El proper 7 de novembre, el Gran Teatre del Liceu ret homenatge a Victoria de los Ángeles en una gala que recorda el nucli del seu repertori operístic amb destacades figures femenines internacionals amb la direcció del mestre Lucas Macías i Julius Drake al piano. Amb una proposta escènica signada per Vincent Huguet, sobre l’escenari es presenta el vestuari de la mateixa soprano. Aquesta gala, comissionada per Marc Busquets, reivindica la petjada de la soprano dins el món de la lírica i el llegat d’una de les cantants més admirades a nivell internacional.  Aquest homenatge s’emmarca dins les activitats programades per la Fundació Victoria de los Ángeles en motiu de la commemoració dels 100 anys del naixement de la soprano barcelonina. Victoria de los Ángeles és considerada una de les grans llegendes líriques del segle XX, destacada per la seva extraordinària veu i interpretacions. La seva contribució a l’òpera i al repertori líric segueix sent avui en dia admirada i influent en el món de la música clàssica. El 13 de gener de 1945, va fer el seu debut oficial al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa d’Almaviva de Le nozze di Figaro, convertint-se des de llavors en una de les veus més estimades pel públic liceista. Des de llavors, al Teatre hi va actuar 68 vegades. El Gran Teatre del Liceu ret homenatge a Victoria de los Ángeles el proper 7 de novembre en una gala que recorda el nucli del seu repertori operístic amb destacades figures femenines internacionals i amb direcció escènica de Vincent Huguet. Amb una vocació molt primerenca i estudis del Conservatori Superior del Liceu, la seva carrera internacional es desenvolupa molt ràpidament per teatres de gran prestigi com l’Opéra de París, el Teatro alla Scala de Milà, la Royal Opera House de Londres, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Metropolitan Opera House de Nova York, el Festival de Bayreuth, entre altres. El 19 de maig de 1944 debutà en solitari al Palau de la Música Catalana en un concert en dues parts: la primera acompanyada pel Quartet Ibèric i la segona per Pere Vallribera. Poc després, el 13 de gener de 1945, va fer el seu debut oficial al Gran Teatre del Liceu com Comtessa d’Almaviva de Le nozze di Figaro. Posteriorment, succeïren grans èxits com Manon (1945, 46 i 56), La Bohème (1946 i 1956), Tannhaüser (1948 i 1950), Lohengrin (1949), Freischütz (1949), Madama Butterfly (1955), Il Barbiere di Siviglia (1958) o La Atlàntida (1961 i 1992). En aquest sentit, el 1961, es destaca la seva participació a l’estrena pòstuma, en versió de concert, de L’Atlàntida de Manuel de Falla al Gran Teatre del Liceu, dirigida per Eduard Toldrà. En total, al Liceu, hi va actuar 68 vegades. L’última vegada que va cantar al Liceu va ser al 92 amb L’Atlàntida. Però el 94 va participar en un concert al Palau Sant Jordi (La Gran Gala – Les millors veus del món), després de l’incendi per a la recontrucció del Teatre. L’1 de novembre de 2023, es la data que marca l’inici de la commemoració anual del centenari del naixement de la soprano (1923-2005). La Fundació Victoria de los Ángeles fundada l’any 2007 amb la missió de conservar i difondre el seu llegat, ha treballat per fer d’aquesta efemèride l’ocasió per reivindicar la figura de Victoria de los Ángeles a nivell nacional i internacional com a artista però també com a dona i pionera, donant-la a conèixer a la ciutadania com un dels referents sorgits al país durant el segle XX. El centenari és un esdeveniment d’excepcional interès públic pel Govern d’Espanya i Any Victòria dels Àngels per la Generalitat de Catalunya. Entre els objectius del Centenari es troben consolidar la seva figura dins la cultura del país, recordar la seva trajectòria, recuperar el seu llegat vital i artístic