Una vintena de documentalistes visitaran DocsBarcelona 2023 La gran cineasta txeca Helena Třeštíková recollirà el Premi d’Honor DocsBarcelona 2023 el 18 de maig, en la inauguració del festival El rus Vitaly Mansky (Eastern Front) i la ucraïnesa Alisa Kovalenko (We Will Not Fade Away) oferiran dues visions de la guerra d’Ucraïna, més enllà del front El festival esdevé una finestra al nou talent internacional amb els debuts d’Anna Hints (Smoke Sauna Sisterhood) i Hanka Nobis (Polish Prayers), dos dels plats forts d’aquesta edició El Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona rebrà entre el 18 i el 28 de maig una vintena de documentalistes, arribats a la capital catalana des de Txèquia, Rússia, Colòmbia, Estònia, Polònia, Georgia o Hongria. La programació de la vint-i-sisena edició de DocsBarcelona inclou les darreres obres de grans cineastes, com Vitaly Mansky o Helena Třeštíková, alhora que esdevé una finestra al nou talent internacional, amb debutants com Anna Hints, directora de la pel·lícula inaugural, Smoke Sauna Sisterhood, premiada al Festival de Sundance, o la polonesa Hanka Nobis, autora de Polish Prayers. Grans veus del cinema documental  Entre els noms més destacats d’aquesta edició, s’hi troba la prestigiosa directora txeca Helena Třeštíková (Forman vs. Forman), que rebrà el Premi DocsBarcelona d’Honor en la inauguració del certamen i de qui s’oferirà una classe magistral, amb la Mostra Internacional de Films de Dones, i una retrospectiva, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, que projectarà Katka(2010), Private Universe (2012) i la recent René. The Prisioner of Freedom (2021). Autora de més de cinquanta llargmetratges, la seva obra se centra en les relacions humanes i en qüestions socials, i s’especialitza en la tècnica del time-lapse, amb la qual segueix els seus protagonistes durant llargs períodes de temps. El 2007 va ocupar breument el càrrec de ministra de Cultura.  Juntament amb Třeštíková, un altre cineasta consagrat que visitarà el festival serà el director rus Vitaly Mansky, que ens presentarà la seva última obra, Eastern Front, i participarà en la conferència “La realització de documentals en el context d’una guerra”, amb la directora Alba Sotorra i la moderació del periodista Marc Marginedas. Mansky, format a l’Institut Estatal de Cinematografia de Rússia (VGIK), va debutar l’any 1989 i, des d’aleshores, ha rodat més de trenta pel·lícules i ha rebut un centenar de premis a festivals internacionals. Els testimonis de Putin (2018) va ser nominada en la categoria de Millor Documental per l’Acadèmia de Cinema Europeu i es va estrenar al nostre país a DocsBarcelona. La cineasta hongaresa Katalin Oláh, reconeguda amb el Premi Fipresci de la crítica internacional a Cinefest 2022 pel seu llargmetratge documental Conquering time – Ágnes Keleti, també ha estat nominada en diverses ocasions per l’Acadèmia de Cinema Hongaresa com a millor directora, i premiada com a muntadora el 2019. El seu documental The Bar Mitzvah Boys va ser nominat al Prix Europa 2018 i el seu curt Mignon, premiat al Festival Internacional de Cinema de Budapest. A Narrow Path to Hapiness, el documental que presenta a Barcelona en aquesta edició del festival, recull el somni d’una parella hongaresa gai gitana de fer una pel·lícula musical sobre les seves vides, just en el moment en què el govern s’està tornant més hostil cap a les persones LGBTQ+. Clare Weiskopf, cineasta i periodista, va visitar DocsBarcelona amb la seva òpera prima, Amazona, estrenada a IDFA, nominada als Premis Fènix i als Goya i guanyadora de tres premis de l’Acadèmia Colombiana. Premi Nacional de Periodisme de Colòmbia, fa més de vint anys que aprofondeix en el conflicte armat al seu país, la violència sexual com a arma de guerra o la difusió de la cúmbia a Amèrica Llatina i Europa. Amb Nicolas Van Hemelryck, cineasta, arquitecte