BAM i MERCÈ MÚSICA 2017 Del 22 al 25 de setembre · Barcelona

BAM i Mercè Música donen a conèixer els grups procedents de la ciutat convidada d’aquest any: Reykjavík

Les vuit propostes musicals procedents de Reykjavík que formaran part del BAM són JFDR, Kiasmos, Samaris, Reykjavíkurdaetur, Emmsjé Gauti, Ólöf Arnalds, Glowie i Grísalappalísa.

Mercè Música per la seva banda comptarà amb una proposta molt representativa com és la mezzosoprano islandesa Gudrún Ólafsdóttir acompanyada de l’OBC. Així Islàndia i Catalunya es donen la mà en aquest concert al parc de Nou Barris.

Del 22 al 25 de setembre BAM i Mercè Música ompliran la ciutat de música.

Reykjavík és una de les ciutats més avançades de tot Europa amb una escena musical increïblement activa i diversa. Les seves propostes emergents i internacionals van en consonància amb l’esperit del festival BAM que aquest any arriba a la 25ena edició. Seran vuit propostes provinents de la capital d’Islàndia encapçalats pel duet de technoKiasmos format pel conegut Ólafur Arnalds juntament amb Janus Rasmussen; els sons electrònics dels Samaris; la formació femenina Reykjavikurdaetur; el rap amb rhythm’n’blues Emmsjé Gauti, la multi-instrumentista JFDR; el pop cantat en anglès deGlowie; la veu i el violí de l’artista indie Ólöf Arnalds i finalment la singular proposta deGrisalappalísa.

En un registre ben diferent, Mercè Música acull enguany al parc de Nou Barris un seguit de concerts de música simfònica. Hi destaca la mezzosoprano islandesa Gudrún Ólafsdóttir amb unes qualitats vocals excepcionals i posseïdora d’un color de veu captivador. L’artista acompanyada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), emprendrà un viatge musical en direcció al nord d’Europa amb obres de diversos compositors, entre els quals també en hi haurà d’islandesos com Sigvaldi Kaldalóns.

A principis de setembre es donarà a conèixer la programació completa, així com els diferents espais i horaris.

Emmsjé Gauti
Un veterà pel que fa al hip-hop islandès, aquest MC feia catorze anys que rondava, quan el 2010 va editar el seu debut en solitari, Bara ég, en islandès ‘Només jo’. Però la popularitat d’Emmsjé Gauti es deu també al fet que, picant l’ullet al R&B, els seus quatre discos li han permès arribar a un públic massiu a través de la ràdio i de l’streaming.

Reykjavíkurdætur
Es fan dir les filles de Reykjavík i són un col·lectiu hip-hop femení sorgit per corregir la clamorosa absència de veus de dona en l’escena rap islandesa. Formades el 2013 arran de l’èxit d’una vetllada open mic que convocava raperes, aquesta crew de més d’una dotzena d’MC no ho ha tingut fàcil per fer-se un lloc en una escena dominada pels homes. Però aquest grup de raperes tenien coses a dir, i amb els seus versos han bramat clams feministes, han denunciat la violència de gènere i han celebrat les seves vagines, entre altres temes de vital importància.

JFDR
JFDR és el projecte en solitari de Jófríður Ákadóttir, veu dels islandesos Samaris. Un talent precoç, la carrera musical de Jófríður va començar el 2009, quan tenia 14 anys, com a compositora, veu i guitarra de Pascal Pinon. Aquesta prolífica veu que va obsessionar Björk necessitava un projecte 100 % personal. Brazil (2017), el seu LP de debut en solitari, conserva l’intimisme elegant de les seves altres empreses: delicats paisatges minimalistes en què les paraules de Jófríður regnen entre textures electròniques i guitarres cícliques.

Glowie
El seu senzill de debut No more, va ser la cançó més escoltada a Islàndia el 2015, cosa que no està gens malament com a carta de presentació per a una jove cantant —aquest any ha fet els 20— que ho té tot per triomfar a gran escala internacionalment. Fins i tot compta amb un equip de productors al darrere, els seus descobridors, el trio StopWaitGo, els nous reis Mides islandesos del pop de radiofórmula. Després de No morevan venir el caramelet R&B downtempo Party (2015) i No lie (2016).

Grísalappalísa
Septet format per músics bregats en l’escena rock islandesa (sorgits de grups com Jakobínarína, Oyama i The Heavy Experience) al servei de lletres en la seva llengua materna que volen entroncar amb la tradició literària d’Islàndia. Les seves influències van del krautrock i el punk al pop postpunk excèntric. Al BAM portaran el seu àlbum de debut, Ali (2013), que defineixen com un disc conceptual.

Kiasmos
Al capdavant dels (mal) anomenats neoclàssics, pianistes de formació clàssica que nodreixen les seves composicions de música contemporània amb música electrònica, l’islandès Ólafur Arnalds —BAFTA per la banda sonora de la sèrie Broadchurch— al costat de Janus Rasmussen, del conjunt electropop Bloodgroup, són Kiasmos. Arnalds porta amb Kiasmos el seu piano a la pista de ball, amb una proposta d’esperit clubber i ànima minimalista. El 2014 van publicar un LP de debut homònim, seguit per l’EP Swept (2015), i tenen previst tancar-se a treballar en el que serà la seva continuació.

Samaris
Eren uns adolescents quan Jófríður Ákadóttir, àlies JFDR (veu), Áslaug Rún Magnúsdóttir (clarinet) i Þórður Kári Steinþórsson (electrònica) van formar Samaris el 2011. Des d’aleshores s’han convertit en un dels grups islandesos amb més projecció internacional, tot i donar-se a conèixer amb un disc homònim en què la seva electrònica glacial i fantasmagòrica encesa amb beats percussius s’acompanyava de lletres extretes de poemes del segle XIX en islandès. La seva última referència, amb què tornaran a Barcelona, però, és Black Lights (2016), el seu tercer LP i el primer amb totes les lletres en anglès, cosa que no ha afectat el poder evocador de la seva música.

Ólöf Arnalds
Cantautora i multiinstrumentalista, Ólöf Arnalds té formació clàssica al violí i la viola, i va aprendre a tocar la guitarra i el charango de manera autodidacta. Però és la seva veu, un so que sembla gairebé sobrenatural, allò que crida més l’atenció en les seves cançons: una altra compatriota il·lustre, en aquest cas Björk —amb qui ha col·laborat—, va definir la seva veu a mig camí entre la d’un infant i la d’una anciana. Des del 2007 ha publicat quatre LP, l’últim dels quals és Palme (2014).

OBC (Barcelona / simfònica) + Gudrún Ólfsdóttir (Reykjavík / mezzosoprano)

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya s’afegeix un any més a la festa de La Mercè, dirigida pel director titular, Kazushi Ono. Enguany, la formació simfònica convida a actuar amb ella a la mezzosoprano islandesa Gurdrún Ólfsdóttir que fa temps que s’ha instal·lat a Madrid però que no oblida les seves arrels. A més de peces com l’obertura de Guillem Tell, de Rossini; un fragment del Carnaval romà de Berlioz o fragments ben coneguts de Bizet, també s’interpretaran obres d’autors nòrdics com el noruec Edvard Grieg, del qual sonarà la commovedora Cançó de Solveig, de Peer Gynt.