Del 14 al 17 d’abril Barcelona celebra la República i els seus valors. Una conferència sobre Carles Pi i Sunyer, alcalde de la ciutat en dues ocasions als anys trenta, obrirà els actes commemoratius, els quals es clouran amb una festa ciutadana a la flamant plaça de la República, al districte de Nou Barris.

 

 

 

 

 

 

 

Consulta tots els actes previstos en aquest enllaç.

Entre el 14 i el 17 d’abril se celebren al districte de Nou Barris els actes de celebració de la República, que coincidiran amb la festa ciutadana al districte de la nova plaça de la República, fins ara anomenada plaça de Llucmajor.

Aquest canvi de nom és una de les decisions que ha pres el Govern municipal per reivindicar el passat democràtic de Barcelona i contribuir a construir la imatge d’aquest passat amb la ciutadania i les entitats que han lluitat per mantenir viva la memòria de la ciutat.

Barcelona no tenia fins ara cap espai al nomenclàtor dedicat a retre homenatge als valors republicans i a les virtuts i els ideals necessaris per a la construcció col·lectiva del bé comú en una societat.

Actes de ciutat

Els actes commemoratius de la República començaran el dijous 14 d’abril amb una conferència a l’Ajuntament organitzada pel Comissionat de Programes de Memòria sobre Carles Pi i Sunyer, que va ser alcalde de la ciutat en dues ocasions durant el període republicà dels anys trenta.

A continuació, els dies 15, 16 i 17 d’abril se celebraran diferents actes al districte de Nou Barris, com una cercavila, actuacions poètiques i musicals i una ofrena floral.

Per la seva banda, el Memorial Democràtic organitza una jornada per recordar els fets més destacats de la Segona República. Hi participaran diversos especialistes, que analitzaran els èxits i els fracassos que es van viure durant el període republicà.

Tots els actes previstos es poden consultar en aquest enllaç.

La Segona República

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar a l’Estat espanyol la Segona República, un moviment polític de rebuig a la monarquia d’Alfons XIII, durant el regnat del qual va tenir lloc la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

A Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, situació que va evolucionar en l’establiment de la Generalitat i amb l’aprovació el 1932 de l’Estatut d’autonomia, que fixava les competències catalanes. Aquesta època va estar caracteritzada per la modernitat i la democratització de matèries com l’educació, l’economia i la sanitat.

L’objectiu és retre homenatge als valors republicans i a les virtuts i els ideals necessaris per a la construcció col·lectiva de la societat. També es pretén destacat el paper de Barcelona i dels moviments populars en la lluita, reivindicació i finalment proclamació de la Segona República.

El triomf del bàndol franquista després de la Guerra Civil (1936-1939) va dissoldre definitivament la República i l’autonomia catalana.