El muntatge va endur-se el Premi Max al Millor espectacle revelació 2020 L’espectacle està protagonitzat per Alejandra López, Alicia Rodríguez, Ana López Segovia i Rocío Segovia. És una producció de Las Niñas De Cádiz. A la roda de premsa hi han assistit Alejandra López, Alicia Rodríguez i Rocío Segovia, actrius de l’espectacle, i Ana López Segovia, autora i directora de l’espectacle. «El viento es salvaje neix de la recerca teòrica sobre la tragèdia grega i d’una cerca d’històries en les nostres vides, presenciades o escoltades.» Ana López Segovia, directora de El viento es salvaje L’espectacle, que barreja teatre i cant, és una sàtira moderna que recupera dos grans personatges femenins del drama clàssic com són Fedra i Medea i els transporta, a través d’un joc escènic ja característic de Las Niñas de Cádiz, fins a una modernitat en la qual els seus conflictes recuperen tota la vigència. «Ens apasiona la barreja d’allò culte i d’allò popular. – diu Ana López Segovia, l’autora i directora del muntatge – Aquest espectacle treballa des de les arrels, des del particular, des del Sud, barrejant la tradició llatina de Fedra i Medea fins a dur-les al segle XX. Personatges recognoscibles que podrien ser qualsevol, la teva germana, la teva veina, la teva amiga, i que, sotmeses a certes pressions i al vent de Llevant, es converteixen en personatges tràgics. És una tragèdia travessada de punta a punta per la riallada.» La companyia, amb una llarga trajectòria d’investigació teatral, ja ha consolidat un segell propi amb les seves obres que es caracteritzen per l’omnipresència de l’humor com a manera d’entendre i interpretar la vida i per la fusió de dues vetes artístiques: l’anomenada tradició culta literària i la cultura popular, el folklore, el flamenc i el carnestoltes de la seva terra. «Vam entrar al teatre clàssic per casualitat – confessa l’actriu Alejandra López – Ens vam adonar que la comèdia clàssica és una sàtira política contra el poder i les figures públiques i que la manera d’entendre-la era molt semblant als Carnavales de Cádiz. Expliquem mites clàsscs traduïts al gadità, una fórmula que connecta moltíssim amb el públic.» «El viento es salvaje és una reflexió, lúdica i “jonda” alhora, sobre la sort. Sobre la gelosia i la culpa, les passions i els amors prohibits.» Ana López Segovia, directora de El viento es salvaje «Ens vam preguntar – continua la directora – com seria una tragèdia feta per nosaltres i si seríem capaces de dur-la a terme. Teníem experiència amb la comèdia, però venim d’una terra on ens costa prendre’ns la vida massa seriosament. Vam demanar assessoria a en José Troncoso i ens va aconsellar treballar des de testimonis verídics i propers. Ja amb aquest material vam conformar una tragèdia amb uns persontages que, darrere la seva aparent normalitat, amaguen gestes heroiques.» El viento es salvaje té tots els elements de la tragèdia clàssica: un cor que es fa ressò de les opinions del públic, un missatger que duu les males notícies, el desafiament a la divinitat, uns personatges amb una hibris que els empeny a la fatalitat… Tot plegat barrejat amb la comèdia més satírica i popular, buscant una dimensió mítica i prosaica alhora. Alicia Rodríguez, que ha exercit les funcions d’ajudant de direcció i que interpreta a Mariola, una dels personatges principals, explica: «Em sembla especialment interessant com s’ha acostat el vers al públic. En l’època de Lope de Vega, el vers era quelcom viu i vibrant i elles han aconseguit apropar la versificació a la gent i, sobretot, la sensació de festa. Perquè el Teatre té alguna cosa de sacre, és clar, però també molta part de festa i, en aquesta obra, això es combina molt bé.» El viento es salvaje es representarà a partir del dimarts 30 de maig de 2023 al Teatre Condal. Sinopsi Dues amigues. Tan amigues que són germanes. Només una ombra sobre la seva amistat: «Mentre que una creixia confiada Consentida per la vida i somrient L’altra se sentia desgraciada…» Desposseïm Fedra i Medea dels seus peples i les portem fins als nostres dies, convertint-les en éssers aparentment grisos. Només quan sorgeixi el conflicte assumiran de sobte una fatalitat antiga, sota la influència de la qual arrasaran quan s’interposi en el seu camí. De fons, Cadis, una ciutat de perfil macondià, on tots els elements quotidians adquireixen una dimensió màgica que presagia la tragèdia: el pertorbador vent de llevant, anunciat per la flauta de l’esmolador i per la presència del circ als afores de la ciutat, el trino dels ocells, el cor dels veïns… El nostre nou espectacle és una tragèdia travessada de punta a punta per les rialles, com no podia ser altrament en un espectacle de Las Niñas De Cádiz. És l’herència de la terra de la qual venim, i a la que sempre tornem, Cadis, on vam aprendre que en tota història terrible hi ha una paradoxa que pot portar a la comèdia; i, al contrari, en tota arrencada d’humor hi ha sempre un fons tràgic. Ana López Segovia | |
 |