EL COREÒGRAF ALEXANDER EKMAN DESFERMA LES FORCES TEL·LÚRIQUES DEL SOLSTICI D’ESTIU EN UNA VERSIÓ HIPNÒTICA DE ‘MIDSUMMER NIGHT’S DREAM’ El coreògraf suec Alexander Ekman ofereix al Gran Teatre del Liceu una versió de Midsummer Night’s Dream que s’allunya de l’imaginari shakespearià per desplegar la vessant màgica i onírica de la mitologia escandinava al voltant del solstici d’estiu El prestigiós Ballet de Dortmund interpretarà aquesta coreografia que rep la influència dels cineastes Ingmar Bergman i Federico Fellini, combinant la dimensió poètica del primer amb l’exuberància imaginativa del segon La posada en escena, signada pel mateix coreògraf, Alexander Ekman, esborra la línia que separa el somni de la realitat en un ballet de gran impacte que desplega sensualitat per tots els porus i s’alça com un cant a les forces tel·lúriques de la natura La coreografia compta amb la partitura de Mikael Karlsson, que interpretaran solistes de la Dortmunder Philharmoniker, així com l’estrella del pop sueca Anna von Hausswolff, que hi posarà la veu La producció, estrenada el 2015 amb el Royal Swedish Ballet d’Estocolm, es podrà veure al Gran Teatre del Liceu en cinc funcions, del 25 al 28 d’abril. Després de l’èxit de Swan Lake el 2014, interpretat pel Den Norske Ballett, el coreògraf suec Alexander Ekman, anomenat «el mag de la dansa», va desenvolupar la seva pròpia lectura de Midsummer Night’s Dream en un ballet en dos actes (1h 40 min) que va estrenar amb gran èxit de públic i crítica el Swedish Royal Ballet el 17 d’abril de 2015. Al Gran Teatre del Liceu farà parada del 25 al 28 d’abril amb cinc funcions. L’obra de Shakespeare s’ha coreografiat en diverses ocasions a partir del primer ballet homònim de Petipa amb música de Mendelssohn el 1876, seguit de les versions de Fokine (1906), Ashton (The Dream, 1964), Balanchine (1962) i Neumeier (1977), per citar-ne les més destacades. Allunyant-se del conte de Shakespeare, Alexander Ekman poua en els ritus i en la mitologia escandinava per oferir una visió innovadora d’aquesta història poblada d’éssers fantàstics i travessada per miratges sorprenents que té lloc durant el màgic solstici d’estiu. La nit en què el sol governa durant més hores i pràcticament no es pon en terres nòrdiques, tothom es reuneix per celebrar una festa popular molt arrelada en aquest territori feréstec i boscós. Segons la tradició sueca, si poses set flors sota el coixí aquella nit somiaràs amb el teu futur cònjuge. És una celebració dionisíaca de la vida, una nit plena d’amor i erotisme. La frontera entre el món dels mortals i el regne del sobrenatural desapareix a mesura que l’embriaguesa augmenta i emboira el seny. El món es transforma i ja no estem segurs si tot és en realitat un somni… el somni d’una nit d’estiu. Una posada en escena d’alt impacte La posada en escena del mateix Ekman crea un paisatge bucòlic, al temps que extravagant i subtil. La inspiració feliniana es fa palesa en el gust per l’exuberància, amb un gran peix que suren pel paisatge transfigurat, mentre que la bergmaniana es reflecteix en la dimensió lírica que desprèn el conjunt de l’obra. Val a dir que el 2018, Ekman va idear una altra peça en homenatge al creador de El séptimo sello, Thoughts on Bergman per al Théâtre des Champs-Élysées de París. A Midsummer night’s dream, Alexander Ekman mobilitza fins a 32 ballarins i mostra una enorme varietat dins del llenguatge del moviment: els intèrprets ballen, per exemple, asseguts en cadires, o bé caminen per l’escenari a càmera lenta. Les ballarines tant poden anar descalces com enfilades a les sabatilles de punta en el que és una mixtura única