desconegut fins ara, reivindicar de les diferents facetes com a artista, dona i mare i contribuir a la formació de talent jove a partir de la seva figura. Entre les activitats programades per l’Any Victoria de los Ángeles, destaca la gala que tindrà lloc al Teatre. Fitxa artística Cantants: Maria Agresta, Louise Alder, Dame Sarah Connolly, Joyce DiDonato, Juliana Grigoryan, Sabina Puértolas, Helena Ressureiçao, Fatma Said, Anne Schwanewilms, Iréne Theorin, Marina Viotti. Piano: Julius Drake. Direcció d’escena i concepte: Vincent Huguet Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director: Lucas Macías Programa OBERTURA Franz Schubert (1797 – 1828) «An die Musik» – Dame Sarah Connolly i Julius Drake PRIMERA PART El naixement d’una veu Els debuts de Victoria a Barcelona, la Universitat i la seva família Els orígens de Victoria a la Universitat de Barcelona, casa seva Fernando Jaumandreu i Obradors (1897 – 1945) «Del cabello más sutil» – Joyce DiDonato i Julius Drake El primer Lied cantat a l’Escola Milà i Fontanals Franz Schubert (1797 – 1828) «Die Forelle» – Louise Alder i Julius Drake El primer concurs guanyat a Ràdio Barcelona el 1940, consistent en cantar La bohème per primer cop al Teatre Victòria Giacomo Puccini (1858 – 1924) ‘Sì, mi chiamano Mimì’ (La bohème) – Maria Agresta i orquestra Debut al Palau de la Música Catalana (1944) Frederic Mompou (1893 – 1987) «Damunt de tu només les flors» – Sabina Puértolas i Julius Drake Debut al Gran Teatre del Liceu amb la Comtessa (1945) Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791) ‘Porgi amor’ (Le nozze di Figaro) – Louise Alder i orquestra La consagració Després del concurs de Ginebra, Victoria conquista els principals teatres del món. Primer enregistrament internacional a la BBC (Londres) amb La vida breve (1948) Manuel de Falla (1876 – 1946) «Vivan los que ríen» (La vida breve) – Fatma Said i orquestra Debut al Teatro alla Scala (1949) Richard Strauss (1864 – 1949) «Es gibt ein Reich» (Ariadne auf Naxos) – Anne Schwanewilms i orquestra Els anys del Metropolitan i l’èxit internacional (1951-1961) Giacomo Puccini (1858 – 1924) «Un bel dì vedremo» (Madama Butterfly) – Juliana Grigorian i orquestra Giuseppe Verdi (1813 – 1901) «Canzone del salice» i «Ave Maria» (Otello) – Maria Agresta i orquestra Gioachino Rossini (1792 – 1868) «Una voce poco fa» (Il barbiere di Siviglia) – Marina Viotti i orquestra Jules Massenet (1842 – 1912) «Je marche sur tous les chemins… Obéissons quand leur voix appelle» (Manon) – Sabina Puértolas i orquestra PAUSA SEGONA PART Viatge a Bayreuth Richard Wagner (1813 – 1883) Obertura de Tannhäuser – orquestra «Dicht, teure Halle!» (Tannhäuser)– Iréne Theorin i orquestra «Einsam in trüben Tagen» (Lohengrin) – Anne Schwanewilms i orquestra Rere el teló Matrimoni infeliç Jules Massenet (1842 – 1912) «Va! Laisse couler mes larmes» (Werther) – Joyce DiDonato i orquestra Maternitat Giacomo Puccini (1858 – 1924) «Senza mamma» (Suor Angelica) – Juliana Grigorian i orquestra Llegat Henry Purcell (1659 – 1695) «When I am laid in earth» (Dido and Aeneas) – Dame Sarah Connolly i orquestra Victoria per sempre Tres Lieder signatura Robert Schumann (1810 – 1856) «Widmung» – Fatma Said i Julius Drake Johannes Brahms (1833 – 1897) «Vergebliches Ständchen»– Dame Sarah Connolly i Julius Drake Felix Mendelssohn (1809 – 1847) «Auf Flügeln des Gesanges»– Louise Alder i Julius Drake Companys i amics de professió Gioachino Rossini (1792 – 1868) «Duetto buffo di due gatti» – Joyce DiDonato i Marina Viotti La darrera cançó al Liceu (1992) Cristóbal Halffter (1930 – 2021) Ai, que linda moça– Helena Ressurreição i Bernardo Rambeaud El bis més cantat Georges Bizet (1838 – 1875) «Près des remparts de Séville» (Carmen)– Marina Viotti i orquestra | |