| Josep Maria Pou Rosa Renom Victòria Pagès Josep Julien Pep Pla Mireia Illamola De Florian Zeller Direcció Josep Maria Mestres Sinopsi L’Andreu, un home de 76 anys, culte, sorneguer i tossut, està perdent la memòria però es resisteix a acceptar cap mena d’ajuda i rebutja tots els cuidadors que la seva filla, l’Anna, intenta contractar. A mesura que tracta de donar sentit a les seves circumstàncies canviants, l’An- dreu comença a dubtar dels seus éssers estimats, de la seva ment i, fins i tot, de la seva pròpia vivència de la realitat. “Arriba al Teatre Romea la història que ha commogut a milers d’espectadors d’arreu del món.” Fitxa artística Títol original: Le Père Autoria: Florian Zeller Traducció: Joan Sellent Direcció: Josep Maria Mestres Repartiment Andreu – Josep Maria Pou Anna – Rosa Renom Dona – Victòria Pagès Home – Josep Julien Pere – Pep Pla Laura – Mireia Illamola Escenografia: Paco Azorín Vestuari: Nina Pawlowsky Il·luminació: Ignasi Camprodon Espai sonor: Jordi BonetCaracterització: Núria Llunell Direcció de producció: Maite Pijuan Cap de producció i producció executiva: Marina Vilardell Direcció tècnica: Moi Cuenca Coordinació tècnica: David Ruiz Ajudantia de direcció: Tilda Espluga Ajudantia d’escenografia: Cesc Colomina Regidoria: Tilda Espluga / Marta González Sastreria: Rosario Macias Cap tècnic del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez Construcció de l’escenografia: Pascualín Estructures Màrqueting i comunicació: Focus Disseny gràfic: Santi&Kco Reportatge fotogràfic: David Ruano Primera representació al Teatre Romea el 17 de desembre de 2022 Espectacle en català Durada: 90 min. aproximadament És una producció del Teatre Romea Col·laboradors: Institucions: Teatre Romea: ICEC Sobre l’obra El Pare és una de les obres teatrals més aclamades dels últims temps. Va estrenar-se l’any 2012 al Théâtre Hébertot de París causant gran impacte i obtenint una reacció molt positiva per part de la crítica i del públic. Le Point la va qualificar de “magistral”, La Croix d’”inoblidable” i, segons Le Nouvel Obs, es tractava d’una obra “aclaparadora”. Aquesta “farsa tràgica”, com l’anomena el seu autor, és la segona obra de la trilogia de Florian Zeller sobre la família. Ha guanyat nombrosos guardons, incloent-hi el prestigiós premi Molière a la millor obra el 2014, el premi Drama League de Nova York el 2016 i el Premi Jessie Richardson de Canadà el 2020 en la mateixa categoria, i multitud de guardons a la millor interpretació, inclosos el Lawrence Olivier el 2016 i el Tony Award el mateix any. En la seva estrena a Anglaterra, The Guardian la va considerar la millor peça teatral de l’any i The Times la catalogava com “una de les millors obres de la dècada”. Estrenada a més de 50 països, incloent-hi Espanya, els Estats Units, la Xina, el Brasil, el Perú, el Japó, Austràlia, l’Índia, Itàlia i Sud-àfrica, ha estat adaptada al cine amb Anthony Hopkins en el paper del pare, emportant-se diverses nominacions i guardons, entre ells el Goya a la millor pel·lí- cula europea i dos Òscars en les categories de millor guió adaptat, per Christopher Hampton i el mateix Zeller, i de millor actor per Anthony Hopkins. Nota del director El Pare és la història de l’Andreu, un home que s’està perdent en el laberint dels seus records, però que es resisteix a deixar anar les regnes de la seva vida, i de l’Anna, aquesta filla que assu- meix la situació amb responsabilitat i afecte, però que tampoc no vol renunciar a dur