Avançament de programació:
Leo Bassi (Misa Patólica)
La Gran Missa Patólica representa una fita en la carrera teatral de Leo Bassi perquè no és una obra de Teatre sinó l’adaptació a l’escenari d’una veritable «missa» bufonesca de la famosa Esglèsia Patólica fundada per l’Il·lustre Pallasso.
Des de la seva inauguració a Madrid, aquest lloc de culte anomenat El Paticano de Lavapiés, dedicat a l’adoració d’un ànec de goma groc «redemptor», celebra regularment misses i esdeveniments com casaments i batejos amb la seva pròpia litúrgia. El més singular és que el que comença com una entremaliadura original i divertida es converteix en alguna cosa que transcendeix la sàtira, posant en evidència les contradiccions sempre més grans entre la narrativa oficial de la nostra societat i els valors que la gent viu.
La Gran Missa Patólica no es limita només a ser un contenidor irònic per ordenar els arguments laics clàssics. Arran dels seus propis enfrontaments amb els defensors intolerants de la Religió, Bassi ha arribat a una conclusió fonamental: El Riure és sagrat i l’Art del Pallasso té una funció que connecta amb l’essència de l’ésser humà.
Pocosapiens – 2ridicolous
De vegades plàcids i poètics, altres en veu alta i sorollosa, peró sempre profundament impressionants son els POCOSAPIENS. Les històries d’aquests dos pallassos son plenes de malícia i d’humor obscur, i malgrat tot sont adorables.
Originari de rússia Edouard Neumann, fundador del famós duo “KGB Klowns” i el seu company Oriol Boixader exportat a Europa per la companyia catalana “Monti i Cia”, són el cos i l’ànima de l’autèntic clown. La seva coincidència en un compromís comú al CIRC RONCALLI va demostrar que tot encaixava i van poder perfeccionar la comú interacció.
POCOSÀPIENS Clowns persuadeixen per la seva expressivitat, per la contagiosa alegria i per mantenir constantment el públic en una entranyable situació, davant del mirall. Impactantment divertits, mímics i gestuals, virtuosos i musicals, sempre us deparen una sorpresa.
Los Galindos (Maiurta)
«Volia trobar-me tot sol a la pista, amb la música que basteix el decorat sonor que la fantasia reclama. Volia fer tantes coses que quasi no era possible desxifrar-les. Entre les serradures dels llistons de la iurta vaig retrobar el meu pare, a l’obrador del forn on vaig créixer. Enfilant situacions em vaig trobar enfront del més essencial del que sóc, del que he fet, del que m’agrada i de la possibilitat.
He volgut servir-me d’objectes i artificis escènics que fa temps m’acompanyen. He teixit sense coherència cronològica per bastir un espai de joc, per explicar un conte sense història, per fer circ sense proesa. Ser jo i també els personatges que represento, que no són altres que jo mateix en l’instant que màgicament se’ns presenta cada vegada de nou.
Vull compartir amb vosaltres aquest espai de trànsit i d’estada, persistir en el plaer d’emocionar-se, aprendre i experimentar en llibertat. Qui sap, potser s’aixeca la pols dels camins que agita la memòria dels viatgers…»
Marcel Escolano
L’Enterprise (Carnage)
Carnage és una celebració col·lectiva amb set pallassos. Els pallassos ofereixen una forma diferent d’estar junts, no voluntària, orgànica i essencial.
Aquestes figures marginals que no tenen lloc en una història reflecteixen els nostres desitjos absoluts i íntims, en excés. La seva marginalitat fa cos fet món. Pallassos empenyen la porta del teatre i la literatura, que ens tornen a explicar que més que unir-nos, més gran és la necessitat d’aprofundir en la nostra solitud.
L’Enterprise (Le 6ème Jour)
La pallassa Arletti comença en una situació estranya: ha de tenir una conferència. Ella posa tota la seva convicció de pallasso, feta de poca traça, invencions poètiques, la fantasia i l’amor simplement humà.
En el Gènesi, Déu, el sisè dia va crear moltes coses, bèsties, animals salvatges de la terra (aus i peixos, que ho va fer el dia abans) – i també, però no menys important: la dona i home. Això és el que va a aprendre, sense adonar-Arletti.
Des de 1984, Catherine Germain encarna aquesta pallassa Arletti, que va continuar durant més de vint anys una aliança d’empreses amb François Cervantes, autor i director artístic del negoci de la companyia. Així Arletti i sense gràcia roba el maletí d’un professor cansat que es queda adormit al peu d’un arbre a l’espera de l’hora de la seva conferència sobre la Genèsi, i ella entra a l’habitació en el seu lloc. |