AEROWAVES al Mercat de les Flors
Aquest cap de setmana, de divendres 17 a diumenge 19, més de 15o programadors d’Europa assistiran al festival SPRING FORWARDS de la xarxa europea AEROWAVES, plataforma per a promoure artistes i companyies de dansa arreu d’Europa.
Cada any AEROWAVES celebra aquesta trobada i enguany l’amfitrió és el Mercat de les Flors. 23 artistes presentaran els seus treballs als programadors i alguns d’ells també s’ofereixen al públic.
La plataforma europea de dansa AEROWAVES, al Mercat de les Flors Del 17 al 19 d’abril
La plataforma Aerowaves és una xarxa finançada per la UE que va néixer amb l’objectiu de cercar noves propostes de dansa de joves coreògrafs i oferir-los la possibilitat d’actuar en altres països d’Europa. Va començar la seva activitat l’any 1996 i compte amb especialistes de 35 països que descobreixen el treball dels joves coreògrafs.
Spring Forward és la trobada anual d’aquesta xarxa que el 2011 va adoptar el format de festival com a focus i dinamitzador per a les companyies d’Aerowaves. Serveix, sobretot, com a plataforma per als Aerowaves Twenty, un grup de coreògrafs emergents que cada any selecciona la xarxa a través d’una convocatòria oberta. Cada any té lloc a una ciutat diferent, i enguany l’amfitrió és el Mercat de les Flors. Fins el moment ha tingut lloc a Ljubljana, Bassano del Grappa, Zurich i el passat mes d’abril a la ciutat sueca d’Umeå, una edició molt reeixida amb més de 100 artistes i més de 100 convidats que es van trobar durant un cap de setmana.
Enguany, vint-i-tres companyies de dansa i artistes de disset països diferents actuaran a Barcelona dins l’Spring Forward, entre el qual hi haurà més d’un centenar de programadors de dansa i arts escèniques, així com aficionats a la dansa de la ciutat.
La selecció de les peces, a diferència d’altres plataformes de dansa europees, es fa en relació al seu mèrit artístic i no per la seva nacionalitat. L’Spring Forward d’enguany comptarà amb les actuacions de setze artistes dels Aerowaves Twenty, a més d’actuacions d’artistes locals seleccionats i artistes Aerowaves Encore .
Programa de l’Spring Forward complert http://aerowaves.org/calendar/detail/spring-forward
PROGRAMA AL MERCAT obert al públic
D’entre les companyies que actuaran a l’Aerowaves durant tota la jornada de divendres, dissabte i diumenge algunes d’elles s’obriran al públic; aquestes són:
Divendres 17 d’abril 19:15 h. Sala OM
TABEA MARTIN FIELD
Espectacle sobre la lluita incansable perquè passi alguna cosa a la vida i també sobre la desil·lusió pel fet que, si passa alguna cosa, no ha estat la que havia de ser, i que com més coses volem experimentar, menys coses experimentem. Un espectacle que intenta esbrinar què impulsa les persones i com podem establir vincles. Un espectacle amb tres persones que volen establir un vincle, que creuen en la força d’estar JUNTES i que finalment fracassen en la consecució d’aquest desig. Un trio atlètic i dinàmic que esdevé un camp de batalla.
Tabea Martin (Suïssa, 1978) és una prolífica coreògrafa i ballarina que viu entre Amsterdam, Basilea i Zuric. Després d’haver estudiat teatre dansa modern a la Hogeschool voor de Kunsten i coreografia a la Rotterdamse Dansacademie, a Holanda, va iniciar la seva tasca com a coreògrafa amb una obra en què les qüestions sociològiques prenen un rol central. Així, Tabea Martin adopta com a objecte de recerca el comportament humà en diferents contextos, centrant-se més en el procés creatiu que no pas en el resultat final en si: perdre’s, enfrontar-se al que és desconegut, superar els obstacles, gestionar les emocions que afloren o descobrir l’inesperat.
El seu treball coreogràfic li ha valgut el premi Wim Barry, a Holanda, i la candidatura al premi a joves talents de la coreografia del festival Nederlandse Dansdagen, també a Holanda. La seva obra Duet for Two Dancers va ser seleccionada per la xarxa Aerowaves i premiada al concurs (Re)connaissance, a França.
HODWORKS CONDITIONS OF BEING A MORTAL I & III
Melodrama operístic, Conditions of being a mortal obre una finestra per al subconscient dels quatre personatges. És una obra tremendament física que explota en un embolic de cossos i emocions augmentades. Humor potent, estelles de sexualitat i àries de gemecs impulsius. Sensual, el moviment atlètic està molt present en un quartet que proposa un triomf colorit i sorollós sobre la realitat urbana més avorrida.
