Ocells i llops
Josep Maria de Sagarra
Direcció: Lurdes Barba
Sala Petita
Del 19 de febrer al 6 d’abril de 2014
Ocells i llops forma part d’un petit grup d’obres en què també hi ha Galatea i L’alcova vermella, amb les quals Sagarra s’allunya del teatre que havia escrit fins aleshores, amb l’afany de «fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps». Aquests textos, oberts a les renovacions estètiques impulsades pel teatre de Jean Cocteau, Eugene O’Neill o de Jean-Paul Sartre, mostren l’existència d’un dramaturg que probablement sorprendrà a qui el vulgui continuar considerant un autor convencional més pendent de l’èxit popular que del compromís personal amb el seu temps.
Lucrècia, una mare de família vídua sense gaire vida social, s’enfronta silenciosament als conflictes secrets dels seus tres fills, que els hi procuren amagar, tractant-la com si fos una nina innocent que no podria suportar cap mena de trasbals moral. El protagonisme que adquireixen temes com l’avortament, l’homosexualitat, la corrupció o la prostitució, sorprèn en una obra escrita l’any 1948 que recorda en molts sentits l’univers de la gran novel·la de Sagarra, Vida privada.
Si amb Galatea, l’autor oferia un cru retrat metafòric dels estralls de la Segona Guerra Mundial, a Ocells i llops examina en plena postguerra espanyola les conseqüències d’una lluita fraterna en què els conflictes particulars dels fills acaben ofegant la seva mare.
Ells no han volgut comprendre, doctor… I han abusat! I de quina manera! El meu pobre cor ja no s’aguanta. El meu marit s’entestà en què jo fos, per a ell i pels meus fills i per tot el món, això que sóc: una nina capritxosa, mimada, fràgil, amb uns pulmons petitets, inútils per a respirar els grans aires de la lluita i de la veritat…
(Josep Maria de Sagarra, Ocells i llops)
Amb
David Bagés, Nausicaa Bonnín, Carme Conesa, Llorenç Gonzàlez, Francesc Lucchetti, Jaume Madaula, Montse Pérez, Roser Tapias