ELISA CREHUET I CLARA FERRER PRESENTEN A LA GLEVA TEATRE DE BARCELONA:
“NO SÓC CORISTA, SÓC UNA ARTISTA”
TEATRE LA GLEVA (Carrer de La Gleva, 19, Barcelona)
Elisa Crehuet i Clara Ferrer representen un monòleg musical que narra el passat de la protagonista com a corista
“No sóc corista, sóc una artista” és un concert dramatitzat que té un repertori molt variat que va des dels cuplets fins a l’òpera. Les cançons estan embolcallades amb petits monòlegs. Cançons i monòlegs creen la dramatúrgia de l’espectacle.
Realitzat per l’actriu/cantant Elisa Crehuet i la pianista/actriu Clara Ferrer. Té una duració d’hora i mitja. És apte per tots els públics però recomanable a partir de 10 anys.
L’Elisa i la Clara, treballadores de la “Gran Estrellita Antoja”, una d’ajudant de camerino i l’altra de pianista, es veuen, un altre cop, obligades a cobrir l’espectacle de l’estrella debut a l’absència d’aquesta. Avui però, a l’Elisa, els records de la seva època de corista que tenia totalment oblidats i que a poc a poc van surant, ens fan descobrir el seu passat malaltís i obsessiu. Ara sortosament tot està superat. Superat? La Clara no ho veu tan clar.
ELISA CREHUET
L’any 1973 s’estrena com professional amb la creació col·lectiva Alies Serrallonga d’Els Joglars, amb direcció d’Albert Boadella. Des de les hores ha estat sempre submergida dins el món del teatre tan d’actriu com de directora d’escena o ajudant de direcció i en alguns casos autora o coautora.
Alguns dels títols en què ha participat:
La Torna, (creció col·lectiva) d’Els Joglars (1974/1977). Desig inútil, (autora i actriu) (1994/95/96/97/98). Galls & Dolls (ajudant de direcció i dramatúrgia) dirigida per Mario Gas al Teatre Nacional de Catalunya (1998). Bendita, (actriu) espectácle de Ramón Oller a partir de ”La Casa de Bernarda Alba”. Compayía Metros. Mercat de les Flors i gira (2006/07/08) La vida és generosa, monòleg de i per Elisa Crehuet (2010/2011).
A partir de l’any 1994 amb José Antonio Gutiérrez entra en el món de la Lírica com a co-directora d’escena. Alguns dels títols, entre altres:
Festival de Otoño de Madrid 1998, Don Giovanni, (co-direcció d’escena) de Mozart al Teatro Cullas de Gran Canarias. 1999. Aida (ajudant de direcció) de Verdi al Gran teatre del Liceu (2001).
En el món del cinema i la televisió cal destacar Oliana Molls, (TV3.1986/87) Pa Negre pel·lícula d’Agusti Villaronga.
Sempre ha estat vinculada amb el teatre amateur. Fundadora del grup Tai-a-treros de l’Esquirol de 1993 on constantment ha practicat la dramatúrgia i la direcció. També ha col·laborat amb el G.A.LL (Grup de Actors del Lluçanes).
En els derres anys amb Clara Ferrer han creat dos concerts dramatitzats: Marca Blanca i No sóc corista, sóc una artista.
CLARA FERRER
Nascuda a Sabadell l’any 1980, s’inicia en el piano des de ben petita i actualment es dedica a la docència. Amb la seva arribada a l’Esquirol coneix l’Elisa i, juntes, preparen el seu primer xou de cuplets per la nit de versions de la Festa Major del 2013. A partir d’aleshores segueixen treballant i realitzen diferents espectacles com “Marca blanca” i “No sóc corista, sóc una artista”.
Funcions
23, 24 i 25 de febrer
2, 3 i 4 de març