a terme els seus projectes personals. Tot plegat ens sona, ¿oi? Dolorosament i quotidianament familiar. Frus- tració, impotència, tristesa, tot això hi és, sí, però també hi ha molt d’afecte i molt d’humor. I molta intriga, perquè sovint allò que és real i el que és producte de la imaginació de la ment malalta de l’Andreu, se superposa i es confon al seu cap i, també, al de l’espectador. I això és precisament el que converteix El Pare en un artefacte teatral realment únic i poderós. Florian Zeller ens agafa la mà i ens l’entrellaça amb la del protagonista perquè l’acompanyem en el seu viatge cap a l’oblit. L’autor ens explica la història des de dins, perquè transitem pel laberint d’incertesa que experimenta l’Andreu, perquè vegem el que ell veu o imagina, perquè visquem el que està passant al seu univers, que ara també és el nostre. Som a la ment del pare. I al seu cor. I tot plegat ens permet viure una experiència profundament commovedora, però ens mantenim alerta en tot moment, perquè allò que passa a l’Andreu també ens passa a nosaltres. He de confessar que poques vegades, com en aquesta ocasió, he sentit tan intensament la responsabilitat de dur a escena un text teatral. Perquè, a la creixent presa de consciència del privilegi que suposa ser dipositari de la confiança d’un grup de professionals que creuen en tu, aquesta vegada s’hi afegeix el profund respecte i admiració solidària que m’inspiren tant els que pateixen el progressiu deteriorament de les seves facultats mentals com els que en tenen cura. I perquè crec que el bon teatre pot ajudar a curar ferides, pot oferir-nos la il·lusió de conjurar l’adversitat. Encara que només sigui un miratge. El bon teatre sempre parla de la grandesa i de la fragilitat de l’ésser humà, d’amor, de dolor i de compassió. I aquest és el cas d ́El Pare. Que aquest pare sigui Josep Maria Pou és un regal preciós per a mi i per a tu, futura espectadora, futur espectador. Poder reunir al seu voltant una família i uns cuidadors encarnats per Rosa Renom, Victòria Pagès, Josep Julien, Pep Pla i Mireia Illamola, un honor i un plaer. Agraïments infinits. Josep Maria Mestres Florian Zeller autor Escriptor, director i dramaturg francès. Tot i que comença com a novel·lista, es converteix, ràpidament, en un autor teatral famós. És considerat un dels millors autors dramàtics dels últims temps. L’Express l’anomena “juntament amb Yasmina Reza, el millor dramaturg francès” i The Guardian el va qualificar de “l’autor teatral més apassionant de la nostra època.” Ja és, actualment, el dramaturg francès viu més representat fora de França. Ha estrenat a París, entre els anys 2004 i 2020, més de deu obres que, posteriorment, s’han traduït i estrenat per tot el món. Les seves obres han estat representades pels grans intèrprets de l’escena francesa: Catherine Frot (Si tu mourais, el 2006), Pierre Arditi (La Vérité, el 2011 i Le Mensonge, el 2015), Robert Hirsch (Le Père el 2012 i Avant de s’envoler el 2016), Fabrice Luchini (Une heure de tranquillité, el 2013), Daniel Auteu- il (L’Envers du décor, el 2016) o Isabelle Huppert (La Mère, el 2019). La seva obra, Avant de s’envoler, estrenada a Londres amb el títol The height of the storm, va ser considerada la millor obra del 2018 i, quan s’estrenà el 2019 a Broadway amb el mateix repartiment, The Guardian va assegurar que es tractava de “la millor obra de teatre del segle XXI”. Le fils (el fill), estrenada a Londres l’any 2019, va tenir una rebuda excepcional