tallers.
Els intèrprets són: Muntsa Alcañiz, Joan Codina, Camilo García, Oriol Guinart, Marc Martínez, Albert Pérez, Marc Pociello, María Rodríguez i Sergi Torrecilla.
La Bústia de Textos Teatrals del TNC està a disposició de tothom qui vulgui enviar les seves obres per tal que siguin llegides pel Comitè de Lectura.
Més informació aquí http://www.tnc.cat/ca/descobrint-nous-autors
Entre les propostes rebudes la temporada passada, La mancha va destacar per la mirada ideològicament compromesa amb la nostra realitat i es va oferir a l’autor la possibilitat de treballar el seu text amb l’acompanyament dels dramaturgs i membres del Comitè de Lectura Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró, i del traductor francès Laurent Gallardo.
És a partir d’aquest treball dramatúrgic de l’autor, doncs, que l’equip d’actors i actrius amb la direcció de Jordi Prat ens ofereixen la lectura dramàtica de l’obra.
Activitats entors de La mancha:
El divendres 12 de juny a les 19.30 h, a la Sala Tallers, tindrà lloc una presentació de l’obra i de l’edició feta per Arola Editors, a càrrec d’Albert Lladó i del dramaturg Josep Maria Miró.
L’autor: Albert Lladó
Albert Lladó (Barcelona, 1980) és llicenciat en filosofia i postgraduat en periodisme de proximitat i en estudis comparats de literatura, art i pensament. S’ha format en dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett i al Seminario Internacional Panorama Sur de Buenos Aires.
Ha treballat com a periodista i editor en diversos mitjans de comunicació escrits, actualment coordina la secció de Cultura de La Vanguardia.com i exerceix com a docent a la Escuela de Periodismo Cultural i al postgrau internacional Escrituras a la Facultat Latinoamericana de Ciencias Sociales. També ha publicat els llibres de relats Podemos estar contentos y Cronopios propios, l’assaig Encuentros fortuitos, el llibre d’aforismes La realidad es otra y la novel·la La puerta
El text: La mancha
«Deia Félix Grande que la poesia és «precisió, misteri i consciència». Crec que aquesta fórmula, tan difícil d’aconseguir en una partitura, explica a la perfecció el teatre que m’interessa i em commou.
A La mancha, l’acció, que neix de la paraula i no a l’inrevés, ens mostra les tres formes d’opressió que tradicionalment utilitza el poder: els diners, la violència i la funció social. Un conflicte mínim no abordat, per estratègia o per mandra intel·lectual, descobreix els mecanismes de l’especulació. El despotisme comença aleshores a disparar eufemismes com armes llancívoles. Els personatges, convertits des del principi en arquetips, s’ofeguen en les seves pròpies màscares. Fan el que els toca fer. La burocràcia, menys innocent del que sempre sembla, pot guanyar la partida.
La ciutat crida. Després de la borratxera de cobdícia, no sabem si el fum ve de les fogueres o de les fàbriques. Com en una mena de manierisme, els protagonistes porten de casa les seves ferides, amagades sota el bloc de formigó que els exigeix el seu rol. La falsa dialèctica entre allò nou i allò vell és la coartada per mantenir l’arc en constant tensió, amb la promesa de la fugida. Què es pot fer davant l’autoritarisme?
El teatre i la filosofia són cosins germans perquè sagnen els mateixos interrogants. Què vol dir ser lliures? Com construir «comunitat», un «nosaltres», sense convertir-nos en massa, en inèrcia, en el soroll de l’enrenou? La coralitat no pot ser únicament acumulació. O sotmetem la vida a la idea o la idea a la vida. Cal, doncs, desfer-se de la soga sense dipositar-la en un altre coll nu. Oblidem que la ciència neix també, moltes vegades, de la intuïció.
Tres respostes potencials bateguen en els protagonistes. Una altra vegada un triangle. La resistència, la rebel·lia i la revolució són conceptes que semblen sinònims. Però no en són. La mancha vol parlar del límit, del matís entre cadascuna d’aquestes cruïlles i del risc constant de caure en el dogmatisme.»
Albert Lladó, autor de La mancha