El tortell de Reis, anomenat també coca de Reis o roscó de Reis (calc del castellà roscón de Reyes), té també forma d’anella més o menys rodona o ovalada, però la massa és de la mateixa mena que la d’un brioix i el farciment, que sol ser massapà, està completament cobert, també pels costats, per la massa. Està ricament decorat de fruita confitada (típicament cireres, taronja i pell de síndria) i fruits secs (típicament pinyons, a part de variants més econòmiques amb ametlla tallada) i conté dues sorpreses. A Catalunya es menja exclusivament el Dia de Reis, després de dinar, mentre que a Occitània es menja al gener, però no necessàriament per Reis.
El tortell de Reis és possiblement el que té més anomenada, i commemora la festivitat catòlica dels Tres Reis d’Orient, tot i que té arrels paganes, ja que l’imperi Romà ja celebrava les festes d’hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. Els romans utilitzaven les faves per votar el rei de les festes d’hivern en honor del déu Saturn. La mida estàndard és d’uns 50 centímetres de diàmetre i en surten unes 8 racions, tot i que actualment se’n fan de moltes mides, i el tradicional és el de massapà amb fruita confitada per sobre. Aquest tortell conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d’un dels Reis). Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell. A França, és costum que el més petit de la casa, des de sota la taula, vagi dient a qui correspon cada part del pastís. A més, s’ha de tallar en tantes parts com convidats més una, que seria la part destinada al primer pobre que es presentaria a la casa.
Explica el costumari català [3] que no tothom podia anar a l’adoració i per tant en el tortell de reis hi posaven una fava seca; qui trobava la fava era nomenat rei, qualificat com el «rei de la fava», era qui anava a la funció de l’església en representació de la família i adorava el Nadó de Betlem. Durant l’àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s’havien d’aixecar en acció d’acatament i cridar a cor «el rei beu, el rei beu»
Tortells de Reis a altres cultures
El tortell de reis és típic, com les tradicions al seu voltant, dels Països Catalans i d’Occitània, a més de la resta de l’Estat Espanyol i fins i tot, a través d’ell, a alguns llocs d’Amèrica, com Mèxic.
El seu nom occità és el Reiaume a la Provença o la Corona dels Reis, al Llenguadoc.
A la França francòfona és habitual la galeta de reis (galette des Rois), una altra mena de coca tapada i rodona, de pasta fullada i semblant a una empanada, típicament farcit de massapà. Aquesta galeta de reis conté també una fava a l’interior, però no té figureta. A més d’aquesta versió tradicional, n’existeixen amb altres menes de farcits, com confitura de poma, de gerds i formatge, o xocolata. Com a França el dia de reis no és festiu, la galeta de reis es pren més habitualment el diumenge següent a aquest dia, o fins i tot qualsevol altre dia fins a un mes més tard.
Un tortell molt similar al tortell de reis català, el Bolo de Rei, existeix a Portugal, tot i que varien els ingredients.
Una tradició similar la trobem en el king cake de Nova Orleans. Segons Dionisio Pérez Gutiérrez, fou exportat a Espanya des de França, tot imitant el gâteau des rois[4] que és el nom amb el qual els francesos anomenen el tortell d’Occitània, ja que al nord no se’n menja tradicionalment. Tanmateix, el mateix autor defensa que l’inventà un cuiner reial al palau reial de Versalles (al nord de França, al costat de París), on no es menja tortell de reis (com el català, portuguès o occità) sinó la galeta de pasta fullada i massapà.