i, segons The Times, “és una de les obres més brillants de la dècada.” Florian Zeller va dirigir el seu primer llargmetratge el 2020, The Father, adaptant la seva pròpia obra teatral homònima, protagonitzada per Anthony Hopkins i Olivia Colma; i amb la qual va aconseguir nombrosos guardons, entre ells l’Òscar al millor guió adaptat. Josep Maria Mestres director Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i en Interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha estat membre de la companyia Zitzània Teatre (1990-98), membre fundador de la companyia Kràmpack (1994-97) i director-fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra (1995-99). Ha dirigit espectacles com L’Oreneta de Guillem Clua (La Villarroel), Los Gondra (una historia vasca) de Borja Ortiz de Gondra (CDN, 2017); La décima musa de Guillem-Jordi Graells (Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, 2016); L’Avar de Molière (Teatre Goya, 2015); Amor & Shakespeare de William Shakespeare, amb dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells (Teatre Grec i Teatre Poliorama, 2015); i Frank V de Friedrich Dürrenmant (Teatre Lliure Montjuïc, 2015); M.A.R.I.L.U.L.A. de Lena Kitsopoulou (La Seca – Espai Brossa, 2014); La cortesia de España de Lope de Vega (Naves del Español – Matadero, 2014); l’acte inaugural del Tricentenari 1714/2014 (La Seu Vella de Lleida, 2014); Llibertat! de Santiago Rusiñol (TNC, 2013); Dispara / Agafa tresor / repeteix de Mark Ravenhill (Teatre Lliure Montjuïc, 2013); Senyoreta Júlia de Patrick Marber (Teatre Romea, 2012); Purgatorio, d’Ariel Dorfman (Naves del Español – Matade- ro, 2011); i Un mes al camp d’Ivan Turguénev (TNC, 2011); Duda razonable de Borja Ortiz de Gondra (2010); Almuerzo en casa de los Wittgenstein (Ritter, Dene, Voss) de Thomas Bernhard (Teatre Romea, 2010); Nit de reis de William Shakespeare (TNC, 2010); Un marit ideal d’Oscar Wilde (Teatre Goya, 2009); La casa dels cors trencats de Bernard Shaw (TNC, 2009); La infanticida / Germana Pau de Víctor Català (Teatre Romea, 2009); Cancún de Jordi Galceran (Teatre Borràs, 2008); Converses amb la mama de Jordi Galceran a partir del guió cinematogràfic de Santiago Carlos (Teatre Capitol, 2008); El maletí o la impor- tància de ser algú de Mark Ravenhill (TNC, 2007); El ventall de Lady Windermere d’Oscar Wilde (TNC, 2007); El barbero de Sevilla – Bohemios de Nieto i Giménez (Teatro de la Zarzuela, 2007); Baraka! de Maria Goos (La Latina, 2006); Paradís de Jordi Galceran i Esteve Miralles (Teatre Condal, 2005); Un matrimoni de Boston de David Mamet (Teatre Lliure, 2005); El otro lado de la cama de David Serrano, amb versió de Roberto Santiago (Teatro Amaya i Teatre Apolo, 2004); El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh (TNC, 2003); Romeu i Julieta de William Shakespeare (Teatre Lliure Montjuïc, 2003), i La filla del mar d’Àngel Guimerà (TNC, 2002), entre d’altres. Josep Maria Pou Va realitzar estudis d’interpretació a la Real Escuela de Arte Dramático de Madrid (RESAD). El 1970 es va incorporar a la companyia de Teatre Nacional María Guerrero sota la direcció de José Luis Alonso, en la qual va seguir fins al 1973. Des de llavors, ha treballat amb: José María Morera, Miguel Narros, John Strasberg, Mario Gas, Josep Maria Flotats, Sergi Belbel, Calixto Bieito, Xavier Albertí i Andrés Lima. En les seves últimes temporades ha comptat amb èxits per part de públic i crítica en la seva doble vessant d’actor i/o director