Adrienn Hód és una coreògrafa i mestra coneguda per la seva radical manera d’apropar-se als cossos, l’espai, la música experimental i per la interrelació de tot això, incloent l’audiència. Durant la seva educació va adquirir una àmplia gamma d’estils de moviment i eines que li permeten posar la seva atenció en els seus ballarins i la deconstrucció / reconstrucció dels seus moviments. Els seus treballs es basen en la improvisació i en el cos humà fora del seu context cultural.
Les seves creacions tracten d’aprofundir en el que realment está passant en els seus ballarins i connectar això mateix amb el públic, d’una forma plena de picardia i humor autoreflexiu. A Adrienn li agrada posada en escena les seves obres en espais amb disseny minimalista.
Tres de les seves coreografias, Basse danse (2012), Dawn (2014) i Conditions of being a mortal (2015), han estat sel·leccionades per Aerowaves. Hod ha estat premiat amb el Premi Rudolf Laban dos vegades, amb Basse danse el 2012 i Dawn el 2014.
Divendres 17 d’abril 22 h. Sala MAC
GUY NADER / MARIA CAMPOS TIME TAKES THE TIME TIME TAKES
Time Takes The Time Time Takes és una conversa física i dinàmica que s’estableix a través del moviment i la repetició, amb el pèndol com a leitmotiv i que incorpora mecanismes que mesuren el temps i l’espai. Un viatge de moviments pendulars que esclaten en diferents encontres que evolucionen cap al moviment perpetu.
Guy Nader | Maria Campos presenten de forma conjunta un nou projecte para l’any 2015, Time Takes The Time Time Takes , dirigit per Guy Nader, és un quintet que compta amb la col.laboració del músic Miguel Marin creant in situ el paisatge sonor.
Guy Nader | Maria Campos és una agrupació independent radicada a Barcelona que es va formar l’any 2006. Els dos artistes, ell libanès i ella espanyola, han col·laborat en diverses creacions que s’han presentat internacionalment en diferents festivals i sales. Guy Nader és un artista associat a La Caldera – Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies (Barcelona). Va obtenir el primer premi en el Festival Internacional Masdanza pel seu solo Where the Things Hide . Maria Campos es va formar a la SEAD d’Àustria i es va llicenciar per l’Escola Superior d’Arts d’Amsterdam (MTD) l’any 2003. Ha treballat amb Meekers, Protein Dance, Sol Picó i Àngels Margarit / Cia. Mudances, entre altres.
Dissabte 18 d’abril 20 h. Sala OM
CIE. AYELEN PAROLIN HÉRETIQUES
Hérétiques ens convida a presenciar un ritual modern per a dos ballarins, acompanyats per un tercer participant que és la música en viu del piano. En aquesta obra tot està basat en els triangles. De bon començament, els gestos, mecànics i geomètrics, captiven la mirada. Els ballarins, empesos pel ritme, forcen els límits dels records i la resistència física. Amb aquest trio obsessiu, però també meditatiu, Hérétiques ens incita a pensar en la nostra recerca incessant de l’eficiència i la rendibilitat.
Ayelen Parolin (1976) va néixer a Buenos Aires i ARA viu i treballa a Brussel·les. Ha treballat amb Mathilde Monnier, Mossoux-Bonte, François Peyret, Mauro Paccagnella, Louise Vanneste, Alexandra Bachzetsis, Anne Lopez i Riina Saastamoinen. Parolin ha creat i presentat les seves obres a Bèlgica, França, Itàlia, Espanya, Noruega, Finlàndia, Alemanya, Luxemburg, Estònia i Argentina.
MARCO DA SILVA FERREIRA HU(R)MANO
Usant la dansa urbana com el seu estil principal moviment, Hu(r)mano crea un món de relacions sempre canviants entre els quatre ballarins. Hi ha una tensió entre el “jo humà” i el “nosaltres urbà”: un ressò de la realitat urbana portat a la vida en la performance. La fluïdesa dels ballarins exposa la bellesa, la malaptesa, la connexió i l’alienació. Profunditats expressives s’obren en un món manera abstracte i nu i ens connecten amb els caràcters individuals i els estats d’ànim dels ballarins.
Marco ha treballat amb Companhia de Dança do Norte, amb la Companhia Tok’art i amb la Companhia Instável en Fugida sem fim. El 2012 va actuar a Shelters , projecte de de Hofesh Shechter, entre d’altres. Com a coreògraf va estrenar el seu primer solo Nevoeiro 2 1 el 2012. Al maig de 2013 Marco va estrenar la premiada peça de maisImaginarius 2013 Rèplica … éplica … éplica, un solo de dansa per a llocs específics.
