La desobediència política feminista comença amb una rialla. Aquesta rialla és el primer gest que posa en evidència la irreverència de les dones a tota imposició. És un pessic radical a l’autoritat patriarcal. L’humor i el sarcasme apareixen com a estratègies que la narrativa cinematogràfica feminista ha incorporat per donar forma al descrèdit relacionat amb els dispositius tradicionals de la representació audiovisual. El conjunt de films que integren aquesta programació exposen l’eficàcia i la transcendència d’aquesta transgressió.
8 de novembre | 18:30h
La carcajada de la medusa
Mar Cianuro i Marga Almirall, Espanya, 2018 (20′) VOSE
Què posen en joc les rialles de les dones? En un context de discursos socials, econòmics i històrics eminentment falocèntrics, la crítica cinematogràfica feminista i el cinema dirigit per dones han estat i són eines polítiques per reivindicar una altra història del món (i del cinema), des d’una perspectiva feminista, alliberadora, irreverent, divertida, desobedient i, sobre tot, amb molt d’espai per al plaer.
Older women and love (Las mujeres mayores y el amor)
Camille Billops, James Hatch, Estats Units, 1987 (27′) VOSE
A partir de diverses entrevistes i ficcionalitzacions, Camille Billops i James Hatch construeixen un film, gens mancat de radicalitat i sentit de l’humor, al voltant de les actituds que sovint desperten les relacions afectives i sexuals entre dones grans i homes joves. La parella realitzadora, involucrada als dos cantons de la càmera, mobilitza un elenc multiracial que protagonitza declaracions aparentment càndides però de gran poder subversiu. Una rialla desafiant als mandats socials.
History of the world according to a lesbian (Historia del mundo según una lesbiana)
Barbara Hammer, Estats Units, 1988 (17′) VOSE
De la caverna de Plató al post-punk, aquest film traça línies entre diverses referències de dones que estimen dones, de la prehistòria al món contemporani, amb l’acompanyament musical i sarcàstic del quartet lèsbic dels anys 50, Sluts from Hell.
9 de novembre | 18:30h
The gold diggers (Buscafortunas)
Sally Potter, Gran Bretanya, 1983 (89′) VOSE
Film representant del cinema feminista dels primers anys 80, tant per la seva estructura experimental com pel plantejament radical dels seus continguts. Cerebral, brechtiana i plena de seqüències de magnífica ironia, aquest film va ser descrit per un periodista britànic com “una sessió de tortura feminista”. Una comptable negra que fa massa preguntes sobre els números del poder i una starlet rossa i bella, cansada de ser la reina del ball, es troben en un film que qüestiona el rol de les dones en tant que icones cinematogràfiques i busca una nova memòria per a les heroïnes del cel·luloide.
10 de novembre | 18:30
De stilte rond Christine M. (Cuestión de silencio)
Marleen Gorris, Països Baixos, 1982 (92′) VOSE
El film debut de la carrera de Marleen Gorris es va convertir instantàniament en un clàssic feminista. Tres dones, desconegudes entre elles, es veuen involucrades en un delicte. Al llarg del seu processament i dels exàmens psicquiàtrics corresponents es posaran en evidència les arrels veritables del seu crim. Un film on no hi apareixen somriures complaents, sinó rialles sonores i irreverents.