Auditori Barradas
Dijous 31 de març 20:30h
Rambla Just Oliveras 56
L’Hospitalet de Llobregat
A Itàlia li diuen“cantascrittore”. Alessio Arena, barceloní d’adopció, presenta “La secreta danza”, el seu segon àlbum d’estudi gravat entre Barcelona i Madrid.
Aquest nou treball, que compta amb la col·laboració de protagonistes de l’escena musical actual com Amancio Prada (que Arena reconeix com el seu mestre), El Kanka y Guillem Roma, proposa una barreja inèdita de cançó d’autor amb jazz, folk llatí americá, sons de la mediterrània i matisos d’electrònica.
Aquest jove compositor e intèrpret amb veu andrògina i delicada fa llum sobre els lloc amagats dins de les persones i que no sempre son espais d’obscuritat, sense poesia, estèrils.
El temes van des del desencís amorós de “Los ojos” (arranjada i tocada per Marta Robles, del grup
Las Migas ) a l’aceptació de la homosexualitat en la societat italiana (“Lorenzo” és l’única cançó en llengua italiana del disc) passant fins i tot per homenatges a gran escriptors (al cubá Reinaldo Arenas està dedicada “Últims segons del cometa Halley). Gravat amb la producció artística de Toni Pagès (amb qui Arena ja havia treballat per l’anterior disc, “Best iari(o) familiar(e)”, guanyador de molts premis a Itàlia) a “La secreta danza” hi toquen tots músics catalans:
Pau Figueres (guitarres) ;Gabriel Amargant (saxo i clarinet) Miguel Ángel Cordero (contrabaix) Núria Galvañ
(chelo) Toni Pagès (percussions i bateria)
ALESSIO ARENA
Nàpols, 1984. Escriptor i cantautor, guanyador de la edició 2013 de Musicultura, Festival de la cançó popular i d’autor italiana, i premi A.F.I al millor projecte discogràfic, publica en 2014 el primer, plurilingüe àlbum, Bestiari(o) familiar(e), gravat entre Nàpols i Barcelona.
El disc és candidat als prestigiosos Premis Tenco i l’Alessio Arena, el mateix any, és un dels guanyadors del concurs Area Sanremo, escollit per el Mogol, una de les personalitats més importants de la historia de la cançó italiana.
Anteriorment havia sortit a Espanya un EP, Autorretrato de ciudad invisible, amb el qual el jove artista es va fent pas en l’escena musical de la ciutat comtal i de la de Madrid, començant, entre d’altres, la fructífera col·laboració amb el percusionista i productor Toni Pagès i amb la pianista i compositora Clara Peya.
Amb aquesta gravará dos discos, Tot aquest silenci i Tot aquest soroll com a intèrpret principal, juntament amb la jazz
singer Judit Neddermann.
Acompanyat per Ferran Savall, Rusó Sala i Judit Neddermann, protagonistes de l’escena cantautoral catalana, grava Espiral, composició cambrística de la Clara Peya per a quatre veus.
Marina Rossell el convida a cantar en el segon volumen del seu homenatge a Georges Moustaki. La versió en directe de “Marxa de Sacco i Vanze tti” en el Teatre Grec de Barcelona també sortirá en el disc Tribut a Moustaki.
Mentrestant van sortint a Itàlia les novel·les L’infanzia delle cose (Premi Giusti Opera Prima) i Il mio cuore è un mandarino acerbo, que destaquen a l’Alessio Arena com una de les veus literaries més interesants del ric panorama d’escriptors napolitans.
S’estrena com a autor de cançons per a altres artistes en els discos de la cantant de Tunísia M’Barka Ben Taleb, Passion Fruit i de la napolitana Flo, D’amore e d’altre cose irreversibili.
Com a dramaturg escriu en castellà les obres Teorema de la probabilidad total, Hielo i El árbol o las manos abiertas de Celidonia Fuentes, les dues últimes produides per l’ Espacio Labruc de Madrid, un dels petits espais escènics protagonistes de l’escena off de Masalaña.
Alessio Arena ha arribat segon en el Premi Neri Pozza, rebent una menció especial per a le seva novel·la La letteratura tamil a Napoli que és publicada a Itàlia al septembre 2014.