PROGRAMACIÓ FAMILIAR
Del 30 de Gener al 14 de Febrer
Dissabtes i diumenges 17:30 h.
Preu:10’80 €
Companyia LA TREPA
ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES
Sobre el conte de Lewis Carroll
Versió d’Alícia Serrat i Macià g. Olivella
Música original de Ferran González
Actors (Ordre intervenció): Mariona Campos, Olga Fañanàs, Esther Pérez Ferrer, Maties Gimeno, Marc Miramunt, Roc Olivé.
Disseny vestuari: Jose Carrasco
Confecció: Them
Idea escenografia: Mariona Campos
Construcció escenografia: Tero Guzmán
Disseny so i llum: Francesc Campos
Coreografia: Esther Pérez
Caracterització : Toni Santos
Direcció musical : Ferran González
Producció : Jove Teatre Regina
Direcció : Maria Agustina Solé
Espectacle Finalista al Premios Max de Teatro 2009
ARGUMENT
El Sr. Carroll i les germanes Liddell pugen a les golfes disposats a passar una estona entretinguda. L’Alícia li demana al Sr. Carroll que s’inventi un conte per a ella, i ell la complau.
En el conte, una nena, l’Alícia, veu passar un conill ,amb armilla i rellotge, que té molta pressa. L’Alícia el segueix fins al seu cau i apareix en un món subterrani i desconegut, un món capgirat on les coses més estrafolàries són possibles . En el seu passeig per aquest món absurd, troba un seguit d’ estranys personatges : el conill blanc, l’eruga, la granota, el peix, la duquessa, el gat rialler, la llebre, el barreter boig, la reina de cors….
EL CONTE
A l’època que va ser publicat, aquest conte fou una veritable innovació. És un conte que presenta situacions absurdes i, a més a més, és una paròdia de la societat i les institucions. La història d’Alícia conté molts ingredients, en el seu llenguatge i les seves situacions, del que més tard es coneixerà com a gènere de l’Absurd. En aquest sentit, Carroll és un autor que s’avança al seu temps.
També fa una cosa inusual en els contes : mostrar-se molt crític amb la societat, a la representa caòtica i sense normes raonables, i amb les institucions , com per exemple la justícia, que no en surten gaire be parades. En la història hi apareixen , entre d’altres coses, l’ansietat temporal que, a vegades, els grans imposen als nens, els dubtes d’identitat que comporta la infància, o la intolerància.