de dansa clàssica, contemporània i acrobàtica segell Ekman. En les múltiples seqüències corals, alguns ballarins executen grans salts per damunt d’altres que jauen estirats a terra, o bé s’ajunta un grup de manera imprevisible per avançar formant un milpeus articulat. El resultat és una gama de quadres vivents, travessats per un escreix d’energia, una mostra que la sàvia de la vida es renova sota l’impuls del solstici. La música és del compositor suec Mikael Karlsson amb qui Ekman ha treballat en nombroses ocasions a partir del 2012, incloent obres emblemàtiques com ara Swann lake (2014), Cow (2016) o Play (2017). Un grup de sis solistes de la Dortmunder Philharmoniker (piano, instruments de percussió i cordes) interpretarà en directe la peça, així com l’estrella del pop sueca Anna von Hausswolff, que hi posarà la veu. Un coreògraf de gran projecció internacional Des de la seva estrena el 2015, el Midsummer Night’s Dream d’Alexander Ekman s’ha representat arreu del món consolidant-se com una de les seves obres més magnètiques, una coreografia en la qual desplega uns quadres de gran impacte estètic, començant pel primer, en què els ballarins dansen rítmicament sobre un camp de palla daurada, generant un efecte hipnòtic i poderós. Ara s’estrena al Gran Teatre del Liceu amb el Ballet de Dortmund, que també trepitjarà per primera vegada l’escenari del Teatre. Alexander Ekman, nascut a Estocolm el 1984, és un dels coreògrafs europeus actuals amb més projecció internacional. Les seves obres han estat interpretades per les grans companyies, com ara Les Ballets de Monte-Carlo, el Nederlands Dans Theater, Semperoper Ballet, el Boston Ballet o la Sydney Dance Company. Va cursar els seus estudis en la Royal Swedish Ballet School i va integrar la companyia amb tan sols setze anys. Un any després, va entrar a la companyia Netherlands Dance Theatre 2 i posteriorment al Cullberg Ballet, a Estocolm. Als 21 anys va decidir dedicar-se plenament a coreografiar com a artista independent. Al llarg de la seva carrera com a coreògraf ha creat prop de cinquanta peces. Al Gran Teatre del Liceu s’ha pogut veure un treball d’Alexander Ekman, concretament la coreografia Whim Fractured Fairytale amb IT Dansa les temporades 2017/18, 2018/19, i també en el marc de la Temporada del Petit Liceu el 2019/20. El Ballet de Dortmund, vinculat al Teatre de l’Òpera de Dortmund fundat el 1904, està dirigit per Xin Peng Wang des del 2003. Gràcies al seu impuls, es diu que la companyia ha protagonitzat l’anomenat «miracle de Dortmund» perquè s’ha desenvolupat molt ràpid creant un estil únic i distintiu. Xin Pen Wang va estudiar coreografia a l’Acadèmia de Dansa de Pequín i dansa moderna a la Universitat Folkwang de les Arts d’Essen (bressol de la coreografia alemanya contemporània). Ha treballat com a coreògraf freelance a tot el món: al Hong Kong Ballet, National Ballet of China, Contemporary Dance Festival de Nova York, Dresden Ballet, Dutch National Ballet, Royal Flanders Ballet, entre d’altres. La companyia compta actualment amb 21 ballarins entre els quals la barceloninaJúlia Baró, que forma part de la companyia des de 2023, i un estol de quinze solistes convidats entre els quals grans figures de la dansa com ara la russa Polina Semionova, antiga principal de l’American Ballet Theatre de Nova York i del Berlin State Ballet, una ballarina que l’estiu del 2018 va participar en la gala de l’IBStage al Gran Teatre del Liceu. També s’hi compta entre el grup de ballarins convidats l’argentina Marianela Núñez, principal del Royal Ballet de Londres, que també va participar en la gala IBStage l’estiu del 2019. | |