i fotògraf, va codirigir Amazona i també Alis, el documental que tots dos presentaran a DocsBarcelona. Com a productor, Van Hemelryck han competit a la Berlinale, IDFA, Cinema du Reel, Dok Leipzig, Sheffield, DocNYC i ha guanyat premis a Torino IFF, Bogoshorts i DocuDays-UA. Com a director de fotografia va ser nominat als Premis Fènix. Després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, Alisa Kovalenko va abandonar la sala d’edició de la seva tercera pel·lícula, We Will Not Fade Away, per integrar-se en una unitat de combat de voluntaris de les Forces Armades d’Ucraïna (AFU), destinades a la línia del front a Kíiv i la regió de Khàrkiv. Va lluitar quatre mesos a les trinxeres i va tornar per acabar de muntar aquest retrat de cinc adolescents de la regió del Donbàs, que intenten escapar dels bombardejos de Putin imaginant el seu futur i reprenent un projecte de viatge al Nepal i que es presentarà a DocsBarcelona 2023. Kovalenko va néixer a Zaporizhia, al sud-est d’Ucraïna i va estudiar cinema a la Universitat de Kíiv i a Varsòvia. El seu primer llargmetratge, Alisa in Warland (2015), era un diari personal a través de la revolució i la guerra a Ucraïna i el seu segon treball, Home Games(2018), que recollia els somnis trencats d’una jove jugadora de futbol professional, va ser el primer documental creatiu ucraïnès adquirit per Netflix. El georgià Nikoloz Bezhanishvili, autor de curtmetratges i llargmetratges documentals, es va apropar amb el seu primer treball als refugiats de la guerra entre Rússia i Geòrgia, mitjançant entrevistes personals colpidores. Amb Black Square (2015) va filmar les dones drogoaddictes del seu país, i va participar en quinze festivals internacionals de cinema. Enguany, a DocsBarcelona presenta el seu tercer llargmetratge documental, The Northeast Winds, estrenat a IDFA i amb el qual fa un retrat d’un grup de nostàlgics estalinistes de Gori que entra en crisi quan el govern local mana enderrocar l’última estàtua del dictador. Debuts prometedors  Anna Hints inaugurarà DocsBarcelona el 18 de maig amb la seva òpera prima, Smoke Sauna Sisterhood, premiada a millor direcció al darrer Festival de Sundance. La directora de cinema d’Estònia ha debutat en el llargmetratge després de dos curts documentals: For Tomorrow Paradise Arrives (2021), que va propiciar el naixement de nous moviments contra el malbaratament d’aliments a Estònia, i Weight of Light (2023), un retrat de la vida de les dones drapaires a Delhi. La polonesa Hanka Nobis també debuta en el documental després d’una carrera en les arts escèniques, on ha treballat com a directora, intèrpret, responsable de vestuari i productora de videoinstal·lacions per a les grans institucions teatrals del seu país. Formada en estudis culturals, etnologia i filologia polonesa, Nobis presentarà a DocsBarcelona Polish Prayers (2022), documental estrenat a IDFA i un dels plats forts de la programació del festival. També participarà en un diàleg amb Mikael Opstrup, especialista en desenvolupament de projectes, sobre la creació de personatges en una producció documental. Actualment, Nobis treballa en la seva segona pel·lícula, Songs of Sisterhood. Mariam Chachia, directora de Geòrgia, va dirigir sèries de televisió, vídeos educatius i animacions abans del seu primer documental, Listen to the Silence, estrenat i premiat a DOK Leipzig el 2016. El 2022, va participar en la fundació de DOCA – Documentary Association Georgia, plataforma que aspira a contribuir al creixement d’una indústria cinematogràfica sostenible i saludable al seu país. A DocsBarcelona presentarà Magic Mountain, el seu segon llargmetratge, produït i codirigit amb Nik Voigt, un cineasta que debuta amb aquest documental. Voigt va començar la seva carrera com a fotògraf per passar a la direcció de vídeos publicitaris, pel·lícules corporatives i curtmetratges, i a la producció de