Carles Torregrosa, Fran Devesa, Llorenç Fernández Conde i Joan Carlos Capdevila són els protagonistes d’aquest concert amb ritme i argument dirigit Per Oscar Orbezo amb guió deMònica Pérez
«DU DUA» és la tornada comuna en DOO WOP, quatre històries d’amor, que són una i en realitat cinc. Totes interpretades i entrellaçades en aquest gènere «DU-DUA» que va néixer a les cantonades dels carrers, d’alguns porxos i garatges on els joves celebraven les seves reunions i començaven a descobrir els misteris de l’AMOR mentre l’adolescència bullia en la seva sang.
Aquesta onomatopeia feliç, tornada de sensacions quan la paraula se substitueix pel ritme, sorgeix de la unió del rhythm & blues i el gòspel, i és el fil conductor d’aquest concert amb argument, comèdia musical, on quatre harmonies vocals i uns ritmes que es ballen molt cheek to cheek s’uneixen en «DU-DUA».
Hi ha quatre tipus singulars. Franky Pine, seductor de portes fora, però extremadament tímid: no sap dir que no i tot li sap greu, encara que ingenu i romàntic; Lawrence Miller, alegre, disbauxat i hàbil a multiplicar veus, al mateix temps que gaudeix gastant bromes als seus companys; Johnny Headhall és seriós, rondinaire, sempre protestant i en desacord amb el món, sembla una mica el desgraciat del grup perquè tot passarà a ell; i està Charly Castle, una cosa tímida, bona persona i sobretot molt escrupolós, tant, que fins i tot porta tovalloletes per si el micròfon està brut. I està «la Bed», que en qualsevol història que es preï sempre hi ha una dona.
La Bed, Elisabeth Mattress, de Mattress & Pillow, ha triat als quatre perquè posin veu al seu negoci de llits (bed) en la seva publicitat radiofònica: nostàlgica, vol una sintonia que recordi la que tenia la signatura en els seus orígens, allà pels anys cinquanta, i que va gaudir d’enorme acceptació popular.
Fins aquí tot va bé. L’improvisat grup es reinventa i es converteixen en DooWoop Club. El que en realitat els va passar als quatre és que en realitat tots es van enamorar de Bed.
Cap d’ells va compartir el secret, i Bed va jugar amb els seus sentiments mentre ells desgranaven la seva història, cadascun pel seu costat, emmarcades totes en els compassos i melodies que donen nom al seu espectacle. Dirigits per Oscar Orbezo, el sentit argumental ha estat a càrrec de Mònica Pérez, que li ha donat cos a aquest musical, escrit amb els compassos del cor que aquesta vegada en lloc de fer boom, boom, fan Du- DUÀ.
Joan Carles Capdevila és professor vocal de l’Acadèmia OT, Llorenç Fernández col·labora durant anys amb Xavier Cugat i grava el seu primer disc «Cugat des del Ritz» a més és el cantant de l’orquestra Meravella i «La Camusa», Fran Devesa vocalista i veu ha col·laborat entre altres en els cors d’OT i en el «Rei Leon 3». Les lletres de les cançons de l’espectacle han estat adaptades al català per Carlos Torregrosa, mantenint en tots els casos el significat bàsic del seu contingut original en anglès.
Bluemoon – Richard Rodgers (1934)
Sr. Sandman – Mr. Sandman – Pat Ballard (1954)
Sherry – Bob Gaudio – The Four Seasons (1962)
Ja dorm el lleó – The lion sleeps tonight – The Tokens (1961)
Sh – Boom – J.Keyes / C.Feaster / F. McRae / J.Edwards (1954)
Només el teu – Only you – The Platters / Buck Ram / Camini Rand (1955)
Déixa’m estar – Yaketi Yak – The Coasters (1958)
Ben aprop de la meva – Menja and go with em – C.E.Quick (1956)
Cau la pluja- Trickle Trickle – JThe vídeos (1958)
Des que no hi ets el teu – Since I don’t have you – J.Rock / J.Beaumont / L.Martin (1958)
Si s’apropa a la teva – Run around Sue – Dion DiMucci / Ernie Maresca (1961)
Mal d’amor – Heartache – Al Hoffman / John Klen
Llàgrimes de nit – Tears on my pillow – Sylvester Bradfort / Al Lewis (1958)ner (1931)
Dalt del terrat – Up on the roof – Gerry Goffin / Carole King (1962)
Poció d’amor núm.9 – Love potion núm.9 – Jerry Leiber / Mike Stoller (1959)
Ja no ets un nen – Walk like a man – Bob Crewe/ Bob gaudio (1963)
Torna a casa amb la meva – Baby menja back to em – The Capris (1982)
Mal d’amor – Heartbreak – Al Hoffman / John Klenner (1931)
Intentem – Let’s hang on – B.Crewe / S.Linzer / D.Randell (1965)
Lama Rama Ding Dong – The Edsels (1958)
Luz de Gas presta la seva escena per a aquesta història d’amor i desamor cantada amb l’ànima, la gola i alguna aplicació necessària.
Tots els dimarts de Juliol Luz de Gas és DUDUA.
El Molino (Av. Paral·lel, 88), serà per aquestes limitades sessions, la catedral del «DU-*DUA» : ningú hauria de perdre-li-ho per a escoltar, sentir i sobretot recordar, que no deixa de ser una manera de tornar a viure.
|
