Portes obertes als jardins de la Casa de Muñoz Ramonet el 17 de desembre
La jornada donarà pas a l’inici de les obres de rehabilitació del jardí per obrir-los al públic de manera permanent
Els jardins de la Casa Muñoz Ramonet (carrer Muntaner, 282), al districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’obriran al públic en una jornada de portes obertes el proper dimecres, 17 de desembre, entre les 10 i les 16.30 hores. La jornada de portes obertes donarà pas a l’inici de les obres de rehabilitació del jardí per obrir-los al públic de manera permanent.
Visites guiades a la casa i als jardins
A partir del 18 de desembre els jardins de la Finca Muñoz Ramonet tancaran temporalment per emprendre les obres de reparació i d’accessibilitat al recinte. Entre d’altres intervencions, es preveu la substitució dels paviments malmesos, l’arranjament de l’estany, la millora de l’enllumenat, la recuperació de l’arbrat existent i nova plantació i enjardinament, a partir dels criteris del jardí original. Aquestes obres s’allargaran fins la primavera-estiu del 2015.
Pel que fa a la Casa Muñoz Ramonet i la Torre, totes dues obra de l’arquitecte Enric Sagnier, restaran també tancades al públic mentre es facin els treballs de rehabilitació dels edificis així com la restauració del patrimoni artístic que contenen.
Durant el mes de novembre s’han fet algunes visites guiades a la planta social de la casa i als jardins als veïns del districte de Sarrià- Sant Gervasi. A partir del 12 i fins el 16 de desembre, aquestes visites s’amplien a tots els ciutadans que ho desitgin, que s’han d’inscriure a través del web de Barcelona Cultura.
Un jardí singular i amb gran valor patrimonial
El disseny del jardí va ser encarregat per Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866-1944), segon marquès d’Alella, per a la seva propietat del carrer Muntaner 282-280, a Jean Claude Nicolàs Forestier (1861-1930), conservador dels passeigs i parcs de París i responsable posteriorment del projecte d’enjardinament de la muntanya de Montjuïc per a l’Exposició Internacional de 1929.
El jardí de la casa del marquès d’Alella va ser projectat l’any 1916 per Forestier segons consta en la caràtula del projecte publicat a Jardins, carnet de plans et de dessin, datat a desembre d’aquell any.
L’execució del jardí de Forestier
Des del peu de la torre, el jardí estava estructurat en una primera terrassa, a partir de la qual, un tram d’escales centrals i uns talussos laterals plantats amb entapissants i arbusts portava al segon nivell, un passadís amb escales laterals que accedien a la tercera i darrera terrassa, on es trobava el jardí principal. Aquest estava format per un estany central rectangular, amb un brollador de certa alçada i uns parterres amb rosers perimetrals. El conjunt es tancava amb tres pèrgoles en forma U.
El febrer de 1933, Ferran Fabra i Puig va sol·licitar una llicència d’obres per a construir uns habitatges de lloguer a la cantonada dels carrers Muntaner amb Avenir, la qual cosa va suposar perdre una important part (529 m2) del jardí original.
El jardí a l’època de Muñoz Ramonet
Ferran Fabra i Puig va morir el 1944 i poc després les seves nétes van vendre la finca del carrer Muntaner a Julio Muñoz Ramonet, el qual era també propietari del Palau Robert del Passeig de Gràcia. Sembla que en un primer moment Muñoz Ramonet va mantenir els jardins de totes dues propietats tal i com estaven. Tanmateix, en un moment dels anys 50 -probablement 1956/1957-, Julio Muñoz Ramonet va encarregar la remodelació simultània de les dues propietats a Joan Mirambell que va dissenyar el jardí que ha arribat fins a l’actualitat.
La remodelació del jardí que va projectar Joan Mirambell va implicar un important canvi en la estructura del jardí frontal, ja que va crear un joc de desnivells per acostar el jardí al nivell de la casa. Els laterals del jardí principal es van elevar alguns metres, des de l’entrada del jardí pel carrer Muntaner, i probablement, només va mantenir en el seu nivell original part de l’estany que va canviar d’orientació. La pèrgola existent, tal vegada inspirada en la de Forestier, es troba desplaçada uns metres sobre un dels trams del projecte original.
La remodelació de Joan Mirambell va introduir també un canvi important en la tipologia de vegetació, introduint gespa en la superfície plana guanyada, així com magnòlies, Cycas, i palmeres datileres, espècies que estaven de moda en aquell temps i que són una constant en la obra de Mirambell. Els materials (principalment pedra sorrenca rogenca de Martorell) i la tècnica de construcció dels murs i escales són també molt característics del període.
El jardí frontal de la torre del carrer de l’Avenir
La zona del jardí que es troba davant de la torre del carrer de l’Avenir, per les característiques de les plantacions, la disposició de l’espai i les pèrgoles paral·leles que acompanyen la piscina existent són elements habituals en l’ obra de Mirambell. La traça d’una antiga vorada vegetal, de la que avui només resten uns grans xipresos aïllats, indica l’existència d’un fons vegetal sobre el qual Mirambell va recolzar la composició d’aquest espai, d’esquenes a la torre. El conjunt és presidit per una escultura de Josep Dunyach i completat amb unes peanes amb escultures de bronze també de Josep Dunyach i de Vicent Navarro ubicades entre les columnes de les pèrgoles.
Els jardins de la finca Muñoz Ramonet signifiquen una important incorporació als jardins històrics de la ciutat, com a exemple ben conservat dels jardins de burgesia barcelonina del segle XX.