documentals. Documentalistes al capdavant de les produccions catalanes Pau Faus, cineasta, artista visual i arquitecte, arriba al món del cinema mitjançant projectes audiovisuals vinculats a l’art contemporani, els moviments socials i la comunicació política. La seva premiada ópera prima, Alcaldessa (2016), va suposar el seu debut com a director i guionista. A DocsBarcelona 2023 presentarà Fauna, el seu segon llargmetratge documental, on aborda la relació entre humans, animals i ciència en temps de postpandèmia. La producció catalana ha tingut una doble premiere internacional al festival suís Visions du Réel i al certamen canadenc HotDocs i viatjarà després de DocsBarcelona al 38è Festival Internacional de Cinema de Guadalajara (FICG). Paloma Zapata, llicenciada en Belles Arts i màster en Documental de Creació, ha desenvolupat una carrera durant quinze anys com a directora, muntadora i productora de vídeos i documentals musicals. El 2020, el seu documental Peret: yo soy la rumba va ser nominat als Premis Gaudí i va rebre el guardó del Ministeri de Cultura de Ialta, de mans de Nikita Mijalkov. La Singla, coproducció hispano alemanya que recupera la figura d’Antonia Singla, aclamada bailaora flamenca que va desaparèixer sobtadament dels escenaris, serà presentada a DocsBarcelona després de participar en laboratoris i fòrums internacionals com Sant Sebastià (2021), DocsBarcelona (2020), DOK.FEST Munic (2022), Sunny Side of the Doc (2022) ) i obtenir el primer premi a Abycine LANZA (2021) i a DocsValencia (2020). Ricardo Íscar (Tierra Negra, El Cerco), director, guionista, productor i escriptor, és també docent a la Universitat Pompeu Fabra, la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Barcelona i BAU escola de Disseny, on ensenya Guió i Direcció de Documentals, Direcció de Fotografia, Direcció de Cinema i Cultura Audiovisual. Enguany presenta Aire al festival, un documental que segueix amb la càmera dos professionals de l’apnea, esport de risc que implica vèncer l’impuls de respirar i superar l’instint de supervivència. Amb Ara la llum cau vertical, Efthymia Zymvragaki, accedeix a filmar un home anomenat Ernesto que li confessa ser un perpetrador de violència domèstica, procés que la confronta a la seva pròpia família. El primer llargmetratge d’aquesta directora formada a la Universitat de Creta (Grècia), l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona va passar per diverses incubadores, com IDFAcademy o el programa ‘Acció producció’ de Dones Visuals. Interessada en temes socials i de gènere, va treballar com a codirectora de fotografia en el documental Serás hombre, d’Isabel de Ocampo (2018) i en el llargmetratge Rocco tiene tu nombre, d’Angelo Orlando (2015). El 2015 va dirigir el curtmetratge documental Refrán. Ferran Ureña va fer el seu debut amb la pel·lícula independent Barcelona 92, un retrat de la contracultura a la capital catalana de finals dels anys 80. Ha ampliat la seva experiència professional amb incursions en la dramatúrgia, la direcció de teatre i l’escriptura de guió cinematogràfic. A DocsBarcelona presentarà Els Orrit, documental codirigiti amb Marc Solanes, periodista que en l’actualitat col·labora amb EFE TV, La Vanguardia, El País, El Món i The New Barcelona Post. També és professor associat del Máster de Direcció de Comunicació d’ESIC Business School i imparteix Producció Multimèdia a ISDE. Josep María Civit, director de fotografia en produccions de cinema, televisió i publicitat al costat de grans cineastes com Bigas Luna, Agustí Villaronga o Brian de Palma, va rebre el Premi Gaudí a la millor cinematografia pels llargmetratges Incerta Glòria i El Rei de l’Havana, i va ser nominat als Goya en dues ocasions. Presentarà a DocsBarcelona el migmetratge Jaume Plensa. Poesia del silenci, on recull el procés de reflexió i execució de l’exposició del gran artista català a La Pedrera. | |