21 i 22 de març
YOSHITO OHNOFlower and Bird – A Letter to My Future Self
Arriba al Mercat YOSHITO OHNO, l’hereu més directe de la dansa butoh
Una part de la peça consisteix en una coreografia de Hijikata concebuda per a Yoshito Ohno, i la resta de la funció és obra del mateix Yoshito Ohno. La coreografia de Hijikata és una peça originàriament creada per a El mar mort, de Kazuo Ohno, estrenada el 1985 i que va suposar el retorn de Yoshito Ohno als escenaris després d’haver-se retirat del món de la dansa l’any 1969. El mar mort era un duet per a Kazuo Ohno i Yoshito Ohno dirigit per Tatsumi Hijikata i va ser pràcticament la darrera obra del coreògraf.
Admiring La Argentina és una de les peces més representatives de Kazuo Ohno. Es va estrenar el 1977 i la dirigí, també, Tatsumi Hijikata. La primera escena, «Divinarianes», era una reelaboració de la peça original de 1959, que Hijikata va presentar com a part de Kinjiki 2 (Colors prohibits 2). Fou la primera col·laboració entre Hijikata i Kazuo Ohno als inicis de la història del butoh, i també va comptar amb la participació de Yoshito Ohno. Per a aquesta peça, Yoshito Ohno ha recreat «Divinarianes» des d’un plantejament que pretén acostar-se al punt zero del butoh partint de les experiències viscudes amb Hijikata i Kazuo Ohno.
«En aquesta ocasió, ballaré “Divinarianes”, l’escena inicial d’Admiring La Argentina de Kazuo Ohno. Ballaré les peces que Tatsumi Hijikata va crear per a mi el 1985, un any abans de morir. Aquest cop em ballaré a mi mateix… tal com sóc.»
Yoshito Ohno va néixer a Tòquio el 1938 i el 1959 va debutar amb el seu pare, Kazuo Ohno, en l’obra El vell i el mar. Aquell mateix any va actuar amb Tatsumi Hijikata en l’obra Kinjiki (Colors prohibits), basada en la novel·la de Yukio Mishima. Al llarg dels anys seixanta, va ser un dels pioners del moviment Ankoku Butoh, una època que va culminar amb la seva primera actuació en solitari el 1969 a Tòquio. Durant més d’una dècada va deixar d’actuar en directe i no va tornar a trepitjar l’escenari fins a l’any 1985, en què va presentar un duo amb el seu pare: El mar mort. Des de 1986 ha dirigit tots els espectacles de Kazuo Ohno. El 1995, va crear la coreografia d’una escena de dansa per a la pel·lícula Flirt, de Hal Hartley, i el 1998 va concebre una peça per a un sol ballarí, L’últim retrat de Dorian Gray, basada en textos no publicats de Masakatsu Gunji. L’any 1999 va actuar a la Japan Society, als EUA, compartint escenari amb el seu pare a Rèquiem per al segle xx. Més endavant, l’any 2005, va presentar el solo de dansa Isshin al Festival Kazuo Ohno i el 2007 es va fer càrrec de la direcció artística de la gala Hyakka Ryoran, l’esdeveniment que commemorava el centenari del naixement de Kazuo Ohno. L’editorial Wesleyan University Press ha publicat Food for the Soul, la traducció a l’anglès de les seves reflexions sobre el seu pare i la dansa en general. Ohno ha actuat a Europa, Amèrica del Sud, Àsia, Canadà i EUA, i en escenaris tan destacats com la Biennal de Venècia o la Japan Society de Nova York.
Direcció
Yoshito Ohno
Coreografia
Tatsumi Hijikata, Yoshito Ohno
Fitxa completa
Disseny vestuari Etsuko Ohno
Disseny so Noriaki Coda
Disseny il·luminació Toshio Mizohata
Ambientador Mikako Ohno
Personal d’escena Yuki Ohno, Jordan Mayor