—Et penses que sóc brutal perquè és el que has sentit dir de mi —li vaig precisar—. I les coses que he sentit jo de tu, què? Tu també ets tan susceptible, tan covard, tan ximple?
—Ets una Noavek —va fer, tossant, plegant els braços—. Portes la brutalitat a la sang.
—Jo no vaig escollir la sang que em corre per les venes —li vaig etzibar—. Com tu tampoc no vas escollir el teu destí. Tu i jo hem esdevingut el que suposava que havíem d’esdevenir.
Fragment del llibre Les marques de la mort,
de Veronica Roth