| Celebrem el mes de Sant Jordi amb l’estrena de l’obra «La agente literaria», de Sergio Vila-Sanjuán. Comèdia sobre el món editorial dirigida i interpretada per Lina Lambert, amb Alicia González Laá i Lluïsa Mallol Una incisiva aproximació del periodista Sergio Vila-Sanjuán, inspirada en diferents personalitats de la ciutat de Barcelona L’obra es podrà veure al Teatre Akadèmia durant 3 úniques setmanes (del 10 al 28 d’abril)  Fotografia: Alicia González Laá, Lina Lambert i Lluïsa Mallol © Felipe Mena Amb La agente literaria, l’autor celebra la influència de la dona en el món editorial, tot reivindicant les agents literàries, professió majoritàriament femenina i poc reconeguda. Lina Lambert dirigeix i protagonitza aquesta comèdia incisiva de Sergio Vila-Sanjuán, al costat de leș intèrprets Alicia González Laá i Lluïsa Mallol. L’obra afegeix una quarta protagonista: la ciutat de Barcelona com a bressol del món editorial. Josep Iglesias ha dissenyat un espai escènic que converteix el teatre en el despatx de la protagonista. El disseny de so és de Jordi Collet, la il·luminacióde Lluís Serra, el vestuari de Núria Llunell i l’ajudantia de direcció d’Elena Fortuny. L’obra es podrà veure del 10 al 28 d’abril i és la tercera de les produccions pròpies del Teatre Akadèmia que veurem aquesta temporada. El TAK estrena aquest muntatge la mateixa setmana que comença la gira de La Chispa i després de tancar La veritat de la mentida (L’Envers du décor) amb un 98% d’ocupació. Sinopsi Una comèdia dramàtica sobre les interioritats del món del llibre. Entrarem en un despatx important, el de María Sandoval, veterana i poderosa agent literària amb projecció global. Avui ha vingut a visitar-la una certa col·lega jove i ambiciosa: Victoria Borrell, amb qui va tenir temps enrere un tracte decisiu en les vides d’ambdues, i que li porta una proposta. Mentre elles discuteixen i es descobreixen mútuament qüestions inesperades del passat, el famós escriptor xilè Tomás Trenor, vell conegut d’ambdues, està volant des de Caracas a Madrid per a entrevistar-se amb el president del Govern espanyol. Però el seu vol es retarda… I alhora irromp en escena la Baronessa, propietària de l’immoble on se situa l’agència, una dona etèria i imprevisible, de motivacions poc clares. La agente literaria suscita qüestions rellevants, de la literatura i de la condició humana: Quin grau d’intervenció aliena és necessària per a aconseguir una gran obra? Què hi ha de cultural i quin de comercial en els llibres d’èxit? Quin preu té un premi Nobel? Quanta vida personal estem disposats a sacrificar a l’èxit professional? I a quanta manipulació estem disposats a sotmetre’ns, si volem assolir un objectiu que ens sedueix? Lina Lambert: «La trama planteja una sèrie de dilemes que afecten la dinàmica de la relació que entre les dues agents literàries.» Alicia González Laá: «El meu personatge considera la protagonista com una mare, totpoderosa, feroç, amorosa i temible.» Lluïsa Mallol: «L’obra tracta de tres dones que no fan més que sobreviure amb les eines de les quals disposen.»  Fotografia: Lina Lambert, Alicia González Laá i Lluïsa Mallol © Felipe Mena La visió de l’autor Com a periodista he seguit el món literari al llarg de diverses dècades. Sempre m’ha fascinat perquè en ell conflueixen la vocació humanista, els gustos populars, la visió comercial (sovint en tensió amb els altres elements), la competitivitat en diferents graus i una intensa projecció social. En aquest període vaig conèixer a importants agents literàries –es tracta entre nosaltres d’un ofici majoritàriament femení– que em van impressionar. Entre elles hi havia figures molt creatives, emprenedores, que generaven prosperitat i caliu al seu voltant, però també podien resultar desacomplexadament autoritàries i capaces de prendre decisions dures sense que els tremolés la mà. En tot cas als seus autors representats els arreglaven la vida tant en l’àmbit econòmic com en aspectes gairebé inconcebibles de la seva vida personal. Algunes d’aquestes agents s’han mort o s’han retirat, deixant a les seves espatlles una edat d’or de la professió, moltes llegendes i incomptables anècdotes. D’altres segueixen en actiu. Vaig pensar que brindaven un ric material per a l’escena. I així em vaig proposar plantejar en principi la meva obra La agente literaria seguint el rastre memorable assenyalat per All About Eve (Joseph L. Mankiewicz, 1950). És a dir, com una representació de l’enfrontament generacional entre algú que es troba en el zenit de la seva carrera i comença a declinar, i una altra figura amb molta energia que està pujant i aspira a llevar-li el lloc. Però tractant d’imprimir, amb humor, girs que trenquessin el marc de partida i la redirigissin, i amb personatges creats a partir de moltes figures reals i de la llibertat de la meva imaginació. Escriure-la m’ha permès tornar sobre aquestes dues qüestions que sempre m’han atret. D’una banda, la de la personalitat carismàtica, estimada i temuda (i a vegades odiada). Per un altre, la riquesa del món del llibre, en concret el de Barcelona,amb la seva gran capacitat de generar mitologia i la seva irradiació universal. Sergio Vila-Sanjuán Fotografia: Sergio Vila-Sanjuán © Ana Jiménez (La Vanguardia) | |