La soprano Nadine Sierra encarna la tràgica heroïna juntament amb Javier Camarena, el carismàtic tenor mexicà que serà Alfredo Germont. El trio de papers principals el completa el baríton verdià Artur Ruciński. Amb la direcció de Giacomo Sagripanti i l’escenografia de Tanya McCallin, David McVicar planteja la producció com una revolta contra la imatge glamurosa de moltes dècades de versions luxoses i coloristes i ressitua la història de La traviata als baixos fons de París, en un entorn obscur i amoral. Amb una música brillant i virtuosa, critica amb brutalitat la societat de les aparences, una màquina que destrueix personalitats; especialment quan són dones que aspiren a ser lliures. La traviata compta amb la col·laboració de la Fundació La Caixa i Caixabank. La traviata de Giuseppe Verdi torna al Gran Teatre del Liceu amb un elenc estel·lar encapçalat per Nadine Sierra, Javier Camarena i Artur Ruciński, sota la direcció de Giacomo Sagripanti. L’òpera, que es representarà en un total de 12 funcions, s’ambienta a París, a finals del segle XIX, i explora el destí tràgic de Violetta Valéry, una jove cortesana que, després de viure una vida marcada pels plaers superficials, descobreix l’amor en Alfredo Germont. Argument La traviata de Giuseppe Verdi narra la història de Violetta Valéry, una jove cortesana que, tot i la seva vida de luxes i plaers superficials, experimenta per primer cop l’amor veritable quan coneix a Alfredo Germont. L’òpera s’ambienta a finals del segle XIX, a París, i reflecteix els conflictes morals de l’alta burgesia. Les pressions socials i familiars, representades pel pare d’Alfredo, Giorgio Germont, la condemnen a renunciar a la felicitat per preservar l’honor de la família. La malaltia de Violetta, un amor trencat i la desolació de la pèrdua la portaran a una fi tràgica, oferint una visió commovedora sobre la impossibilitat de trobar i mantenir l’amor veritable en un món marcat pels prejudicis i la hipocresia. La traviata va ser, en la seva estrena de 1853, una òpera innovadora: per primer cop, una història sobre la mort, el rebuig social i l’amor impossible, no tenia lloc a l’antiguitat, sinó en el present. Verdi va descobrir l’obra de teatre La dama de les camèlies –inspirada en la novel·la d’Alexandre Dumas (fill), del mateix títol– a París un any abans, i immediatament va decidir escriure la música per a una història sabotejada per una societat hipòcrita. Inspirada en la relació real de Dumas amb la cortesana Marie Duplessis, La traviata s’ha convertit amb el pas de les dècades en l’òpera més popular i representada de la història. Producció L’aclamada producció firmada per David McVicar anuncia la vulnerabilitat de la “camèlia” en el presagi d’aquest anhel trencat. McVicar s’allunya del melodrama convencional, posant l’accent en el dolor i la solitud de la protagonista, així com en la crítica a la hipocresia de la classe social dominant, tant de l’època de l’òpera com de la societat contemporània. El director d’escena escocès opta per un enfocament realista, ambientant l’òpera als baixos fons de París i reflectint un entorn més fosc i cruel. La làpida de Violetta ocupa el centre de l’escenari, un potent recordatori de la mort imminent que defineix la trajectòria de la protagonista. La música El rol de Violetta demana una cantant i actriu excepcionalment versàtil. La soprano Nadine Sierra encarnarà la tràgica heroïna juntament amb Javier Camarena, el carismàtic tenor mexicà que serà el seu “caro Alfredo”. El trio de papers principals el completa el baríton verdià Artur Ruciński. Per a les 12 funcions programades entre el 17 de gener i el 2 de febrer, les sopranos Nadine Sierra i Ruth Iniesta defensaran, en un moment dolç de les seves carreres, el complicat paper protagonista en tots els seus registres lírics. La direcció musical estarà a càrrec del mestre Giacomo Sagripanti. El repartiment es completa amb destacats cantants en altres papers principals: el rol d’Alfredo Germont, escrit per tenor, serà interpretat per Javier Camarena i Xabier Anduaga; Giorgio Germont, pels barítons Artur Ruciński, Mattia Olivieri i Lucas Meachem; Flora Bervoix per la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert i Annina per la soprano Patricia Calvache. Gastone serà defensat per Albert Casals, Baró Douphol per Josep-Ramon Olivé, Marquès d’Obigny per Pau Armengol, Doctor Grenvil per Gerard Farreras, mentre que els papers de Giuseppe (servent de Violetta) i del criat de Flora seran interpretats per Carlos Cremades, Jose Luis Casanova i Pau Bordas. Amb una música brillant i virtuosa, critica amb brutalitat la societat de les aparences, una màquina que destrueix personalitats; especialment quan són dones que aspiren a ser lliures. Així, Sempre libera, l’ària més cèlebre de Violetta, és un himne, un crit desesperat per reclamar un espai que ella encara no sap que està a punt de perdre. Canvis al Departament Artístic A partir de gener de 2025, Vincenzo D’Amore assumeix el càrrec de director de Producció del Gran Teatre del Liceu, succeint Leticia Martín, nomenada nova directora del Festival Grec de Barcelona. D’Amore aporta una sòlida trajectòria en producció operística i de dansa, destacant el seu darrer període professional a l’Opéra National de Paris. Paral·lelament, l’organigrama es completa amb la reestructuració del Departament Artístic i la incorporació de Pol Avinyó com a Adjunt a la Direcció Artística. | |