LA FLAUTA MÀGICA’ DE BARRIE KOSKY TORNA A OMPLIR EL LICEU AQUESTA TEMPORADA
La producció de la Komische Oper de Berlín recalarà una única setmana al Gran Teatre després de tancar la temporada amb gran èxit i un 91% d’ocupació
L’italià Antonello Manacorda debutarà al Liceu com a director musical d’aquesta producció que preveu superar l’ocupació de juliol
Després de convertir-se en l’espectacle del passat estiu a la cartellera de Barcelona, La flauta màgica de Mozart torna al Liceu amb la producció de la Komische Oper Berlin y l’atrevida posada en escena de l’australià Barrie Kosky, -actualment director artístic de la Komische Oper- i el col·lectiu ‘1927’ (Suzanne Andrade i Paul Barritt). Combinant de forma inèdita la videocreació contemporània amb el cinema mut dels anys 20, les històries de Tamino, Pamina, Papageno i la Reina de la Nit es podran veure de nou al Liceu únicament durant cinc funcions del 12 al 17 de setembre, aquest cop, sota la batuta de l’italià Antonello Manacorda, que debuta al Liceu.
L’equip tècnic i artístic de la producció, que va debutar al Liceu a l’estrena del passat mes de juliol, torna amb un total de 27 cantants entre membres de la Komische Oper i artistes convidats. Els tenors Jussi Myllys i Adrian Strooper es posen en el paper de Tamino, la soprano Olga Pudova com a Reina de la Nit i Maureen McKay i Adela Zaharia com a Pamina, a banda del baríton Richard Šveda com a Papageno. Aquesta temporada s’incorpora en el rol de Tercera Dama la guardonada al Concurs Francesc Viñas 2006 Nadine Weissmann.
“En aquesta òpera, el repte és abraçar-ne tota la seva heterogeneïtat”, afirma Kosky. Certament, l’obra es pot concebre tant com un conte de fades, com una obra d’iniciació maçònica, plena de simbolismes ocults per a la majoria de nosaltres, que Emanuel Schikaneder -el llibretista, primer intèrpret de Papageno, company de lògia de Mozart i empresari del teatre on es va estrenar- ens planteja.
Malgrat la seva tardana estrena a Barcelona –i en els països mediterranis en general-, el 1925, gràcies a l’inquiet empresari Joan Mestres Calvet, La flauta màgica s’ha convertit, en les darreres dècades, en una de les òperes més populars. Melodies com “Der Vogelfänger bin ich ja” de Papageno, o les dues àries de la Reina de la Nit (“O zitt’re nicht… Zum Leiden bin ich auserkoren” i “Der Hölle Rache kocht in meinem Herzen”), d’una dificultat extraordinària i una força dramàtica notòria, són ben conegudes per a tothom, sense oblidar la solemne “O Isis und Osiris” de Sarastro, o el divertit duo entre Papageno i Papagena en què es prometen tenir molts fills.
La flauta màgica es va estrenar el 30 de setembre de 1791 al Theater auf der Wieden de Viena i va arribar al Gran Teatre del Liceu el 15 de gener de 1925. La darrera representació va ser el 28 de juliol de 2016 i s’ha pogut veure al Gran Teatre 70 vegades.
FITXA ARTÍSTICA I REPARTIMENT
Direcció musical
Antonello Manacorda
Direcció d’escena
Suzanne Andrade, Barrie Kosky
Videocreació
Paul Barritt
Concepte
«1927» (Suzanne Andrade i Paul Barritt) i Barrie Kosky
Escenografia i Vestuari
Esther Bialas
Dramatúrgia
Ulrich Lenz
Il·luminació
Diego Leetz
Producció
Komische Oper Berlín
Orquestra Simfònica i Cor Del Gran Teatre Del Liceu
Els cantants i el director musical són membres de la Komische Oper Berlin.
REPARTIMENT
| Sarastro / Sprecher | Dimitry Ivashchenko | |
| Tamino | Jussi Myllys | 12, 15 i 17 Set |
| Adrian Strooper | 13 i 16 Set | |
| Reina de la Nit | Olga Pudova | |
| Pamina | Maureen McKay | 12, 15 i 17 Set |
| Adela Zaharia | 13 i 16 Set | |
| Primera dama | Mirka Wagner | |
| Segona dama | Karolina Gumos | |
| Tercera dama | Nadine Weissmann | |
| Papagena | Talja Lieberman | |
| Papageno | Richard Šveda | |
| Monostatos | Johannes Dunz | 12, 13 i 15 Set |
| Peter Renz | 16 i 17 Set |