El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.
Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l’1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s’establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l’instrument que es decidí d’emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.
La campanya tingué molt d’èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s’ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari.