Aquesta Flauta màgica vol ser un humil homenatge a totes les companyies líriques que van recórrer els camins del món, amb amor. Mozart, com l’art autèntic, no necessita ser comprès per arribar-nos a l’ànima. Sublim per la bellesa de la bondat —matèria inefable dels somnis, des de la nota més nímia— la humil grandesa de Mozart es manifesta provocant-nos l’abstracció absoluta, l’oblit: l’embelliment de Schopenhauer, fonament transcendental implícit de la bellesa. La transcendència es una virtut. La virtut és la disposició que té un ésser per obrar de forma ideal a la vida. I, si un ésser humà ha gaudit d’aquesta prerrogativa en el llarg, feixuc i tortuós discurs de la història —la qual és prerrogativa humana— aquest ésser ha estat W. A. Mozart, i l’exemple més pur, la seva Flauta màgica. FITXA ARTÍSTICA Josep Miquel Mindán, director musical Jaume Villanueva, posada en escena Èric Varas, director del cor Orquestra de cambra Terrassa 48 Quim Térmens, concertino Glòria Llevat i Roberth Aramburo, coreografia Òpera Popular de Barcelona, companyia estable: Laura Gibert, Pamina Facundo Muñoz, Tamino Joan G. Gomà, Papageno Imma Masramon, Papagena Alba Martínez-Nieto, Reina de la nit Danil Sayfullin, Sarastro Ángel Baile, Monostatos Gisela Villamayor, dama 1 Kimiyo Nakako, dama 2 Maria Batlle, dama 3 Victorina Pérez, àngel 1 Marie-Laure Butty, àngel 2 Grissel Ruiz, àngel 3 Adrià Mas, guardià 1 Lluís Vergés, guardià 2 / Sprecher José Luís González, esclau 1 Germán Casetti, esclau 2 Cor i ballet de l’Òpera Popular de Barcelona Amb la col·laboració dels i les alumnes del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona PROGRAMA W. A. MOZART: La flauta màgica ENTRADAS |