El patrimoni més excepcional de Catalunya
El patrimoni mundial de la UNESCO
Des de l’any 1972, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) centra bona part dels seus esforços en promoure la identificació, la protecció i la preservació del patrimoni cultural i natural de tot el món, especialment aquell que és considerat valuós per a la humanitat.
Els llocs del patrimoni mundial pertanyen a tots els pobles del món: la seva protecció i preservació no només pertany a la sobirania nacional que en té la propietat, sinó a la comunitat internacional sencera. Són espais de valor universal excepcional per la humanitat que estan inscrits a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO per garantir la seva protecció i conservació per a les generacions futures.
Com són seleccionats els béns del Patrimoni Mundial?
Els llocs que constitueixen el patrimoni mundial són escollits per les seves qualitats excepcionals en tant que exemples representatius del patrimoni dels pobles. Ells són la millor mostra de la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural i natural del planeta. Per tal que un element o lloc sigui inclòs en la llista de patrimoni mundial, aquest ha de ser la representació d’una obra mestra del geni creatiu humà. Ha de poder aportar el testimoni únic o excepcional d’una tradició cultural, amb valors, conceptes i idees de significat universal.
Palau de la Música Catalana (Lohen11 / Wikimedia Commons CC BY-SA 3.0)
El patrimoni cultural de Catalunya i la seva universalitat
Actualment, Catalunya compta amb 10 elements patrimonials inscrits a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO -6 conjunts monumentals i 4 elements de patrimoni cultural immaterial- i una candidatura aspirant a formar-ne part. Són els elements patrimonials més significatius i rellevants del patrimoni cultural català, expressions del nostre país que es projecten al món.
Aquests són: part de l’obra d’Antoni Gaudí, el Monestir de Santa Maria de Poblet, el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau, l’art rupestre de l’arc mediterrani occidental, el conjunt arqueològic de Tàrraco, les esglésies romàniques de la Vall de Boí, la Patum de Berga, els castells, la dieta mediterrània i les Falles del Pirineu. La candidatura ‘Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani‘ està a l’espera de ser acceptada a la llista.Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Departament de Cultura)
L’obra d’un geni modernista
L’obra d’Antoni Gaudí testimonia la seva creativitat en el desenvolupament de l’arquitectura i les tècniques de construcció de finals del segle XIX i inicis del XX. Va ser declarada el 1984 i ampliada el 2005. Inclou el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la Casa Vicens, la Casa Batlló, l’obra de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família de Barcelona i la Cripta de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.
Casa Vicens (Pol Viladoms / Casa Vicens)
Un impressionant monestir reial
El Monestir de Santa Maria de Poblet, a Vimbodí, va ser inclòs a la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1991. És un dels conjunts monàstics més importants i de més alta qualitat artística que es conserven. A més de la seva significació religiosa i artística, va esdevenir un indret molt vinculat a la història dels comtes del Casal de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó: hi van fixar la seva sepultura Alfons I, el seu fill Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor, Pere III i molts dels seus successors.Reial Monestir de Poblet (Departament de Cultura)
La Barcelona modernista de Domènech i Montaner
El Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau van ser declarats Patrimoni Mundial el 1887. Són dues de les més belles contribucions de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner a l’arquitectura de Barcelona. Totes dues obres són construccions molt representatives de la modernització arquitectònica, urbanística i artística que va tenir lloc a la ciutat a inicis del segle XX.Hospital de Sant Pau (A. Sierra / Department de Cultura)
La porta d’entrada a l’art rupestre català
L’art rupestre de l’arc mediterrani occidental, declarat el 1998, és el grup més gran de pintures rupestres de la fi de la prehistòria de tot Europa. Dispersos per diverses comarques de Catalunya hi ha més de 60 abrics. Entre ells destaca la Roca dels Moros del Cogul, a Les Garrigues, un dels jaciments d’art rupestre més importants i coneguts de la península Ibèrica.Roca dels Moros (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
L’herència de Roma
El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial el 2000, és una mostra excepcional del desenvolupament de l’urbanisme i la importància d’alguns dels elements dels voltants d’una capital provincial romana. És el gran conjunt d’arqueologia clàssica de Catalunya i de la Mediterrània occidental.Tarraco (Sbjf / Wikimedia Commons CC BY-SA 3.0)
La icona de l’art romànic català
Les esglésies romàniques de la vall de Boí formen un conjunt singular i homogeni del primer art romànic en un paisatge rural que resta pràcticament intacte. Van ser declarades Patrimoni Mundial el 2000 i avui dia formen un dels conjunts romànics més impressionants del Pirineu. Són una mostra artística dels valors espirituals de la societat medieval catalana.Nativitat de Durro (Centre del Romànic de la Vall de Boí)
Una festa única
Declarada el 2005 com a Patrimoni Mundial, la Patum de Berga és el primer element del patrimoni immaterial declarat a Catalunya. Una festa de celebració del Corpus documentada des de mitjans del segle XV que ha mantingut la seva idiosincràsia al llarg dels segles. Aquesta festa aplega aspectes sacramentals, històrics i de cultura popular, mitjançant la representació de personatges simbòlics, la música i el foc.La Patum (Jose / Flickr CC BY-SA 2.0)
Les torres humanes úniques al món
7.000 castellers a tots els Països Catalans, 54 colles o grups registrats i 16.000 castells enlairats cada any són les xifres d’una pràctica única al món que el 2010 va ser declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO. Treball en equip, esforç i esperit d’autosuperació són els valors que encarnen els Castells, una pràctica cultural amb més de 200 anys.Castells (Calafellvalo / Flickr CC BY-NC-ND 2.0)
L’art de saber menjar
La dieta mediterrània va ser inclosa per la UNESCO en la seva llista de béns que cal salvaguardar l’any 2010. Va ser una candidatura presentada conjuntament per Espanya, Grècia, Itàlia i Marroc, que al·legava que aquest model alimentari tant saludable com antic, està en perill a causa dels canvis socioculturals fruit de la globalització.Dieta mediterrània (Jordi Play / Departament de Cultura)
Una tradició ancestral
Les Festes del Foc són una tradició ancestral que se celebra en més de 60 pobles pirenaics coincidint principalment amb el solstici d’estiu: la gent porta les falles, haros o brandons a les zones més altes dels seus municipis per encendre-les i baixar el foc cap al poble, on els espera una festa amb música i balls tradicionals. Declarades Patrimoni Mundial el 2015, la candidatura va comptar amb el suport oficial d’Andorra, França i Espanya.Les Festes del Foc al Pirineu (Patronat de la Vall de Boí