Basada en la novel·la «¡No quepo, no quepo!» de Lourdes Miquel. | Adaptació d’Edu Pericas.
«NO HI ENTRO»
Guid Publicaciones i Zoopa
SINOPSI
La Júlia va descobrir que era «gorda» un bon dia, de cop, quan va passar del «Oh, que mona és així tan «rechoncha»…» al «Ui, que «gorda» està la pobre…», i aquest fet ha marcat inevitablement la seva existència.
Al llarg dels anys ha après que no podrà volar mai còmoda en companyies lowcost, que la roba de la seva mida s’anomena de ‘Talla Especial’ i que veure caure a una «gorda» sempre fa més gràcia que veure caure a una prima.
Però tot aquest aprenentatge també l’ha fet entendre que el simple fet de ser grossa no és motiu per ser més desgraciada, ni més feliç, sinó que la clau està en no sentir-se culpable per ser grassa només perquè no hi càpiga a una societat que no deixa llocs als «gordos»… encara que en necessitin una mica més.
El que encara ha de descobrir és si vol seguir entrant-hi.
UNES PARAULES DEL DIRECTOR…
Jo mai he estat, fins el moment, un home gras; no puc dir que estigui fibrat, res més lluny de la meva complexió, però aquesta ‘panxeta quarentona’ que sembla que va arribar per quedar-s’hi, no és motiu suficient per a que la societat em consideri un home gras.
Tot i això, quan vaig llegir el llibre ‘No quepo!, No quepo!’, de Lourdes de Miquel, que ha inspirat aquesta versió teatral, m’hi vaig sentir doblement identificat. Per un costat, tristament haig d’admetre que, sense ser-ne conscient, he descobert que jo de vegades també he tingut comportaments que poden haver contribuït a que els grassos sentin que no tenen lloc en aquesta societat…Per l’altra, tot i que no pels mateixos motius de pes, també m’hi he vist reflectit en el fet de sentir que, de vegades, no hi cabia en aquest món
Vivim en una societat amb tendències unificadores -la moda, els cotxes, els mòbils, els mobles…- on les particularitats de cadascú sembla que facin nosa i, fins que no aprens a acceptar-te i a defendre’t, s’estableix una dura lluita personal per entendre que ser com ets no té perquè ser dolent, encara que siguis diferent, si ets capaç de guanyar-te l’espai que la societat no vol deixar-te tenir.
Amb tot això, hem mirat de posar en escena, creant una dramatúrgia completament nova i diferent a la peça literària original, una adaptació teatral on, més enllà de la tòpica obra sobre ‘gordes’, l’espectador hi pugui trobar la història d’una dona grassa que viu i riu amb els seus clars obscurs, convençut que, molt o poc, segur que són com els que sentim tots.
Edu Pericas
REPARTIMENT:
Esther Soto
Mireia Ros
EQUIP TÈCNIC:
Escenografia: Laura Dilo
Maquillatge/Perruqueria: Eva R. Fontenla
Vestuari: Leo Quintana
Grafisme: Frankie de Leonardis
Fotografia: David del Val
Disseny il·luminació i so: Natalia Ramos
Adaptacions gràfiques: Marc Nogué
Premsa: Victor Porres i Cristina Belmonte
Producció executiva: Carles Ortet i Gillian Pollock
Cap de producció: Esther Casado
Director de producció: José Nicolás
Direcció escènica de Ota Vallès i Edu Pericas