amb espectacles que s’han estrenat i han girat extensament pels principals teatres del país i fins i al Regne Unit, com: Erresuma/Kingdom/Reino, de Calixto Bietio basat en les tragèdies de William Shakespeare (Teatro Arriaga i Naves del Español-Matadero, 2022); Viejo amigo Cicerón d’Ernesto Caballero (Teatre Romea, 2021), Moby Dick, de Juan Cavestany basat en el clàssic d’Herman Melville (Teatre Goya i Teatro La Latina, 2018-2019); Sócrates. Juicio y muerte de un ciuda- dano (Teatre Romea, 2015-2017); Terra de ningú / Tierra de nadie (TNC, 2013); Celobert, de David Hare (Teatre Goya, 2013), Forests (REP de Birmingham i Barbican Theatre de Londres, 2012); Su seguro servidor, Orson Welles, de Richard France (Teatre Romea, 2008); La cabra o Qui és Sylvia?, d’Edward Albee (Teatre Romea, 2005); El rei Lear (Teatre Romea, 2004), Arte, de Yasmina Reza (Teatre Tívoli, 1998) i Àngels a Amèrica, de Tony Kushner (TNC, 1997), entre d’altres. Durant la seva carrera ha obtingut nombrosos premis i distincions: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Premi Gaudí d’Honor, Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura o Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya, entre molts d’altres. Ha estat director artístic del Teatre Goya de Barcelona del 2008 al 2019 i actualment és el director artís- tic del Teatre Romea. Rosa Renom Rosa Renom ha treballat en obres com La Víctor C. d’Anna Maria Ricart (Dir. Carme Portaceli, 2021); Beckett’s ladies: Passos, Bressol, No jo, Anar i tornar de Samuel Beckett (Dir. Sergi Belbel, 2019); Adossats de Ramon Madaula (Dir. Jordi Casanovas, 2017); Eva i Adela als afores de Mercè Sarrias (Dir. Toni Casares, 2017); El filósofo declara de Juan Villoro (Dir. Antonio Castro,2016); El Preu d’Arthur Miller (Dir. Sílvia Munt, 2016); El president de Thomas Bernhard (Dir. Carme Porta- celi, 2014); Els Feréstecs de Carlo Goldoni (Dir. Lluís Pasqual, 2013); Un fràgil equilibri d’Edward Albee (Dir. Mario Gas, 2011); Agost de Tracy Letts (Dir. Sergi Belbel, 2010); entre d’altres. Al llarg de la seva carrera ha guanyat el premi de l’AADPC per La senyoreta Florentina i el seu amor Homer (1993), el Premi de la Crítica per Mort d’un viatjant (2019) i Rock’n’Roll (2009), el Premi Butaca 2009 per Rock’n’Roll, Premi Margarida Xirgu per Rock’n’Roll (2009) i La Gavina (2010) i el Premi de la Crítica per El President (2014). Victòria Pagès Actriu de teatre, cinema i televisió, compta amb una extensa trajectòria professional. Darrerament ha treballat amb Mònica Bofill a Obsolecència Programada, Incògnit, amb Jordi Prat i Coll a Els tres aniversaris, amb Lluís Homar en les produccions Les noces de Fígaro i L’Art de la comèdia. El florido pensil-Nenes amb Fernando Bernúes, Molt soroll per no res amb Àngel Llàcer. Dirigida per Joan Ollé ha participat a El somni d’una nit d’estiu, Doña Rosita la Soltera, À la ville de…Barcelona, NÔ o El jardí dels cinc arbres entre d’altres. Amb Abel Folch Sí, primer ministre, Magda Puyo Parlour song, Mama Medea, Josep Maria Pou Truca un inspector, per la que va rebre el Premi Butaca a millor actriu secundària, Ramon Simó Escenes d’una execució, 11 de setembre – Les Troianes o Arcàdia per la que va rebre el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona per la millor interpretació femenina. Marburg amb Rafael Duran, Tirant lo Blanc, Peer Gynt i El rei Lear, entre d’altres, amb Calixto Bieito. A la televisió l’hem pogut veure a Com si fos ahir, Moebius, La