«La Plaza del Diamante»
Lolita Flores és «La Colometa» en aquest monòleg dirigit per Joan Ollé, en cartell del 9 d’abril al 2 de maig
Copyright: Sergio Parra
Trenta-nou anys després de pujar per primera vegada a un escenari, l’actriu i cantant Lolita assumeix un nou repte teatral, interpretant aquest monòleg que promet emocionar més que mai.
Mercè Rodoreda està considerada una de les escriptores de llengua catalana més influent de la seva època i la seva obra s’ha comparat, pel seu estil i la seva capacitat descriptiva, amb la de Virginia Woolf.
La Plaça del Diamant, la novel·la de Mercè Rodoreda, arriba al Teatre Goya en forma de monòleg interior dirigit per Joan Ollé i interpretat per Lolita Flores, en una nova producció del Teatro Español basada en l’espectacle original La Plaça del Diamant, de Bitò Produccions. L’obra, que estarà en cartell del 9 d’abril al 2 de maig, és una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest periode històric als seus habitants.
La Plaça del Diamant està considerada la novel·la més important de la narrativa catalana de postguerra. Va obtenir un gran èxit després de la seva publicació a Barcelona en el 1962. Mercè Rodoreda fou una de les escriptores de llengua catalana més influents de la seva època, la seva obra s’ha traduït a 27 idiomes i s’ha comparat, pel seu estil i la seva capacitat descriptiva, amb la de Virginia Woolf.
La trama es desenvolupa en els anys posteriors a la Guerra Civil. Explica la història de la Natàlia, «La Colometa», una noia orfe de mare, que se sent perduda en el món i que veurà marxar i morir als seus éssers estimats, passarà gana i misèria i es veurà moltes vegades incapaç de tirar endavant els seus fills.
Lolita Flores interpreta, amb la seva característica força damunt els escenaris, aquest punyent monòleg interior, costumista i mordaç. Trenta-nou anys després de pujar per primera vegada a un escenari, l’actriu i cantant assumeix el repte d’un monòleg teatral, profundament visual i poètic.
Mercè Rodoreda parla de la seva novel·la
L’escriptora catalana parlava al 1982 d’aquesta manera de la seva novel·la en una carta que va remetre al mateix Joan Ollé, que avui dirigeix a Lolita en aquesta versió de La Plaça del Diamant:
«El meu amic Baltasar Porcel, malgrat que va fer elogis de l’obra, va opinar que la Colometa era una pàmfila. Considero aquesta afirmació, llançada a la lleugera, molt equivocada. Veure el món amb ulls de nen, meravellant-se constantment, no és ser ximple, sinó tot el contrari; a més, la Colometa fa tot el que s’ha de fer a causa de la seva situació a la vida. I fer el que s’ha de fer i només això, demostra un talent natural digne de tot el respecte. (…) La Colometa només s’assembla a mi en el fet de sentir-se perduda en mig del món».
«El que a mi em passava és que no sabia molt bé per què estava al món.» La Colometa
Inici de funcions: dijous 9 d’abril
Estrena: 10 d’abril al Teatre Goya a les 20:30h
Fins al: dissabte 2 de maig