Dissabte 18 d’abril 22 h. Sala MAC
LUÍS GUERRA FOG
Així que entrem a l’espai ja sentim una música hipnòtica. Deduïm que hi ha una paret al fons, o potser es tracta d’un escenari més petit del que és habitual. Quan la part on som queda en penombra, se’ns revela un altre espai. Darrere la paret, quatre ballarins es mouen ràpidament i amb virtuosisme, en una dansa de vegades mecànica i de vegades luxuriosa. Sembla com si algú hagués polsat el botó d’avanç ràpid. Estan seminús. I aleshores…
Luís Guerra es va formar al Conservatori Nacional de Dansa de Lisboa (Portugal), on va començar a actuar amb Rui Horta i d’aleshores ençà ha treballat amb coreògrafs, directors, bandes i cineastes com Simon Vincenzi, Emio Greco | PC, Hugo Vieira da Silva, Ballet Gulbenkian – Marie Chouinard, Urssa Severa, Paulo Ribeiro, Clara Andermatt, Christophe Haleb, Manuel Guerra, Shan Ng Pui, Elisabete Magalhães, Aquela Xana Productions, Bruna Carvalho, João Garcia Miguel i Miguel Moreira, MimicalKix, Marlene M. Freitas, Félix Lozano, José Laginha, António da Silva, Luiz Antunes i Sérgio Diogo Matias. A més, Luís Guerra col·labora regularment amb la coreògrafa Tânia Carvalho.
Des de l’any 2010 també ha posat en escena les seves pròpies obres: el solo A primeira dança de Urizen , els duets Hurra! Arre! i Trovoada , i les obres per a grup Fogg i Laocoi . Entre els anys 2008 i 2014, va formar part del col·lectiu d’intèrprets Bomba Suicida. Luís Guerra compagina la seva carrera en les arts escèniques amb el dibuix.
BERSTAD / HELGEBOSTAD / WIGDEL JORDJENTA (SOILGIRL)
La part fosca i secreta de la ment humana inspiren aquest trio visualment fascinant. Tres dones joves busquen alguna cosa tangible i real. Creen un món tan inquietant com divertit. Jordjenta es llança a l’escenari amb l’energia i la força d’un vendaval i l’ànsia de l’experimentació. La mort és el més normal que li pot passar.
L’actuació està inspirada en el poema de Maria Tryti Vennerød, Jordjenta i es tracta de nostàlgia del que és tangible, quelcom real. Els creadors d’aquesta peça, els tres ballarins i coreògrafs Ingelheim Berstad, Kristin Helgebostad i Anada Wigdel es pregunten sobre el que tenen en comú amb els personatges del poema de Vennerød.
Berstad/Helgebostad/Wigdel s’ha definit com un grup de gran abast amb una forta signatura artística. Les característiques de l’obra del trio són conceptes visuals forts, arrencades intensos i la retirada de les energies, i una actitud lúdica i experimental cap a l’art del performance i la dansa. Aquest ” up-and-coming ” trio crea art de performance en el diàleg amb el drama i dramaturgs contemporanis.
El grup està format pels intèrprets i coreògrafs Ingeleiv Berstad, Kristin Helgebostad i Anada Wigdel. Berstad i Helgebostad començar la seva col·laboració a través del seu mestratge en la coreografia a Oslo Acadèmia Nacional de les Arts, que van acabar en l’estiu de 2012. Wigdel ha actuat en Ingun Bjørnsgaard Prosjekt, Zero Visibility Corp i és un dels coreògrafs a Theline. no i Haagenschmagen.
Diumenge 19 d’abril 18 h. Sala OM
ROSER LÓPEZ ESPINOSA LOWLAND
Fascinats per les migracions dels ocells, volem aprendre a volar. Lowland ens fa retornar a l’animalitat del cos i el moviment, a l’aprenentatge, l’esforç, la tenacitat i la resistència, a la bellesa, l’afany de millora i l’esperit de llibertat. Marxar o posar arrels? Lowland és el paisatge i el viatge de cadascú. Però tan sols podem volar amb el cos, i ens caldran enginy i imaginació per aconseguir les ales. A la terra baixa, la lowland , descobrim un món imaginari d’ocells i homes, ple de llum i vitalitat.
Roser López Espinosa és llicenciada en dansa contemporània per l’MTD de la Theaterschool, Escola Superior d’Arts d’Amsterdam (AHK). L’any 2005 va obtenir una beca danceWEB a Viena i es va estar entrenant amb l’ex-entrenador olímpic de gimnàstica Jaume Miró. Ha actuat als Països Baixos amb Katie Duck (Magpie Music Dance Company), Marta Reig Torres i Pere Faura. A Barcelona, ha treballat sobretot amb Àngels Margarit (Cia. Mudances) i amb Cesc Gelabert i Isaki Lacuesta, Iago Pericot, Las Malqueridas i Bebeto Cidra, entre altres. Des de 2006 ha desenvolupat la seva pròpia obra amb els espectacles The Lizard’s Skin, Còncau i Miniatura . Aquesta tasca li ha valgut el reconeixement internacional, amb premis als certàmens Masdanza, Burgos-NY i el Certamen Coreogràfic de Madrid. Miniatura va ser seleccionada per la xarxa Aerowaves l’any 2011.