caza-Tramuntana, Merlí, Cuéntame, Sagrada família, Ventdelplà o Nit i Dia; i al cinema a Cerca de tu casa, Atraco, Ingrid o a El juego del ahorcado. Josep Julien Graduat en interpretació a l’Institut del Teatre. Ha realitzat diferents cursos de dramatúrgia amb gran noms de l’escriptura teatral com Martin Crimp, Biljana Srbljanović o Neil Labute. En teatre, ha treballat en nombroses obres com Tot esperant Godot de Samuel Beckett, dirigida per Frederic Roda, Rodeo de Lluisa Cunillé, dirigida per Lluís Miquel Climent, Torna-la a tocar Sam de Woody Allen, dirigida per Ricard Reguant, Quan sera pintada una escena de fons sense fi de Joan Brossa, dirigida per Moisés Maicas, El dia dels morts de Narcís Comadira, dirigida per Xavier Albertí, 23 centimetres de Carles Alberola, dirigida Josep Ma Mestres, La màquina d’aigua de David Mamet, dirigida per Alex Rigola, Titus Andronic de William Shakespeare, dirigida per Àlex Rigola, Refugiats de Sergi Pompermayer, dirigida per David Plana, Anitta Split del mateix Josep Julien, dirigida per Manel Dueso, Intimitat de Hanif Kureishi, dirigida per Javier Daulte, El café de Carlo Goldoni, dirigida per Joan Ollè, La Gavina de Txèkhov en la versió de Martin Crimp, dirigida per David Selvas, Conte d’hivern de William Shakespeare, dirigida per Carme Portacelli, Parlour Song de Jezz Butherworth, dirigida per Magda Puyo, El bon lladre de Connor Mcpherson, dirigida per Xicu Masó, Dogville, dirigida per Sílvia Munt, Avinguda Nacional de Jaroslav Rüdis, dirigida per Martí Torras i Sandra, escrita i dirigida per Daniela Feixas, entre altres. Com a actor de cine i televisió, ha participat en nombroses produccions entre les quals destaquen pel·lícules com Excuses de Joel Joan i Jordi Sanchez, Atraco a las tres y media de Raul Marchand, Sin Ti de Raimon Masllorens i The Totenwakers de Ibon Cormezana, i sèries com Secrets de Família (TV3), Estació d’enllaç (TV3), Sitges (TV3), Laberint d’ombres (TV3), El cor de la ciutat (TV3), La riera (TV3), Porca Misèria (TV3), Cuéntame como pasó (TV1), Gran nord (TV3), Amar es para siempre (Antena 3), Sé quién eres (Tele 5), Com si fos ahir (TV3), Hache (Netflix) o Feria (Netflix). Com a dramaturg i guionista ha guanyat diversos premis, entre els quals destaquen el Premi 50 aniversari Crèdit Andorrà per Anitta Split, el Premi Octubre per Sex n’ Drugs n’Johan Cruyff, IV Premi Fundació Romea per Hong Kong Haddock i el Premi SGAE Jardiel Poncela i el Premi Quim Masó per Bonobo. . Mireia Illamola Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Membre del col·lectiu Be careful with the shadows i de la companyia La Gran Troupe. Ha estudiat amb Gey Pin Ang, Sol Picó, Lluís Pasqual, Peter Clough i Charlotte Munsko. Com a actriu ha participat en muntatges com Un tramvia anomenat desig de Tennessee Williams, Somni americà una adapta- ció de diversos clàssics americans del S.XX, Vània una versió de l’Oncle Vània de Txèkhov, Stockmann una versió de l’Enemic del poble d’Henrik Ibsen, El mal de la juventut de Ferdinand Brückner, Molt soroll per res de William Shakespeare amb la companyia Les Antonietes i sota la direcció d’Oriol Tarrasón. Döppelganger de Llàtzer García, Hamlet és mort dirigia per Judith Pujol, C. el petit llibre que encara no tenia nom amb la companyia Teatre Essela i Un quart de quatre de la matinada sota la direcció de Marc Artigau. Ha aparegut a la sèrie La Riera (TV3) i ha participat en diversos curtmetratges de l’ESCAC. Ha format part de la companyia