El Teatre Polioroma estrena Els Buonaparte després de l’èxit aconseguit la temporada passada al Teatre Akadèmia del 17 d’octubre al 12 de novembre

El Teatre Poliorama estrena Els Buonaparte després de lèxit aconseguit la temporada passada al Teatre Akadèmia. 
11 úniques funcions (del 17 d’octubre al 2 de novembre).

Es tracta de la primera producció delTeatre Akadèmia que fa el salt a una sala de mitjà-gran format de Barcelona i reforça la tasca d’aquesta sala de proximitat per a consolidar produccions i públics.

Els Buonaparte torna a Barcelona després d’exhaurir localitats la temporada passada i enmig d’una gira que apropa la proposta a més de 20 teatres de Catalunya i Balears.

Sílvia Munt dirigeix aquesta comèdia històrica de Ramon Madaula.
L’obra se centra en una trobada íntima entre Napoleó Bonaparte i el seu germà Josep I després d’ocupar el tron d’Espanya i ens explica «com de patètics i sublims que poden ser els grans homes».
Oriol Guinart va rebre una nominació als Premis de la Crítica 2023 en la categoria d’actor de repartiment.

Paula Bosch i Sebastià Brosa han dissenyat un espai que es mou entre la realitat de l’època (1808) i l’abstracció psicològica del personatge. La companyia compta amb Carlota Ricart (vestuari), Lluís Serra (il·luminació), Sergi Andrades (espai sonor) i Jordi Vidal (coach vocal).
Els Buonaparte es podrà veure en 11 úniques funcions al Teatre Poliorama, del 17 d’octubre al 2 novembre

La crítica ha dit

Hi ha un joc de contrastos molt eficaç entre les tres personalitats i composicions actorals: l’èpica, la farsa i la picaresca.
Ana Prieto I Núvol 

Al fons, una pantalla crea una profunditat sobre la qual juga una pintoresca “poètica de les ombres, la llum i el color”, suggerint tant un paisatge vast com una ambició encara més gran.
Alx Phillips I Recomana

Sílvia Munt la ha montado con elegante sobriedad (…). El espectáculo es efectivo y está bien resuelto. Madaula muestra buen conocimiento del tema y sin duda se lo ha pasado estupendamente escribiendo la pieza (como lo pasamos nosotros al verla). 
Jacinto Antón I El País

Madaula, que sempre ha reivindicat un teatre popular, de comèdia amable, ha pujat un graó d’intenció dramatúrgica en aquesta peça.
Jordi Bodes I El Punt Avui

En paraules dels intèrprets

Pau Roca (Napoleó)
El que em fascina d’aquest text és com no pares d’aprendre. És una barbaritat com s’ha documentat en
Ramon. També aprenem moments de la nostra història més recent. 

 A més a més, aconsegueixes estimar els personatges
per les seves febleses, per com es troben a faltar l’un
a l’altre i per les enveges que suposo que sentim tots a
vegades cap als nostres éssers estimats.


David Bagés (Josep I)
Tenim la sort que hi ha molt material, com llibres i documentals).
El Josep Bonaparte, com sabem, va ser una
peça important dins de la política històrica de l’estat espanyol.

Tot això ho hem anat teixint amb les directrius de la Sílvia i les propostes que ofereix el text d’en Ramon per aconseguir que tot arribi a l’espectador d’una manera
lògica i entenedora.


Oriol Guinart (Rustam) 
Una de les coses que passa quan treballes com a actor és que et fas moltes preguntes. .
La meravella de treballar amb la Sílvia és que ella s’ha
fet milers de preguntes més que les que ens hem fet
nosaltres i totes tenen resposta. Crec que el seu mapa mental ha creat una estructura que ens ha aportat totes eines perquè nosaltres circulem sobre aquest terreny inexplorat que era la partitura de l’obra.


En paraules de la directora
Com ja explicava Woody Alen a Match Point, massa vegades la història i les històries, esdevenen per una successió de casualitats impossibles de controlar. Som producte de l’atzar i la necessitat, deia Jacques Monod, i individualment i col·lectivament no tenim més remei que acceptar-ho. A Espanya, l’any 1808, les cartes que van determinar la deriva de tot un país per a segles, es van jugar una nit a Vitòria en una intensa conversa entre dos germans i un mameluc. Napoleó Bonaparte i el seu germà Josep, llavors rei d’Espanya, es troben in extremis quan aquest fugia espaordit cap a França després de la derrota de Bailèn. Mai s’ha sabut exactament què es van dir, però el fet és que l’emperador va “convèncer” al seu germà de continuar amb l’àrdua empresa d’educar per la llibertat, la igualtat i la fraternitat a aquest país d’incultes esclafats per la religió i els Borbons. Però el destí és tossut i va durar el que va durar…

Ens trobem doncs en una cambra d’hostal, on han localitzat una banyera per apaivagar els nervis de Napoleó. Rustam, el seu mameluc, que sempre l’acompanyava i li cobria quasi totes les necessitats, l’està omplint, i arriba “Pepe Botella”, Josep Bonaparte.

Un tros d’història que val la pena explicar, perquè com sempre el que ens interessa és saber com de patètics i sublims que poden ser els grans homes…

Comença aquí un combat dialèctic esmolat i rigorós, on la història s’anirà escrivint, però per sota anirà apareixent, quasi com una gran farsa, tot allò que s’amaga: els desitjos, els complexos fraternals, les inseguretats, l’idealisme més pur barrejat amb la fragilitat més humana, convertint l’un i l’altre, en un cúmul de carències i de necessitats, escoltats per un servent que s’ho mira i interfereix amb sàvia supervivència.

És una obra d’actors, de gran intensitat física i emocional on la intel·ligència anirà intentant obrir-se pas dintre dels imperatius gairebé vodevilescos de la situació. És una comèdia plena de les bones raons que amaguen les virtuts i els pecats més inconfessables. 
Sílvia Munt

Sinopsi
Després d’envair la península Ibèrica i destronar els Borbons, Napoleó Bonaparte asseu en el tron d’Espanya i de les Índies el seu germà gran Josep. José I arriba a Madrid el 20 de juliol de 1808. El dia 29, nou dies més tard, la victòria de l’exèrcit espanyol a Bailèn, provoca revoltes contra el nou monarca que l’obliguen a fugir de Madrid. 
Josep es refugia amb la seva cort a Vitòria. Napoleó, assabentat de la fugida del seu germà, viatja de París a Vitòria per exigir-li el seu retorn immediat a Madrid. Els dos germans es troben la nit del 5 de novembre en una casa pairal als afores de Vitòria.
Estaven sols, no hi va haver testimonis; però tot fa presagiar que va ser una nit de confessions, gelosies, disputes i malfiances…