L’any 2013 va estrenar Lowland , un duet en coproducció amb el Mercat de les Flors que actualment s’està representant en una gira internacional. El 2014 va crear Hand to Hand per a la companyia de dansa Conny Janssen Danst, de Rotterdam, obra que va resultar seleccionada per a la gira que la companyia dur a terme la primavera del 2015. Les creacions i els tallers de Roser López Espinosa s’han programat en festivals internacionals europeus i a Egipte, l’Argentina, Panamà, Xile, el Canadà i el Japó.
EDHEM JESENKOVIĆ M.E.N, D’EDHEM JESENKOVIC
Equilibrant l’humor i la seriositat, amb una dosi sana d’ironia, quatrq ballarins masculins envaeixen les vides dels homes moderns per donar-nos una mirada fresca i sensible de la identitat masculina. Ple d’energia, fragilitat, passió i bellesa, M.E.N exposa móns interiors i conflictes externs en aquesta peça honesta i atlètica.
Edhem Jesenković, ballarí, compositor i coreògraf, va estudiar a Sarajevo i Estocolm. Ha ballat al Ballet clàssic Real Suec, Danish Dance Theatre, Carte Blanche, Galili Dance Company, Ballet Gulbenkian, Ohad Naharin, Philippe Blanchard, Andersson Dance, Skånes Dansteater, Granhøj Dans, Zero Visibility i Kitt Johnson X-act, entre d’altres.
Tant com a coreògraf com a músic, Edhem Jesenkovic treballa intensament amb el ritme, la musicalitat i un insistent humanisme.
Diumenge 19 d’abril 21 h. Sala MAC
MIA HABIB MONO
L’espectacle MONO té una aparença de pel·lícula de dibuixos animats de color turquesa, plena de figures que es troben amb el seu propi caos. La peça és una recerca sobre la variació, la multiplicitat i el virtuosisme. El llenguatge físic coqueteja amb el vocabulari de les pel·lícules d’animació i les idees d’herois i antiherois. MONO beu d’una infinitat d’estils de dansa i gestos culturals i polítics, i barreja l’humor, la seriositat i els significats reinventats. A través d’una llarga i veloç successió d’imatges i situacions, MONO descobreix realitats desdibuixades i fantasies absurdes.
Mia Habib Productions és una companyia amb seu a Oslo que actua a escala internacional, amb una activitat que se situa en la cruïlla entre l’espectacle, les exposicions, les publicacions, les conferències, l’ensenyament, la mentoria i el comissariat de projectes. Mia Habib també participa en laboratoris i activitats de recerca amb diferents especialistes, com ara artistes, científics o activistes polítics, entre altres.
L’obra de Habib ha estat coproduïda per diversos teatres i cases de dansa: la DansensHus d’Oslo, el BIT-teatergarasjen (Noruega), el teatre Black Box (Noruega), Carte Blanche (Noruega), el teatre Freiburg (Alemanya), MDT (Suècia), CCN Belfort (França), CND Pantin (França), deVIR CAPa-Faro (Portugal), el festival Göteborg Dans & Teater (Suècia) o el Riksteatern (Suècia).
KAREL VAN LAERE & VANJA RUKAVINA BOKKO the ultimate fusion
BOKKO és una explosiva peça de dansa que utilitza la música i la vídeo animació; aquesta és una proposta potent, ràpida i divertida que està inspirada en un ball de moda de Corea del Sud. Aquests dos actors de teatre estaven tan interessats en la influència en la gent dels mitjans de comunicació culturals d’Àsia que van decidir fer una performance sobre aquest tema.
Vanja Rukavina (1989) va estudiar al Toneelacademie Maastricht, The Netherlands i es va graduar el 2011 com a actor. A més a més de treballar al Toneelgroep Amsterdam també ha creat les seves pròpies performances, com The Rukavina Method and From Russia With Love. També gira amb la seva peça Nobody Home.
Karel van Laere (1988) es va graduar com actor de teatre el 2011 a la Toneelacademie Maastricht, The Netherlands. Després va estudiar un any a la National University for the Arts a Taipei, on es va especialitzar en vídeo art. He Ha fet dues vídeo-instal·lacions, Slow i Impact . Ha dissenyats escenografies i vestuaris per teatre i òpera, com Kepler de Philip Glass.
La primera producció de Rukavina i Van Laere’s junts va ser Dance Dance Revolution .