Borda Teatre amb la qual ha paticipat en quatre muntatges: Bodas de Sangre sota la direcció d’Ester Roma, Alicia bajo tierra de Michal Derlatka, La intrusa i Fotos para para imitar posturas dirigides per Jorge Gallardo. Pep Pla Actor i director de teatre, és llicenciat en psicologia i en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estat impulsor i director de nombroses iniciatives en el camp de la cultura, entre sales de teatre, festivals i organitzacions dedicades a la gestió cultural. Destaquen, entre elles, la direcció del Teatre Artembrut de Barcelona (2004-2005), la direcció del CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa de (2007-2018), i la direcció del festival TNT – Terrassa Noves Tendències (2008-2019). A més, ha estat responsable de la programació del festival MERKATUA de Pamplona el 2019, ha participat a la Comissió OSIC per teatres y companyies de la Generalitat de Catalunya el 2009 , el 2010, el 2017 i el 2018, a la Comissió de l’àrea de Mercats estratègics de la Generalitat de Catalunya el 2015, el 2016 , el 2017 i el 2018, a la Comissió del Institut d’Empreses Culturals ICEC el 2017, a la Comissió del premio Adrià Gual el 2017 i el 2018 i a la Comissió per atorgar residències al teatre Estruch de Sabadell del 2012 fins el 2019. Ha dirigit diversos muntatges teatrals com L’home, la bèstia i la virtut de Luigi Pirandello (TNC), Leonce i Lena de George Büchner, La Fam de Joan Oliver (TNC), Jocs de paciència d’Abla Farhoud, El plan B de Isabel Díaz (TNC), La dona com a camp de batalla de Matei Visniec, L’illa dels esclaus de Pierre C. De Mariveaux, Cap a la mort d’Alfonso Sastre, Tatuatge de Dea Loher, Romeo i Julieta de William Shakespeare, Les Troianes d’Eurípdes / Sartre, La disputa de Pierre C. De Mariveaux, Les aventures del bon soldat Svejk de Jaroslav Hasek, Suburbia d’Eric Bogosian, El revolt de Tankred Dorst i On vas Hollis Jay? de Benjamin Bradford, entre altres. Com a actor de teatre ha participat en nombrosos muntatges com Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand, dirigida per Maurizio Scaparro, Després de la pluja de Sergi Belbel, El barret de cascavells de Pirandello, dirigida per Lluís Homar, Otel·lo de Shakespeare, dirigida per Mario Gas, La cantant calba d’Ionesco, dirigida per Boris Rotenstein, Macbeth de Shakespeare dirigida per Tamzin Townsend, Casa de nines d’Henrik Ibsen, dirigida per Juni Dahr, Olga sola de Joan Brossa dirigida per Rosa Novell, El sopar dels idiotes de Francis Veber, dirigida per Paco Mir, Hamlet de Shakespeare, dirigida per Lluís Homar, La comèdia dels errors de Shakespeare, dirigida per Helena Pimenta, Escenes d’una execució de Howard Barker, dirigida per Ramón Simó, 11 setembre 2001/Les troianes de Michel Vinaver, dirigi- da per Ramón Simó, Animales nocturnos de Juan Mayorga, dirigida per Magda Puyo i La Mare de Florian Zeller, dirigi- da per Andrés Lima. Com a actor de televisió ha participat en vàries sèries com Estació d’enllaç, Homenots, Nissaga, l’herència, Temps de silenci, El comisario, El cor de la ciutat, Ventdelplà i La Riera. A partir del 17 de desembre de 2022 Horaris Dimarts a divendres: 20 h Dissabte: 17.30 i 20 h Diumenges: 18 h Preus A partir de 19 € (consulteu descomptes especials) Venda d’entrades Taquilla Teatre Romea – www.teatreromea.cat Preus especials per a grups a Promentrada www.promentrada.com 93 309 70 04 Molt més a Comparteix la teva experiència amb el hashtag #ElPare i etiqueta @Teatre_Romea | |